"Pors" a allò desconegut, és normal?
- afrodita11
- :: formigueta
- Entrades: 69
- Membre des de: dg. des. 11, 2011 7:38 pm
"Pors" a allò desconegut, és normal?
Hola a tots!!
És normal que el meu fill senti por o no es senti còmode amb allò desconegut? Ell té 19 mesos, però sovint ha mostrat por o rebuig a aquelles coses desconegudes per ells. Jo hi ha coses que em semblen normals que els nens puguin tenir pors, com anar a veure els gegants, els reis mags, dimonis de foc,... Però d'altres situacions que m'estranya una mica, com anar a un conta contes amb gent desconeguda i no voler-se desferrar de la mama, o anar a comprar unes sabates noves i no voler provar-se-les,...
En moltes d'aquestes situacions plora o sinó s'aferra a la mama i no es batega.
Jo no sé molt bé com actuar. Creieu que hauria d'evitar anar a veure els reis o gegants o anar a un conta contes o evitar aquestes situacions? o ja s'acostumarà? No sé molt bé com actuar. Ni si és normal que els nens facin aquestes coses.
Ell a casa, o amb la gent que coneix, no és gens tímid i és alegre. Li he comentat a l'educadora de l'escoleta i em diu que ella no es preocuparia que el meu fill simplement és tímid, i al principi quan no coneix la gent li costa relacionar-se, però que després ja està. Que a l'escoleta juga amb els altres nens i no té cap problema.
Què en pensau?
És normal que el meu fill senti por o no es senti còmode amb allò desconegut? Ell té 19 mesos, però sovint ha mostrat por o rebuig a aquelles coses desconegudes per ells. Jo hi ha coses que em semblen normals que els nens puguin tenir pors, com anar a veure els gegants, els reis mags, dimonis de foc,... Però d'altres situacions que m'estranya una mica, com anar a un conta contes amb gent desconeguda i no voler-se desferrar de la mama, o anar a comprar unes sabates noves i no voler provar-se-les,...
En moltes d'aquestes situacions plora o sinó s'aferra a la mama i no es batega.
Jo no sé molt bé com actuar. Creieu que hauria d'evitar anar a veure els reis o gegants o anar a un conta contes o evitar aquestes situacions? o ja s'acostumarà? No sé molt bé com actuar. Ni si és normal que els nens facin aquestes coses.
Ell a casa, o amb la gent que coneix, no és gens tímid i és alegre. Li he comentat a l'educadora de l'escoleta i em diu que ella no es preocuparia que el meu fill simplement és tímid, i al principi quan no coneix la gent li costa relacionar-se, però que després ja està. Que a l'escoleta juga amb els altres nens i no té cap problema.
Què en pensau?
Re: "Pors" a allò desconegut, és normal?
totalment normal. Des de la seguretat de la mama tot és veu més fàcil i millor
A mesura que es faci gran anirà agafant confiança i es permetrà més espai.
Finalment, arribarà un dia en el que et demanarà que marxis
A mesura que es faci gran anirà agafant confiança i es permetrà més espai.
Finalment, arribarà un dia en el que et demanarà que marxis
Re: "Pors" a allò desconegut, és normal?
Blanca va estar una temporada aixi deia " hem fa por" tot li feia por, un soroll forts, els gegants, la gent disfressada etc i ara de cop i volta alguna vegada em diu que té por pero li dic que no fa por la Blanca es gran i no té por. aquests dies hem tornar a veure gegants i abans no els volia ni verure es possaba histerica ploraba s'agafaba molt fort a mi i ara diu els gegants els gegants i es posa a ballar, el drac el dimoni pumpum som de badalona i aqui cremen el dimoni aixi que yo crec que es una fase que pasen, sort.
Re: "Pors" a allò desconegut, és normal?
Totalment dacord amb l'entrerius.
La situació que expliques del conte, a nosaltres també ens ha passat. El primer dia es va espantar, i ja no hi hem anat més.
La situació que expliques del conte, a nosaltres també ens ha passat. El primer dia es va espantar, i ja no hi hem anat més.
Re: "Pors" a allò desconegut, és normal?
T'anava a dir el mateix que l'entrerius, no pateixis
- pirene1979
- :: rateta
- Entrades: 155
- Membre des de: dt. feb. 16, 2010 5:58 pm
Re: "Pors" a allò desconegut, és normal?
