Ara no vol menjar...

[TXETA]

Estic i tinc un problema amb l'Aleix...

Us explico el nostre cas, l'Aleix des que estic de vacances menja el que li rota, ja sé que fa molta calor però ell mai de la vida m'ha donat problemes per menjar i tot just fa una setmana que nanai, i és per cridar l'atenció, n'estic convençuda. No em trobo gaire bé, estic encara amb vòmits i nauseas y he començat amb ciàtica, i tot i que intenti estar igual amb ell, no puc, i me la paga amb el menjar.

Ahir vespre vam tenir una... li vaig posar una hamburgesa i pa amb tomàquet, doncs no la va voler ni tastar, i tenia gana perquè va berenar un iogurt. Total que tal com va veure el plat el va apartar de la trona i em va dir que no. Normalment li segueixo el fil o com que no vull que es quedi sense menjar li ofereixo altres coses i el tio accedeix, però ahir no, li vaig posar i vaig passar d'ell. Vam estar 1h de rellotge! i jo plorant de la ràbia que em feia que em prengués el pèl, el meu home dient-me que potser no tenia gana, impossible! així que al final li vaig dir que si tastava un tros de pa (imagina quin esforç!) que li donava la llet, i al cap de l'estona, mirant-me desafiant ho va fer, aleshores li vaig fer la llet. El millor és que em venia de gust uns cereals amb llet i mentre me'ls menjava me'n va demanar i es va menjar la meitat, així que gana en tenia! casi me'l menjo!!!!
Però ara no vull que cada àpat sigui una lluita de poder, ni que relacioni menjar amb bronca, no m'ha agradat mai, però el que tampoc vull és que em prengui el número, malgrat sé que és una crida d'atenció.

Algú s'ha tribat? què farieu? SOS!!!!!
Merci guapes!

[nurdeu]

Txeta guapa, vols dir que és per l'embaràs?? jo l'any passat estava com tu just a aquestes alçades, embarassada de 16 setmanes i el Nil amb 2 anys. Va fer exactament el mateix que l'Aleix, de menjar súper, súper bé, va deixar de menjar, sempre amb rebequeries, fent el tonto perque mengés, quan no ho havíem hagut de fer mai!! Aquesta època va durar toooooooot l'estiu, va ser molt pesada, però al setembre va començar a menjar bé una altra vegada, miraculosament... Jo ho vaig atribuir a la calor que feia, i de fet cada estiu menja una mica pitjor, però el de l'any passat va ser la bomba!!

Em sembla que no t'he ajudat gens, però les experiències també serveixen!!

[TXETA]

Sí que m'has ajudat!

Doncs ja no sé què pensar! Potser que sí que sigui una època i jo l'estigui atribuint a la panxolina... no sé, estic ben perduda. Aleshores, passo i que mengi el que vulgui? ja li faig coses que sé que li agraden però ha de menjar també verdura, carn,... aiiiiii quin embolic! i amb les hormones a 100 x hora no ajuda gaire.

El que penso també és que si no te gana no la té per res, no? i no vull dir per coses poc apetecibles, sinó per un tros de pizza, o formatge que li encanta, saps? quan tenim calor només mengem el que ens vé se gust, però és que em mira super desafiant...no sé!

[lluna 21]

el meu fill gran sempre ha menjat molt bé, fa quinze dies que ha nascut la seva germana i durant la pimera setmana a casa va deixar de menjar, cada vegada que ens posavem a taula era un drama total que vam desistir i amb molta paciència i explicant-li lo de la germana ha tornat casi a la normalitat.
Penso que és una etapa que han de passar i sobretot no posar-se nerviós!!

