timidesa

[hiolambda]

Hola!!!

us volia explicar, preguntar... sobre la timidesa i com fer que no sigui un motiu de patiment tant pel nen com per a mi.
El Pau, amb persones que coneix, és un nen totalment normal: mogut, alegre, no xerra molt però temps al temps.
Però en pic veu un desconegut li agafen totes les vergonyes del món i o fuig o s'amaga a la meva falda. Gira el cap com si no veient a la persona que el parla desaparegués. Jo no el vull forçar a què sigui més sociable i simpàtic amb la gent, ja que jo també sóc molt tímida i sé lo malament que és passa.
El que em sobta més és que si per exemple ens trobem algun nen del cole pel carrer, també li agafen totes les vergonyes.

Sabeu algun mètode per a anar "eliminant" aquesta timidesa. Accepto que el nen sigui tímid. Cadascú és com és, però suposo que podria anar llimant aquesta timidesa tan extrema que expressa ara mateix.

[tombarella]

No et sé dir gran cosa sobre la timidesa. Però suposo que, com tot, doncs es tracta de respectar el ritme de cada criatura, com ja fas amb el teu fill. Mica a mica, anirà aprenent a "superar" la vergonya i, tot i que si és de naturalesa tímida, sempre li representarà un esforç extra, si se sent segur de si mateix (i per això, la clau és donar-li molta confiança, amor, carinyo...), acabarà relacionant-se amb tothom.

Hola!!!

El que em sobta més és que si per exemple ens trobem algun nen del cole pel carrer, també li agafen totes les vergonyes.

El que et volia comentar és que, tot i que ma filla no és gens tímida i xerra pels descosits, quan ens trobem amb nens de la seva classe també es queda parada. Suposo que el canvi d'escenari, d'entrada, els sobta.

[normandie]

El meu cas no és ben bé el teu, però abans de començar la llar d'infants aquest any, la meva nena era molt independent. Al principi passava dels nens, però fa poc ha començat a relacionar-se i no vegis!
Crec que el teu nen està en un moment que molts nens són tímids, fins i tot els xerraires baixen el cap quan veuen un desconegut. A més, jo crec que és mentida això de la socialització... a aquestes edats, passen bastant uns dels altres.
Fes-lo jugar amb amics vostres que no vegi molt sovint, i que el facin riure, sense que tu estiguis participant... no sé si m'explico. Obrir-se a les persones no deixa de ser un entrenament. No em preocuparia gaire si amb les persones de confiança si que és mostra més obert.
I si el teu nen ha de ser tímid com a part de la seva personalitat, no et preocupis. Jo tenia timidesa "patològica" de petita, i un dia de cop i volta vaig canviar. Ara la gent diria que sóc una persona moooolt sociable (parlo molt, parlo alt, faig bromes...), tot i que jo sé que en el fons no és així. Vull dir que el meu rol social pot ser molt obert, però en el fons em costa confiar en les persones jeje. Coses de cadascú!

[fox]

Hola,

Em passa el mateix que a tu. El Marc és molt timid i faig com tu, no el forço perque jo tambe sóc timida i es passa malament, vull pensar pero que ara es una etapa i que despres igual canvia i sino doncs haura de saber viure amb aixo i espabilar-se, no?

Ultimament a més he detectat que té més vergonya quan estic jo, quan el vaig a buscar a l'escola al migdia a vegades acaben de portar el dinar i tenen pa i ell en vol. Doncs quan li dic que vagi ell a demanar-lo li agafen les vergonyes. L'altre dia inclus quan li vaig dir : no vas perque et fa vergonya? va començar a plorar de mala manera. I comentant-ho amb les educadores diuent que allà demana i no te vergonya, que potser quan esta sol sap que s'ha despabilar pero si soc jo vol que li doni seguretat, no se...

[perla]

La meva filla fa exactament el mateix, suposo que és normal en l'edat, perquè veig que tots tenen més o menys els dos anys i mig. Va a caràcters, jo també sóc tímida (us heu fixat que la majoria de mams que tenim fills tímids, som tímides també?), suposo que de gran agafes habilitats socials, això que deia la normandie d'adoptar rols socials, encara que siguis tímid, aprens a dissimular-ho una mica, a tirar-te una mica en fora i en canvi quan són petits, són autèntics, com ells són en realitat. Ja ho aniran superant, jo crec que és qüestió de no forçar-los ni donar-li molta importància, per no marcar-los negativament.

[hiolambda]

Hola,

Gràcies per les vostres aportacions, de debò.
Fa sentir més reconfortada, tot i que no vull exagerar ara, que la timidesa no és cap problema greu...
Com que parla poquet de vegades tampoc sé entendre què li passa. L'altre dia més o menys intentava explicar-m'ho.
A la seva classe hi ha nena amb la que van molt junts i li diem si és la seva nòvia (això ell no ho entén...) Llavors un dia per la tele va veure un paio que saludava als seus amics donant-se un copet al pit i senyalant-los després amb el dit. El Pau ho va repetir i ara li diem q li ha de fer a la seva amiga quan la vegi (seria molt graciós veure-ho...) xo quan arribem al cole no li vol fer. Un dia abans d'anar a dormir, quan estem de xarrera, li vaig preguntar perquè no la saludava així i em va dir "por". Vaig entendre que aquest sentiment de vergonya encara no el sap distingir i li vaig explicar que no era por que era vergonya i que no li havia de fer vergonya saludar-la, etc.

Suposo que poc a poc s'anirà soltant més... Però no em preocupa tant el fet de què sigui tímid si no veure com ho passa malament quan algú li parla...

Ara tb. se li junta amb que el deixo plorant a l'escola gairebé cada dia. Suposo que és una manera d'exterioritzar tots els canvis que li han vingut a sobre (dos anys, canvi d'habitació... i el més important: la germaneta). Tot i que no ha manifestat gelos en cap moment sí que això afecta, evidentment i no sé perquè plora exactament perquè quan li pregunto només diu "mama"
i com a molta "treballar no"... Se'm trenca el cor.

[normandie]

Jo crec que actua amb normalitat per les seves circumstàncies i edat!
A vegades no som conscients de que els hi demanem un sobre-esforç de socialització. Jo no sóc partidària de les conyes de novies i novios quan són tan petits, més que res perquè no les agafen!
I sobre por i vergonya... conec un cas d'un nen que no és gens tímid, i com que sempre li feien la broma de "qui és la teva nòvia", va escollir a una "enamorada" al cole... I de tant perseguir-la per fer-li petons i abraçades, la nena es va defensar mossegant-lo jaja! (res greu eh, no faria conyes amb això).
Bé, vull dir amb tot això que no s'ha de forçar als peques, a no ser que sigui algo patològic. I no és el cas del teu segur, si li agafa la mà a una amigueta :)