Jo crec que és ben normal que els nens siguin reticents a enfrontar-se amb determinades situacions que "objectivament" (des del punt de vista adult) no haurien de fer por...
La meva filla, més enllà de les pors "típiques" que heu esmentat (gegants, petardos...), ha estat una bona temporada (entre els 22 i els 32 mesos aproximadament) negant-se a fer determinades coses que implicaven, per exemple, entrar en contacte amb gent desconeguda, o no massa coneguda, o bé improvisar un canvi respecte a una rutina. Per exemple, es va negar vàries vegades a pujar al cotxe d'una mare de l'escola bressol que ens oferia portar-nos a casa aprofitant que tenia una cadireta buida. No va haver-hi manera, encara que jo m'asseiés al seu costat, l'agafés de la mà... Se li trencava l'esquema habitual de tornar cap a casa caminant. Altres situacions semblants les hem viscut a la sabateria (no deixar que la dependenta li emprovi les sabates), a la botiga de fotografia (no voler pujar al tamburet per fer-se una foto de carnet), baixant de l'autobús (no deixar-se ajudar per algú mig conegut, una mare de l'escola, si jo vaig carregada amb la germana petita), a la perruqueria (no voler de cap manera que li toquin el cap ni seure al seient), a l'avió (no voler cordar-se el cinturó durant l'enlairament...). Tampoc hi ha manera que accepti disfressar-se a l'escola bressol, ni durant el Carnestoltes ni en altres ocasions. I segurament em deixo alguna més...
Em penso que tot això té a veure amb una etapa de la seva maduració (auto-afirmació barrejada amb inseguretat, esquemes rígids pel que fa a com actuar davant les situacions quotidianes, necessitat de saber exactament què farem a cada moment...). Ara que s'apropa als 3 anys, comença a "flexibilitzar-se" davant aquestes situacions. Nosaltres hem mirat d'anar-li trencant els esquemes una mica, sobretot posant-la en la situació de relacionar-se amb gent que no necessàriament té els mateixos costums i rutines que nosaltres. Però estic segura que el que més ha influït ha estat el temps que ha anat passant... i la nostra paciència, tot i que de vegades ens haguem arribat a desesperar una mica (per exemple, una mica més i no li podem fer el passaport per no tenir fotos carnet!). Si comparem el principi de curs, que tot just tenia 2 anys, amb ara, se la veu molt més capaç de relacionar-se amb la gent, saluda els veins al replà, al conductor de l'autobús, parla tranquilament amb els pares dels seus companys... i és molt més capaç d'apuntar-se als plans dels altres, o d'improvisar una activitat. També li encanta quedar-se mirant pel carrer com actuen altres nens, com es relacionen entre ells i, sobre tot, com funcionen altres famílies... Com si prengués nota d'altres possibilitats. Intueixo que tot plegat va molt unit al seu desenvolupament social...
En resum: paciència!
La meva filla, més enllà de les pors "típiques" que heu esmentat (gegants, petardos...), ha estat una bona temporada (entre els 22 i els 32 mesos aproximadament) negant-se a fer determinades coses que implicaven, per exemple, entrar en contacte amb gent desconeguda, o no massa coneguda, o bé improvisar un canvi respecte a una rutina. Per exemple, es va negar vàries vegades a pujar al cotxe d'una mare de l'escola bressol que ens oferia portar-nos a casa aprofitant que tenia una cadireta buida. No va haver-hi manera, encara que jo m'asseiés al seu costat, l'agafés de la mà... Se li trencava l'esquema habitual de tornar cap a casa caminant. Altres situacions semblants les hem viscut a la sabateria (no deixar que la dependenta li emprovi les sabates), a la botiga de fotografia (no voler pujar al tamburet per fer-se una foto de carnet), baixant de l'autobús (no deixar-se ajudar per algú mig conegut, una mare de l'escola, si jo vaig carregada amb la germana petita), a la perruqueria (no voler de cap manera que li toquin el cap ni seure al seient), a l'avió (no voler cordar-se el cinturó durant l'enlairament...). Tampoc hi ha manera que accepti disfressar-se a l'escola bressol, ni durant el Carnestoltes ni en altres ocasions. I segurament em deixo alguna més...
Em penso que tot això té a veure amb una etapa de la seva maduració (auto-afirmació barrejada amb inseguretat, esquemes rígids pel que fa a com actuar davant les situacions quotidianes, necessitat de saber exactament què farem a cada moment...). Ara que s'apropa als 3 anys, comença a "flexibilitzar-se" davant aquestes situacions. Nosaltres hem mirat d'anar-li trencant els esquemes una mica, sobretot posant-la en la situació de relacionar-se amb gent que no necessàriament té els mateixos costums i rutines que nosaltres. Però estic segura que el que més ha influït ha estat el temps que ha anat passant... i la nostra paciència, tot i que de vegades ens haguem arribat a desesperar una mica (per exemple, una mica més i no li podem fer el passaport per no tenir fotos carnet!). Si comparem el principi de curs, que tot just tenia 2 anys, amb ara, se la veu molt més capaç de relacionar-se amb la gent, saluda els veins al replà, al conductor de l'autobús, parla tranquilament amb els pares dels seus companys... i és molt més capaç d'apuntar-se als plans dels altres, o d'improvisar una activitat. També li encanta quedar-se mirant pel carrer com actuen altres nens, com es relacionen entre ells i, sobre tot, com funcionen altres famílies... Com si prengués nota d'altres possibilitats. Intueixo que tot plegat va molt unit al seu desenvolupament social...
En resum: paciència!
- afrodita11
- :: formigueta
- Entrades: 69
- Membre des de: dg. des. 11, 2011 7:38 pm
Re: "Pors" a allò desconegut, és normal?
Moltes gràcies a totes per les vostres respostes, m'he quedat una mica més tranquila en saber que no és tan estrany tenir pors, o que no és l'únic que les pateix.
Pirene79 llegint el teu missatge m'he vist tan reflectida. Moltes de les situacions que comentes em sonen tant,... I m'alegro molt que la vostra situació hagi millorat.
Una coseta, intentaveu evitar les situacions o les intentaveu afrontar?? Jo intento sempre explicar-li amb temps on anam i que ens trobarem. Però així i tot, la majoria de vegades no funcions.
Moltíssimes gràcies a totes!!!!
Pirene79 llegint el teu missatge m'he vist tan reflectida. Moltes de les situacions que comentes em sonen tant,... I m'alegro molt que la vostra situació hagi millorat.
Una coseta, intentaveu evitar les situacions o les intentaveu afrontar?? Jo intento sempre explicar-li amb temps on anam i que ens trobarem. Però així i tot, la majoria de vegades no funcions.
Moltíssimes gràcies a totes!!!!
- pirene1979
- :: rateta
- Entrades: 155
- Membre des de: dt. feb. 16, 2010 5:58 pm
Re: "Pors" a allò desconegut, és normal?
afrodita, nosaltres ens hem entestat a no deixar d'entrada de fer res per aquest motiu... tot i que a vegades hagi estat esgotador, sempre ho hem intentat.
per cert, que em vaig descuidar d'esmentar una altra situació típicament conflictiva: les visites al metge, des que tenia prop de dos anys, eren un número assegurat... fins que fa un parell de setmanes hi va anar amb son pare i, mentres s'esperaven, va dir: "avui no ploraré". i així va ser, tot i que pel fet d'anar-hi d'urgències ni tant sols era un pediatra conegut, ni especialment simpàtic! simplement ja li tocava...
ah, ahir vam anar un altre cop al fotògraf, i fer-li les fotos carnet va costar un xic menys, tot i que no va voler aixecar bé la cara, ni molt menys somriure...
per cert, que em vaig descuidar d'esmentar una altra situació típicament conflictiva: les visites al metge, des que tenia prop de dos anys, eren un número assegurat... fins que fa un parell de setmanes hi va anar amb son pare i, mentres s'esperaven, va dir: "avui no ploraré". i així va ser, tot i que pel fet d'anar-hi d'urgències ni tant sols era un pediatra conegut, ni especialment simpàtic! simplement ja li tocava...
ah, ahir vam anar un altre cop al fotògraf, i fer-li les fotos carnet va costar un xic menys, tot i que no va voler aixecar bé la cara, ni molt menys somriure...
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |