No es vol quedar amb els avis
No es vol quedar amb els avis
Bon dia,
La meva filla té vora 20 mesos. Des del principi (des que em vaig recuperar a la feina) sempre s'ha quedat amb els avis, no va a la llar, ells ho volen així i a nosaltres ens va bé. El que fem és que tres dies a la setmana es queda amb els meus sogres (vivim al mateix poble) i dos dies amb els meus pares (que viuen a 14 km). Amb els meus sogres no hi ha hagut mai cap problema, s'hi queda tan tranquil·la, de fet hi ha dies que ni tan sol em diu adéu. Però els dies que anem a casa els meus pares és un drama: ja d'entrada diu que no, i quan saltem del cotxe i entrem a casa/quan l'agafen els meus pares, és que no no no no no no i plora, els pega... He provat de deixar-la i marxar, de quedar-me una estona per mirar que es calmi... I no millorem. Després, al cap d'una estona, ja es calma i la resta del dia va bé, però no entenc perquè aquesta entrada, quan amb mons sogres no ho fa MAI. Fa més d'un any que es queda amb ells, ja s'hi hauria d'haver acostumat, no?
Per arreglar-ho tot, ara ha començat la fase de les rebequeries, a l'estil hard-core: plora, crida, pega, esgarrapa, estira els cabells, es tira a terra... És esgotador i frustrant i cadascú hi diu la seva. Uneix el plor perquè marxo amb la rebequeria i em dol amb l'ànima...
Què n'opineu? Us heu trobat amb alguna situació semblant? Què faríeu?
Moltes gràcies!
La meva filla té vora 20 mesos. Des del principi (des que em vaig recuperar a la feina) sempre s'ha quedat amb els avis, no va a la llar, ells ho volen així i a nosaltres ens va bé. El que fem és que tres dies a la setmana es queda amb els meus sogres (vivim al mateix poble) i dos dies amb els meus pares (que viuen a 14 km). Amb els meus sogres no hi ha hagut mai cap problema, s'hi queda tan tranquil·la, de fet hi ha dies que ni tan sol em diu adéu. Però els dies que anem a casa els meus pares és un drama: ja d'entrada diu que no, i quan saltem del cotxe i entrem a casa/quan l'agafen els meus pares, és que no no no no no no i plora, els pega... He provat de deixar-la i marxar, de quedar-me una estona per mirar que es calmi... I no millorem. Després, al cap d'una estona, ja es calma i la resta del dia va bé, però no entenc perquè aquesta entrada, quan amb mons sogres no ho fa MAI. Fa més d'un any que es queda amb ells, ja s'hi hauria d'haver acostumat, no?
Per arreglar-ho tot, ara ha començat la fase de les rebequeries, a l'estil hard-core: plora, crida, pega, esgarrapa, estira els cabells, es tira a terra... És esgotador i frustrant i cadascú hi diu la seva. Uneix el plor perquè marxo amb la rebequeria i em dol amb l'ànima...
Què n'opineu? Us heu trobat amb alguna situació semblant? Què faríeu?
Moltes gràcies!
Re: No es vol quedar amb els avis
Hola,
no sé si et servirà, el meu no ho ha fet mai tant. El meu fill va a temporades, una temporada es posa de moda una iaia, una altra el iaio i una altra l'altra iaia. I sempre li ha costat una mica separar-se de mi (com a mi d'ell, tot s'ha de dir). I el que intento és saber què no li agrada dels iaios que no estan de "moda" i dir-los què han de fer i què no fer per "guanyar punts". Hi ha temes amb els que no poden competir, uns tenen animals i els altres no, uns són més consentidors, però sí que es pot jugar amb certes coses. No està bé jugar a conquistar el nen, però jo no he portat ni porto gens bé deixar-lo plorant, encara que sàpiga que s'ho passa bé (per què sí, s'ho passa bé, però té preferència per la mama i que duri). Així que intento que el nen estigui content amb tots, i si li agrada córrer, els dic als iaios que surtin a córrer, si li agrada veure vídeos, doncs vídeos, i en separar-me li proposo activitats que li agraden: "els avis ara et posaran un vídeo, quin vols?" o "iaios, que anireu avui a fer una orxata?". Costa, però intento fer atractiu el planning amb els avis.