[MONN]

Txeta,

Jo he tingut una nena fa 3 mesos i els bessons són com el teu. Durant els primers 15 dies amb la nena van fer el tonto i després se'ls va passar. Ara, la setmana passada també m'han fet com tu i aquesta ja tornen a menjar com sempre, inclús més. Jo no sé si és per la nena, la gent em diu que sí però jo crec que no, que és l'edat, amb la nena es porten bé. La meva tàctica és passar totalment, si no tenen gana que no mengin, pitjor per ells. He de dir que en tot això que et dic els he deixat sense sopar dues vegades eh? Si m'hagués passat més temps no sé si ho hagués seguit fent. De moment m'ha anat bé pq han acabat menjant. És el què dius, amb les hormones i tot plegat acabes dels nervis, jo et recomano que et tranquilitzis i mira, tampoc és tan greu si el nen sempre ho ha fet bé, ja hi tornarà. Prent-ho amb humor, saps què faig jo? Quan la casa semba un galliner em poso a cridar AMB ILUSIO!!! com faria el Mas de Polònia i compto fins a 10 o canto alguna cançó com si jo estigués en un altre context. Normalment callen, em miren i es pixen de riure i destensionem l'ambient. Així veuen que passo d'ells totalment. jejeje en fi...si ho creus oportú no em facis gaire cas pq l'etapa que estic visquent jo també tela marinera, no sé com encara no he demanat hora al psiquiatra.

[llunàtica]

jajajjaja MONN, com m'has fet riure!!! aplicaré aquesta tècnica teva!!!

Txeta, jo també he passat i passo per una situació similar. L'estiu passat el biel (que llavors tenia un any i escatx) va passar de menjar la fruita i tot de coses que fins llavors li encantaven. Vaig posar-me molt nerviosa i cap a la tardor, a una escola bressol pública de vora casa, organitzaven una conferència amb una psicòloga infantil i li vaig explicar el tema. Em va dir que si el tema alimentació em preocupava especialment, i li vaig dir que sí, que em posava molt nerviosa quan veia que es negava a menjar la majoria de coses que preparava (quan a la llar d'infants el tio jala de tot), i més veient que un mes endarrera el tio s'ho endrapava. Llavors em va comentar que ells veuen els nostres punts febles i que com més nerviosos ens hi posem, més s'hi abonen, que la única solució era passar del tema i si se n'anaven a dormir dejuns, doncs mala sort, que no passava res per un dia. Jo havia acabat fent-li 3 menús diferents i m'ho deixava tot. Ara m'he tornat més inflexible: no vols això? doncs no hi haurà xixa després (que li encanta), això és el que toca i ja està. Però sempre amb bona cara, vull dir que no el renyo ni res, li explico el que hi ha. L'he fet anar més d'un dia mig dejú a dormir...però la majoria de cops, insistint una mica acaba menjant unes quantes cullerades.

Amb tot aquest rotllo et vull dir que si abans menjava, tornarà a menjar, i que aquesta etapa que passa crec que no té res a veure amb la gana o canvi de gustos en l'alimentació, sinó en maneres que busquen de reafirmar la seva personalitat, rebel·lar-se, cridar l'atenció, etc....si no hagués estat mai menjador llavors la cosa canvia, però si menjava fa dos mesos, això és una etapa que tenen de "rebelde sin causa". No és que et prenguin el pèl, no hi ha malícia en els seus actes, però potser darrera d'aquesta negativa hi ha alguna altra cosa, potser sí que vol que estiguis més per ell. Jo no aplico ni Estivills ni altres mètodes de llibre, sinó que intento aplicar el sentit comú i sobretot negocio molt, tampoc m'agrada ser una talibana i tampoc vull convertir els àpats en camps de batalla.

és complicat i suposo que no existeix una solució miraculosa. Jo encara no em sé avenir que a casa dels altres mengi verdura com un campió i a mi me la tiri pel cap...en fi...i suposo que quan neixi el seu germanet d'aquí a 15 dies doncs la cosa pot empitjorar, ja ho veurem com ho trampegem.

Molta sort, i sobretot molta paciència, però una cosa et dic: no li facis moltes alternatives, sinó al final seràs una esclava i podràs muntar un restaurant.

[magrana]

Hola, guapa:

jo també estic amb els vòmits nàusees de l'embaràs, o sigui que t'entenc perfectament i espero que aviat et milloris.
Jo tinc una nena de 3 anys i a l'estiu sempre em fa més el ronso pel menjar, i això que ella sempre menja bé. Però a l'estiu, com t'han dit, sempre menja menys. Jo crec que no necessiten menjar tant com a l'estiu, i a diferència de nosaltres ells escolten el seu cos. És com quan estan malalts i deixen de menjar.
Però si creus que pot ser per un altre motiu, jo faria el que t'han dit: no parar-hi atenció, perquè precisament és això el que busca el teu fill. Sap que rebutjant el menjar et tindrà pendent d'ell, encara que sigui enrabiada. Si la meva filla m'ho fa, jo li dic que cap problema: a dormir sense sopar. I l'endemà esmorza bé. Tan cuidats com els tenim segur que no es moriran de gana! No li donis gaire importància, que no vegi que t'afecta. I quan s'acaba l'estona de sopar, doncs a dormir.

