Maleït Mètode Estivill

[kabbisa]

Hola a totes!
Però la meva pregunta és: quan no és així? Quan aplicar un mètode fa plorar al teu fill? El fa patir?, i et genera neguit a tu...perquè continuar? És totalment contra natura, això és no escoltar l’instint. He escoltat un munt de mares parlant de lo “durs” que són els primers dies del mètode, fins que el nen deixa de plorar, i no ho entenc. Si li fa mal i et fa mal, perquè ho fas?? No t’adones que aquest patiment és el teu instint que et diu que no segueixis??

nosaltres hem intentat educar el nen en positiu, sense crits, oferint-li petites opcions, marcant límits i sent ferms en ells.
Ok, potser les opcions han estat més generalitzades (eren del tipus: "t'haig d'agafar per creuar el carrer. No vols donar-me la mà? ok, dons t'agafo de la caputxa. Mà o Caputxa?"). i potser arrel d'això, no haguem sigut clars en els nostres límits...

El cas és que és un nen tossut, amb geni... vamos, un pèl típic nen malcriat que tot ho vol i si no ho te s'enfada. Però no sempre ho ha tingut tot, i a nosaltres no ens ha "importat" marxar del parque amb un nen plorant,.. no se si m'explico. És generalment bo, tranquil, comparteix,.. però quan li agafa la perrera...

El cas és que de cop, aquest hivern ens va començar a desafiar. Sabía que feia les coses malament, i ens mirava i ho feia pitjor.
El meu instint era aturar-lo i preguntar-li per què ho feia. Però ni m'escoltava.
Un cop "enfadat amb el mon" llavors res no valia, i menys si ho deiem nosaltres.
Total que ens hem hagut de posar més ferms. Ell s'enrocava, nosaltres més. Alguna picada a la mà o al cul ha caigut. L'hem obligat en certs moments amb "mala hòstia", també. (M'ha agradat? no. Ho faig habitualment? no. Ho tornaria a fer en aquell moment? si)
Ara portem dues setmanetes que està més ell. Sembla que ha deixat de desafiar-nos enfadat (ens diu que no, però ja no és amb aquella mirada).

Tot això ve a dir que de vegades hem de passar per l'aro, ser més durs del que voldriem, per aconseguir aturar un comportament determinat.
Imagina't que el teu fill fos com el meu i no vulgués anar agafat de la mà pel carrer. O bé l'obligues i l'agafes -fort- de la mà els primers dies (fins que el nen vegi que ha d'anar sí o sí agafat i deixi de revelar-se) o bé .. què? El meu instint, llavors, em deia que no l'obligués.
Bé, potser ho hagués hagut de fer per evitar-me tot el que portem d'hivern de mals de cap.

[Rossinyola]

Us escric amb el petit adormit als meus braços

No puc afegir rès més novella, la meva filla sempre s'adormia als braços i progressivament va deixar de necessitar-ho. Ara que té 2,5 anys ens estirem al seu costat i expliquem contes. Tb crec que als 15anys ja no els voldrà! Jaja, molt bò novella. De la mateixa manera, els contes no serveixen al meu nen de 5 mesos, cada cosa al seu temps! Amb la gran vam provar això d'acaronar-la i rés, i tb conec una nena de l'edat de la meva filla q no volia braços per dormir, ho vaig veure en directe! Els seus pares flipaven pq tb els feia gràcia bressolar-la, però no van poder mai pq sempre rondinava, jeje. Així q cada nen és un món!
I això de q s'acostumen.... S'acostumen o es resignen? , suposo q tb hi haurà de tot! ;)

[karla]