Espero que trobis la fórmula, per què es passa molt malament si ploren.
Ànims.
no sé si et servirà, el meu no ho ha fet mai tant. El meu fill va a temporades, una temporada es posa de moda una iaia, una altra el iaio i una altra l'altra iaia. I sempre li ha costat una mica separar-se de mi (com a mi d'ell, tot s'ha de dir). I el que intento és saber què no li agrada dels iaios que no estan de "moda" i dir-los què han de fer i què no fer per "guanyar punts". Hi ha temes amb els que no poden competir, uns tenen animals i els altres no, uns són més consentidors, però sí que es pot jugar amb certes coses. No està bé jugar a conquistar el nen, però jo no he portat ni porto gens bé deixar-lo plorant, encara que sàpiga que s'ho passa bé (per què sí, s'ho passa bé, però té preferència per la mama i que duri). Així que intento que el nen estigui content amb tots, i si li agrada córrer, els dic als iaios que surtin a córrer, si li agrada veure vídeos, doncs vídeos, i en separar-me li proposo activitats que li agraden: "els avis ara et posaran un vídeo, quin vols?" o "iaios, que anireu avui a fer una orxata?". Costa, però intento fer atractiu el planning amb els avis.
Espero que trobis la fórmula, per què es passa molt malament si ploren.
Ànims.
Re: No es vol quedar amb els avis
Mira, nosaltres tenim una situació similar: La Berta es queda amb ma mare 4 dies i els divendres amb la meva sogra.
Amb ma mare es queda súper feliç, és més, a vegades prefereix estar amb ella que amb mi!! que fort!! la sap entretenir molt i tenen molt bon rotllo.
Amb la meva sogra hi està bé, però no s'ho passa tan bé. La meva sogra és gairebé 15 anys més gran que ma mare i fan activitats més relaxades (explicar contes, pintar...etc) i la Berta és més d'acció, així que dedueixo que s'avorreix més... Quan la deixo els divendres, només d'aparcar el cotxe davant de casa la meva sogra ja se'm posa a plorar i a dir que no... Ara fa 2 divendres que l'he convençuda explicant-li que l'abuelita està molt contenta d'estar amb ella i que l'estima molt i que si veu que plora li sabrà greu que no es vulgui quedar amb ella... clar que la Berta és més gran i ja entén més les coses... Amb aquesta explicació he aconseguit que quan la veu somrigui i tot!!!
Les preferències són normals, tots en tenim! és lògic que estiguin més a gust amb unes persones que d'altres, però hem d'intentar que s'adaptin i entenguin que cal estar amb tothom perquè també són part de la seva família... poc a poquet segur que ho anirà entenent...
Amb ma mare es queda súper feliç, és més, a vegades prefereix estar amb ella que amb mi!! que fort!! la sap entretenir molt i tenen molt bon rotllo.
Amb la meva sogra hi està bé, però no s'ho passa tan bé. La meva sogra és gairebé 15 anys més gran que ma mare i fan activitats més relaxades (explicar contes, pintar...etc) i la Berta és més d'acció, així que dedueixo que s'avorreix més... Quan la deixo els divendres, només d'aparcar el cotxe davant de casa la meva sogra ja se'm posa a plorar i a dir que no... Ara fa 2 divendres que l'he convençuda explicant-li que l'abuelita està molt contenta d'estar amb ella i que l'estima molt i que si veu que plora li sabrà greu que no es vulgui quedar amb ella... clar que la Berta és més gran i ja entén més les coses... Amb aquesta explicació he aconseguit que quan la veu somrigui i tot!!!
Les preferències són normals, tots en tenim! és lògic que estiguin més a gust amb unes persones que d'altres, però hem d'intentar que s'adaptin i entenguin que cal estar amb tothom perquè també són part de la seva família... poc a poquet segur que ho anirà entenent...
Re: No es vol quedar amb els avis
Moltes gràcies pels consells! Avui hem tornat a estar igual, quan entrem al carrer ja comença a dir que no i en veure ma mare, vinga a plorar. Després ja es calma i l'últim dia, quan la vaig anar a buscar, estava tan feliç que ni hola em va dir! Però això de deixar-la plorant... Espero que es vagi posant tot a lloc i vagi entenent que no es cap drama quedar-se amb els avis...
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |