em persegueix pel pis..
em persegueix pel pis..
Hola tinc un nen e 15 mesos, des de l'estiu va fer un canvi. abans no estranyava gens i a més jugava una estoneta ell sol amb un conte o joguines Ara ja no. Quan arribem de la guarde i hem anat a comprar al super per exmple, que el deixo campar al seu aire, bé a casa, no es distreu amb res, i son les 6 de la tarda, es tira al terra i em persegueix allà on vaig, em toca les cames per dir- me mama agafa'm i clar tot el dia a coll, pesa 13kg. també noto que te mes mal humor, no sé si es mamitis. el que sí sé es que a la que està per aqui per casa un dia sortint de la guarde, he d'estar agafant-lo a coll, ni a la cuina ni amb un tall de pa, ni amb res mentre jo estic amb ell a la cuina fent el seu sopar, res de res...... he d'agafar-lo. sinó plora o crida i es tira a terra.... no sé, algú si ha trobat. noto que ha canviat, abans no era així, era un nen més independent, o no, no ho sé, però jugaba mirava un compte. A l'únic lloc que es distreu és a la trona tragant videos del baby mozar, però a vegades ni això.. algun consell? la gent em diu : te mamitis i jo me'ls miro i penso: pos millor que tingui mamitis que no una altra cosa, no? que pesada que és la gent...............
gràcies pels consells.
gràcies pels consells.
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbff.lilypie.com/tVTyp2.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Breastfeeding tickers" /></a>
- tolinso
- :: dinosaure
- Entrades: 5961
- Membre des de: dv. maig 09, 2008 9:41 pm
- Ubicació: Philadelphia, EEUU
Re: em persegueix pel pis..
la Julia mai s'ha distret sola, ni de petita ni ara que gairebe te tres anys. El que he fet sempre es fer que "m'ajudes", i ella encantada! 15 mesos potser es petito, pero li pots posar una cadira al teu costat a la cuina i deixar-lo traficar amb coses que no siguin perilloses, per exemple
- Mireia Comas
- :: peixet
- Entrades: 260
- Membre des de: dj. feb. 10, 2011 5:47 pm
Re: em persegueix pel pis..
Jo tinc dues filles de 4 i 2 anys i amb les dues vam passar uns mesos que no em deixaven fer res de res, no les podia deixar a terra ni dos minuts, i al cap d'un temps va passar
La única cosa que et puc dir és paciència, paciència i més paciència
La única cosa que et puc dir és paciència, paciència i més paciència
Re: em persegueix pel pis..
La meva petita, que tot just té 14 mesos, està en la mateixa etapa i jo ho veig completament normal: té ganes d'estar amb mi, de que li dediqui el meu temps i no és capaç d'entendre que necessito "moments" per fer el sopar, arreglar la roba, endreça...
La gran també hi va passar i ara encara voldria que em passés el dia amb ella, jugant, però ja enten que hi ha moments que haig de fer cosetes i va aprenent a entretenir-se sola a estonetes.
Jo m'ho organitzo tot de manera que el temps que no pugui estar per les meves filles sigui el mínim (si estic sola faig sopars fàcils i deixo tot lo de la roba, endreça i neteja per quan arriba el meu marit o quan dormen) i així puc estar al 100% per elles. Sovint, en tenen prou amb que m'assegui al sofà i elles, sobretot la petita, van campant, anant i venint, remenant coses... (de vegades, asseguda al sofà puc anar plegant roba i elles van fent vora meu).
Totes les etapes passen, per sort...
La gran també hi va passar i ara encara voldria que em passés el dia amb ella, jugant, però ja enten que hi ha moments que haig de fer cosetes i va aprenent a entretenir-se sola a estonetes.
Jo m'ho organitzo tot de manera que el temps que no pugui estar per les meves filles sigui el mínim (si estic sola faig sopars fàcils i deixo tot lo de la roba, endreça i neteja per quan arriba el meu marit o quan dormen) i així puc estar al 100% per elles. Sovint, en tenen prou amb que m'assegui al sofà i elles, sobretot la petita, van campant, anant i venint, remenant coses... (de vegades, asseguda al sofà puc anar plegant roba i elles van fent vora meu).
Totes les etapes passen, per sort...
Redescobrint-me a mi mateixa gràcies a les meves TRES filles!
- heaven25baby
- :: girafa
- Entrades: 2050
- Membre des de: dc. abr. 30, 2008 10:48 am
- Contacta:
Re: em persegueix pel pis..
Ostres que identificada m'he sentit... Amb la meva "gran" ja no hem passa tant però amb el petit si... És la meva ombra... Mamitis total!!!
- Ítaca
- :: dinosaure
- Entrades: 7513
- Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès
Re: em persegueix pel pis..
perdona q rigui, eh! Peixitu!? Però veus quan et dèiem quan estaves taaaan preocupada q no t'estranyava com després canviaria i no te'l treuries de sobre? doncs això, ja ho tens...
A vegades nosaltres mateixes no sabem ni el q volem!
Re: em persegueix pel pis..
Goga ha escrit:És mamitis, mamitis total, i és ben normal. Absorbent, però normal. Tu que tenies por que no et reconegués com la seva mare: ho veus com sí, dona?
Et recomano que et compris una motxilla ergonòmica per anar per casa i dur-lo tota l'estona amb tu, així podràs anar fent coses i ell no es queixarà.
Estic totalment d'acord amb la Goga!
Si vols ampliar la informació, et recomano un llibre: Omple'm de petons. Explica molt i molt bé el que t'està passant, per què passa, i com solucionar-ho.
Però és molt normal, és natural que tingui mamitis als 15 mesos, és normal que abans et semblés més independent (era una altra fase en la maduració), i la millor solució és passar molta estona amb ell! La motxilla ergonòmica és una manera còmoda de portar-lo tot el dia a coll. I no pateixis, que no es malcriarà! Tot al contrari, necessita que ara el duguis tot el dia a coll per fer-se independent i madur quan arribi el moment!
Re: em persegueix pel pis..
moltes gracies noies!!! tinc la manduca, pero me l'hauria de posar a l'esquena i no em veig capaç, si el porto en posició normal, com que queda encara't amb mi es gira i vol mirar tot i es remou, no esta còmode!!
tinc el llibre omple'm de petons, buscare el capíto que dieu.
Teniu raó quan deia que tenia por que no em reconegués però la inexperiència de mare ja té això.. je je je.
gràcies pels vostres consells. avui que hem estat sols tot el dia em jugat tot el matí i super bé, aixó sí si el deixo a menjador ja triga a venir correns cap a mi, je je je
petons!
tinc el llibre omple'm de petons, buscare el capíto que dieu.
Teniu raó quan deia que tenia por que no em reconegués però la inexperiència de mare ja té això.. je je je.
gràcies pels vostres consells. avui que hem estat sols tot el dia em jugat tot el matí i super bé, aixó sí si el deixo a menjador ja triga a venir correns cap a mi, je je je
petons!
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbff.lilypie.com/tVTyp2.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Breastfeeding tickers" /></a>
Re: em persegueix pel pis..
ja ja ja . es cert goga, avui pensava, només te xerrameca pero res clar, el meu encara no agafa el bibi tot sol amb 15 mesos, o li dono jo o res... si li deixo s¡emprenya com una mona....
el meu amb prou feines diu papa i mama.....
que bo, sempre ens preocupem les mames...
ptns
el meu amb prou feines diu papa i mama.....
que bo, sempre ens preocupem les mames...
ptns
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbff.lilypie.com/tVTyp2.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Breastfeeding tickers" /></a>
Re: em persegueix pel pis..
Peixitu, la Judit tot just ha fet l'any i ja estem així.
Pensava en obrir un post parlant del tema i he trobat aquest així que he desistit d'obrir-lo perquè hauria posat exactament el mateix que tu. Quan arrivem a casa comença el show, no puc fer res de res i si ho intento la tinc enganxada a les cames vinga a protestar, amb la qual cosa tampoc puc fer gaire, és clar... Només vol estar amb mi, però no n'hi ha prou que sigui a la mateixa habitació no, ha de ser a menys de mig metre de distància. Hi ha dies que m'ho prenc amb filosofia, però n'hi ha d'altres que tinc forces coses a fer a casa, o sé que el meu marit arrivarà tard o pel que sigui m'ho prenc d'una altre manera i m'agobio força, a vosaltres també us passa? Després em sap greu perquè penso que hauri de gaudir de l'estona d'estar amb la meva filla que és l'important, però és que ella va a la seva!! només que vol tenir-me a mi enganxada... I jo vaig pensant en la rentadora que no he posat, el dinar que no he fet, el sopar que tampoc, els apunts que no he llegit... que podria estar fent-ho mentre ella juga tranquilament al meu costa... En fi, dura gaire aquesta fase? Per cert, al pare també li fa en el vostre cas? En el nostre no tanr i clar, quan alguna estona es queden sols estan molt més tranquils perquè es comporta d'una manera molt més independent que amb mi...
