Abús emocional matern

[Irinna]

Molt interessant Goga.
Es ben cert que en moltes ocasions veiem com els fills se'ls hi dona una gran i pesada càrrega que és la se fer feliços als seus pares, la de cubrir aquelles necessitats que no han estar resoltes amb anterioritat.

Un dia algú em va dir que un no podia estimar de veritat si no s'estimava primer a si mateix. Penso que amb els fills passa el mateix. Es important saber diferenciar les nostres mancances amb el paper que ells han de fer a la nostra vida. Reforçar-los la seva llibertat, la seva autoestima independentment d'aquelles mancances, d'aquells temors que nosaltres com a persones, idubtablement tenim.

Es inevitable que en la nostra conducta es vegi reflexada la nostra personalitat, la nostra infantesa i la nostra educació. De totes maneres, si en som conscients també hem de de donar-nos compte de que els nostres fills no estan aquí per omplir buits, si no per a crèixer sense limitacions, sense pors inculcades, sense exigències... i amb aquest esforç, sense donar-nos compte, també fem un auto-treball de creixement personal i de millora.

El passat no el podem canviar, com tampoc l'educació que un ha rebut, les mares que un ha tingut, ni les pors i mancances que ens han passat, però podem canviar la forma en que nosaltres volem educar els fills.

[entrerius]

Diu una dita que conèixer als demés és intel•ligència i conèixe’t a tu mateix és clarividència.

Jo he vist sortir de dins meu aquesta "nena petita" insatisfeta davant el meu fill.
M'he vist demanant-li reconeixement, culpabilitzant -lo del meu estres. M'he vist perdent els nervis i demanant-li coses que ell encara és incapaç de comprendre. .... en fi jo l'he vist sortir i encara bo que me n'he adonat.
M'he sentit molt malament i m'ha fet reflexionar molts cops sobre les meves mancances emocionals o sobre la meva capacitat de gestionar determinades situacions límit.
Ser mare és una gran experiència i una oportunitat única de conèixe’t a tu mateixa en profunditat perquè en determinats moments, on ja no dónes més de sí, afloren els sentiments més amagats i es fan visibles.
Sort en tenim dels nostres fills que ens venen a fer de mestres i ens en fan adonar de les nostres limitacions.

Molta sort a totes en aquest aprenentatge

[Laure]

Està molt bé. Crec que és molt interessant per a totes les mares i ens pot servir a moltes. També crec que la referència a la Peixitu sobra.Per què no li envies per privat si tant et preocupa? Potser aquí penjada ni tan sols la veu...

[peixitu]

Doncs no, l, acabo de veure ara..... De totes maneres gràcies, i no se perquè se.m fa al.lusions....
Petons

[Pesolada]

Molt bé l'escrit, però sobra el comentari.

Millor un privat, ja que es dóna opció a també reprenderte, ja que com adulta i mare has ensenyar als teus fills que algunes coses s'han de fer en privat, no exposar a una persona al públic i que pensin d'ella.

[Pesolada]

això que no conec pexitiu, però ja em dones opció a pensar i malament, imaginat.