Que tinguis sort!

[nurdeu]

Txeta, mira que escribia en el meu blog ara fa un any!! http://nosmon.blogspot.com/2010/07/no-no-i-noooooooooo-aixo-es-el-que-diu.html

[Naylacris]

Montse, no potser que s'estigui fent gran? jo a l'Ana en la segura del que puc i que podem, sempre li pregunto Ana vols menjar peixet? i si em diu que no, li dic vinga si pero amb burguitos que li encanta) i si li digesis així, Aleix vols burguer pero amb ketchup? També has pensat que ell vulgui ser una mica més independent?
Potser també es una mica el teu embarás i la calor que també els hi treu la gana pero potser fer-lis els dinars més divertit i apetecibles.
Jo mai he tingut aquest problema amb la Ana amb la Carla continuem la batalla dels menjars pero encar es peque.

[TXETA]

Gràcies a totes per les vostres respostes!

Nurialb... ostres, és ben bé el que fa l'enano!

Em sembla que teniu raó i el que vol és reafirmar la serva personalitat escollint el que vol i el que no. Ahir els àpats van anar molt bé, a l'hora de dinar es va plantar i va dir que no, només mirar el plat, al veure que no m'enfadava i que començava a jugar amb ell va començar a menjar. Al vespre li vaig fer una sopeta de peix que li encanta i se la va menjar tota, així que gana en té el tio, però té us que tela!

Ja us aniré explicant que tal va! jo era tan mala menjadora i tan capritxosa fins a l'adolescència que em fa por que l'Aleix segueixi les meves passes... espero que no i que sigui tal i com dieu una època! Avui té macarrons per dinar, que li encanten!

Gràcies de nou a totes!

[lluneta81]

Hola a totes, avui volia obrir un post, perquè el meu petitó de 13 mesos ja fa uns dies que de menjar poc, avui a l'hora de dinar ha anat fatal que no volia ni veure-ho, plorant, suant...ja us podeu imaginar quin show, doncs fins ara ell menjava molt bé, però fa qüestió de dies que ni la verdura de dinar ni la fruita de berenar, com a molt dos petits suis per dinar i avui ni això, no se si anar al pediatra, la veritat esque estic intranquil.la i no se si és la calor o què és, però quan arriba l'hora del menjar ja l'hi temo, algun cop per sopar si que menja una mica més pa amb tomaquet amb formatge o pernil dolç i dps una mica de bibi, pèrò no se i si s'aprima molt? Us passa el mateix?

[PICASSA]

Ostres, m'ha fet molta gràcia aquest post, perquè precisament el meu fill de 18 mesos, fa més d'1 setmana que em marreneja el menjar... menjava super bé, i ara, no vol dinar, no vol sopar, i no vol menjar ni triturat ni a trossos... és desesperant...
Però jo opto per pensar que el cos és savi, i que potser aquest canvi d'actitud es deu a la calor, més cansament... a més, em tranquilitza veure que és com un efecte general de la canalla...
Estaré alerta a les respostes!

[Nenufar]