Pensava en obrir un post parlant del tema i he trobat aquest així que he desistit d'obrir-lo perquè hauria posat exactament el mateix que tu. Quan arrivem a casa comença el show, no puc fer res de res i si ho intento la tinc enganxada a les cames vinga a protestar, amb la qual cosa tampoc puc fer gaire, és clar... Només vol estar amb mi, però no n'hi ha prou que sigui a la mateixa habitació no, ha de ser a menys de mig metre de distància. Hi ha dies que m'ho prenc amb filosofia, però n'hi ha d'altres que tinc forces coses a fer a casa, o sé que el meu marit arrivarà tard o pel que sigui m'ho prenc d'una altre manera i m'agobio força, a vosaltres també us passa? Després em sap greu perquè penso que hauri de gaudir de l'estona d'estar amb la meva filla que és l'important, però és que ella va a la seva!! només que vol tenir-me a mi enganxada... I jo vaig pensant en la rentadora que no he posat, el dinar que no he fet, el sopar que tampoc, els apunts que no he llegit... que podria estar fent-ho mentre ella juga tranquilament al meu costa... En fi, dura gaire aquesta fase? Per cert, al pare també li fa en el vostre cas? En el nostre no tanr i clar, quan alguna estona es queden sols estan molt més tranquils perquè es comporta d'una manera molt més independent que amb mi...
Re: em persegueix pel pis..
Charliemi, el meu fill no fa gaire que comença a entretenir-se una mica solet, però només una mica, eh? a la que passen 15 minuts que mira dibuixos o que juga, ja em ve a buscar, però és que és el més normal. Amb el pare també ho fa, però si també hi sóc jo, em ve a buscar a mi, la mama és la mama
Procuro fer més feina quan ell és a l'escoleta, però tot i així, si per exemple arriba l'hora de sopar i el meu home arriba tard, el tinc allà la cuina amb mi, amb el seu tamboret, per a no perdre's res del que faig.
Paciència, aquesta etapa encara durarà una mica .
Procuro fer més feina quan ell és a l'escoleta, però tot i així, si per exemple arriba l'hora de sopar i el meu home arriba tard, el tinc allà la cuina amb mi, amb el seu tamboret, per a no perdre's res del que faig.
Paciència, aquesta etapa encara durarà una mica .
- Ítaca
- :: dinosaure
- Entrades: 7513
- Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès
Re: em persegueix pel pis..
Aix... jo no és per desanimar a ningú... però la Txell segueix sent "súper" dependent... Ella no sap entretenir-se mai sola... ni amb plastelina, ni amb la tele, ni pintant... necessita constantment q estiguis allà amb ella, el problema, és q per les q treballem, quan arribem per la tarda a casa, s'ha de fer tot, i a vegades es fa difícil distribuir el poc temps q tens per abarcar-ho tot. És complicat...
Re: em persegueix pel pis..
Ítaca ha escrit:el problema, és q per les q treballem, quan arribem per la tarda a casa, s'ha de fer tot, i a vegades es fa difícil distribuir el poc temps q tens per abarcar-ho tot. És complicat...
Completament d'acord amb tu...
Redescobrint-me a mi mateixa gràcies a les meves TRES filles!
Re: em persegueix pel pis..
lila ha escrit:Ítaca ha escrit:el problema, és q per les q treballem, quan arribem per la tarda a casa, s'ha de fer tot, i a vegades es fa difícil distribuir el poc temps q tens per abarcar-ho tot. És complicat...
Completament d'acord amb tu...
Si es que no és per falta de ganes, oi? Però és que la feina s'ha de fer...!!
Re: em persegueix pel pis..
aiii aquesta fase la estic passant jo ara... bé des de que la meva filla té 13 mesos i ja en té 19 i continua igual o pitjor... no puc fer res de res... mai s'ha entretingut amb cap joguina, ni dibuixos ni res només sembla que presta una mica d'atenció quan estic per ella però d'una cosa passa a un altre. Amb el pare aconsegueix estar una mica però al cap de poc ja la sento que li diu: amb la mama amb la mama
Relament és estressant perquè jo clar que vull estar amb ella tota la estona, però les coses s'han de fer sí o sí... m'esgota molt psicològicament i no sé què fer per millorar la situació perquè aprengui a jugar soleta encara que sigui al terra de la cuina mentres jo cuino... què puc fer?
Relament és estressant perquè jo clar que vull estar amb ella tota la estona, però les coses s'han de fer sí o sí... m'esgota molt psicològicament i no sé què fer per millorar la situació perquè aprengui a jugar soleta encara que sigui al terra de la cuina mentres jo cuino... què puc fer?
Re: em persegueix pel pis..
penjar-te-la a l'esquena, posar-la a la trona al teu costat i que t'imiti (li deixes que trastegi catxarrets, no joguines, o menjar, que s'embruti, que jugui amb aigua...)...
Re: em persegueix pel pis..
Quan cuino en Pau ve al meu costat, enfilat a la seva minicadira i "m'ajuda" rentant coses a la pica. També tinc un armari amb tapers i motlles de silicona, flameres,... que només el pot obrir quan estic cuinant, i li encanta treure-ho tot... i jugar-hi. Ell té una cuineta, i em porta les paelles perquè li posi pasta crua per jugar...
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |