Escup el menjar (19 mesos)

[siormi]

Doncs això, que ara se li ha donat per escupir el menjar.
No ho entenc!!! I em posa dels "nervis"!!
Tan és un apat com un altre, esmorzar, dinar, berenar o sopar, quan li dona la gana treu la llengua i apa, menjar a fora de la boca!!
Tan és el què mengi, ja sigui dolç, salat, calent o fred. Ho escup.
El nen sempre ha sigut de poca vida, però si una cosa li agrada en menja molt i si no li agrada o no vol, pot passar l'àpat sense menjar. Però en cosa d'un parell de setmanes, a mig menjar i quan sembla que tot va bé s'ho treu de la boca i s'ha acabat. Hi ha cops que si que ha menjat molt i altre cops que ha menjat poquet...
Jo diria que no li surt cap dent o queixal. Almenys ho he mirat i no ho he sapigut veure...
Què dirieu que pot ser? Us ha passat?

[noemidb]

Hola, t.entenc pq jo he passat el mateix... La meva filla mai ha estat menjadora des de ben petita... Es va cansar aviat del bibero ( pit no va poder ja q tenia problemes de succio) i li donavem amb cullera tot ( fins i tot la llet)... Desesperant!!! Cap als 9 mesos ens tancava la boca, cridava i tossia per no menjar i poc després va aprendre a escopir i vomitar... Increïble!!! Su no ho veus no ho creus. .. Tan petita!!! I jo he treballat a guarderies i la veritat és q cap recurs em servia... No volia menjar... Res li agradava... I no era per estar tipa, malalta, amb son... O el q sigui... Ademes era conscient q jo m.enfadava i no em buscava fins q jo no anava... Com si li sapigues greu... Quina pena pobreta!!!! Si la forçava una mica o si la deixava no aconseguia res... Ademes estava sota pes i era tot un problema...
Jo què sóc antitele va ser la única solució pq mengés... Ademes reia com boja i obria la boca... Ara té 19 mesos i estem aprenent a menjar sense tele... Ella no li agrada el triturat i vol sencer però no té queixals i éa cansa però gaudeix del menjar... Del sencer... Esperem quan tingui més dents q sigui fàcil i acabem amb el petit conflicte... Potser no es menjadora però q gaudeixi del tot amb menjar sense dibuixos...
Molta paciencia... Q costa molt i jo en tinc moltíssima i se acabava amb ella... I buscar qualsevol cosa per ajudar.lo... Diferents menjars, menys quantitat i més sovint, donar.living postre q li agradi, cançons, contes... Éa bo menjat sense cap distracció però quan no es pot a.ha de buscar altres recursos... Després ja els " reeducarem" però intentar sempre crear un clima ttanquil