Noies,
jo precisament estava buscant els vostres comentaris sobre aquest tema... el nostre nen de 22 mesos fa uns quants dies, potser 3 o 4 setmanes que sopa malament.
Esmorza bé, dina bé i berena bé (el dinar i berenar ho fa a la llar d'infants), però en canvi el sopar... és horrorós... no hi ha manera.
Ahir el vam banyar mitja hora abans i li vam donar el sopar mitja hora abans pq pensavem que potser estava cansat, perquè no menjava el sopar, però el bibi de després sí. Ahir va veure el plat: gaspatxo de primer i després arros amb pastanaga i pesols i un tall de llom arrebosat (que normalment el debora i en demana més), doncs no ho volia ni tastar, si li intentavem posar una cullerada a la boca plorava com boig. El vam deixar sentat 15 minuts amb el plat davant, i el seu pare i jo asseguts un a cada banda. Va estar els 15 min plorant desconsoladament. Quan li vam dir que si no menjava allò no hi hauria bibi encara plorava més. Després el vam portar al sofà a mirar dibuixos del DVD amb el plat a davant, i el que va fer va ser caure dormit!! Li vam fer un bibi perquè mig dormit se'l beu pq no anés a dormir amb la panxa buida.
Però potser sí que és que tenen menys gana pq és estiu. La veritat és que com que és un nen que només menja malament quan està malaltó, jo ja estic preocupada... té una mica de mocs però de moment no res exagerat. Ja sé que hem de tenir paciència però quan és un dia rere l'altre, la paciència es comença a esgotar...
Espero que tingueu raó i que sigui perquè l'estiu tenen menys gana.

[Naylacris]

Faré una pregunta ¿vosaltres tenia la mateixa gana tots els dies? doncs ells tampoc, jo he aprés molt d'aquesta pregunta que fa en Carlos González als seus llibres i a les seves xerrades.

[Nenufar]

Noies,
aquest matí us deia que sospitava que el meu angelet no menjava pq li rondava alguna cosa, doncs afectivament, aqueta tarda ha començat a tenir dècimes i ha vomitat el dinar. A veure com evoluciona.... s'ha passat la tarda al sofà amb el xumet i en Mic agafat i mirant el Dvd d'en Mic. Ara ha begut la lleteta i ja fa nones... a veure demà com estem!!

[xell13]

noies,
nosaltres tb ens unim al club!!!
el nostre mussolet acaba de fer 2 anys, i fa una setmana que estem de vacances fora de casa, i el tiu que no, que no, i que no....fins i tot:
- he dit que NOOOOOOOOO!!!!QUE NOOOOOOOO!!!!
I no vol menjar, ni per dinar, ni sopar, ni berenar, ni esmorzar!!!que fort!!!i fa 4 dies, s'ho menjava tot tot!!!sempre!!!
demà li deixarem que ell mengi sol i sinó vol menjar, que no mengi! que més podem fer no?
petons i gràcies

[Nenufar]

Xell13,
nosaltres al maig vam estar uns dies de vacances, i el primer dia s'ho va menjar tot i la resta com tu dius es negava en rotund a tastar res, va estar així fins hi tot uns quants dies dp d'haver tornat. I de cop i volta vam tornar a la normalitat.
Ho vam comentar a la pediatra i va dir que era normal, però que també podia ser que hagués tingut algunes llaguetes a la boca (es que va coincidir que babejava molt) i que li fes mal i per això no menjava.
Ja veuràs que de cop i volta hi tornarà a menjar com si res.

Sort!!

[soneta]

hola noies, començava a estar preocupada però veig que és mal de molts...el meu és super menjador i menja de tot i a trossets pero ja durant uns dies al final de vacances i tota el que portem de setmana que menja fatal, posa les mans al plat i tira el menjar a terra expressament, tenca la boca i fa que no amb el cap, el que si he vist és que si passo d'ell comença a agafar algun trosset i se'l menja, ahir em vaig girar fent coses per la cuina i quan el vaig mirar s'havia menjat casi tot el peix, la verdura no però el peix si, el que passa que ja em fa pal deixar-lo amb ma mare o am ma sogra perquè ja diran que li torni a triturar, que així menjara més, que s'aprimarà, etc, etc, etc......i jo dient que ja ho he provat i que si no menja per dinar, dons ja berenarà i sino ja soparà i sino doncs que el bibi d'abans d'anar a dormir segur que se'l pren i li carrego més de cereals i ja està, però em tiraran la caballeria per sobre m'ho veig a venir i a fer-me sentir malament

[Martineta26]

Ja veig que és comú el problema amb el menjar! el meu també porta uns dies que re de re!! i mira que menjava el tio però ara diu que no i és que no! I la veritat és que llegint els vostres casos veig que no és l'únic que li passa, potser és aquesta calor que també els hi passa la gana o el canvi de rutines no sé. Tinc l'esperança que quan tornem a la rutina i a l'escola bressol tornarà a ser el mateix de sempre i a menjar bé, perquè sinó això serà un suplici!