Hola noies,
quin debat, tu...
Abans de res, una cosa que em sorprèn molt és que les que defenseu el famós 'mètode' salteu a la yugular a la mínima que aquest es qüestiona o es critica. És curiós com mai intenteu veure les coses amb una mínima empatia. I no empatia cap a les que detractores del mètode, sino cap als vostres fills. De debò penseu que quan el vostre fill plora i plora i plora 'no li passa res'? de debò? als vostres ulls potser no que no li passa res (no té gana, no està malalt, l'acabeu de canviar...) però ell segur, segur, segur, que es sent sol, desorientat, abandonat i mil coses més i no, no plora per tocar els pebrots ni per pendre-us el pèl... tanta maldat o picardia li pressuposeu a un bebè? en serio?
Dit això, us parlo com a mare de dos bessons que a dia d'avui tenen 5 ANYS (sí, anys) i que encara avui són comptades les vegades que a casa nostra dormim d'una tirada. I de moment encara no m'he mort. En un moment de janopucmés l'opció va ser, quan tenien nosé, 8 mesos, posar un llit enganxat al nostre llit de matrimoni. El bessó que més es despertava ho continuava fent, sí, però al menys nosaltres no ens havíem d'aixecar. I creieu-me, la cosa canvia moltíssim.
L'altre bessó, el que respresenta que dormia millor, des de ben petit es va 'acostumar' a adormir-se en braços. I? i res. Jo l'agafava, el bressolava l'estona que calgués fins que s'adormia i au, al seu llitet. Fins que un dia la meva esquena va di hastaquihemosllegado i vaig posar en marxa un plan B. Mai se'm va passar pel cap deixar-lo plorar per tant el que vaig fer va ser agafar-lo, dur-lo al meu llit, donar-li l'últim bibe de la nit i relaxar-lo (que no adormir-lo) i, a la vegada, explicar-li que provaríem una cosa nova, provaríem de que s'adormís solet al seu llit. Encara no tenia l'any per tant, a priori, pot semblar que això no va servir de res. Doncs va servir, sí. Aquell mateix dia (el primer del canvi) el vaig deixar al seu bressol ben despert, li vaig fer un petó i li vaig dir que si em necessitava que era allà al costat. Doncs noies, es va adormir tan fresc. Sembla impossible oi? doncs us prometo que és veritat. I mai més el vaig tornar a bressolar per dormir. Cada dia fèiem el mateix ritual i cada dia s'adormia tranquil fins avui, que encara ho fa. Per tant, des que va néixer s'adormia en braços i es va 'acostumar'? doncs no. Vull dir amb tot això, que confieu amb els vostres nens, de debò. Tendim a subestimar-los i a pensar que fem les coses pel seu bé sense tenir-los en compte a ells. I quan ho fem, molts cops, ens deixen amb un pam de nas.

I per acabar, martina13, espero que no et sàpiga greu però es fa molt difícil llegir-te. Pq no intentens obviar totes les abreviatures que poses...? De debò, facilitaria molt més la lectura.

[martina13]

Karla escric amb el mobil perdo...
I el que comentes de saltar a la yugular les que utilitzem el ME em fa gracia perque a mi mhan dit maltractadora directament en aquest forum
Suposo k cadascu s'expressa com vol i com pot

[Clara13]

Hola noies! Voldria comentar la meva opinió al respecte. El meu fill fa LME i des de el principi ha dormit amb nosaltres al llit. Hi ha hagut nits dures, amb 8 i 10 despertars, però amb el temps això ha anat canviant. Ara, amb 6 mesos, s' adorm sobre les 21h o 21.30h i s' aixeca a les 8.30h del mati, mamant tres o quatre cops per la nit. Jo ho he entés com un procés evolutiu on els canvis són inevitables. És cert que no dormir és matador, casi una tortura, però tot passa. Mai he deixat plorar al meu fill, en primer lloc perque com a mare no em sembla natural fer-ho i sobretot perque crec molt en l'instint que tenim i que en cabat és el que ens ha permés arribar on som. Cap cria animal dorm lluny de sa mare, la natura no ho preveu així, per aquest motiu per mi aplicar ME no té cap tipus de sentit, a part de pel patiment del bebé, que no enten res, sino perque no segueix cap paràmetre natural. Aixo si, tot té els seus inconvenients. El meu fill només s' adorm amb mi, en braços i al pit (just com tothom diu que no ho faci), però tan ell com jo som molt i molt feliços. No hi ha plors, ni durant les nits ni durant el dia, estem en armonia. Pot ser un pal no poder sopar alhora que el teu marit o haver de sacrificar hores de son perque el teu petit vol el pit a la boca tota la nit, però des de el meu punt de vista ho considero una etapa dura però que acabarà algun dia. Si el meu fill es vol estar al llit amb nosaltres fins als 2 o 3 anys no tenim cap problema a deixar-li fer (per sort el meu marit em recolça 100%). De fet, mai ha tingut habitació tipica de bebé, des de el principi li vem comprar un llit normal per la seva habitació, perque quan ens necessiti ens poguem tombar junts. Aixi doncs, agafo en braços al meu nen tot el dia, el deixo dormir amb mi, el portejo amb motxilla ergonómica, li dono el pit a demanda, practiquem BLW, etc però en el meu cas és que ho vull fer perque el sentiment de que ell sigui feliç és més fort que el cansament físic que pugui sentir. En tot cas només pretenc reflectir la meva opinió, vull deixar clar que respecto les decisions dels altres al 100% perque esta clar que tothom vol el millor pels seus fills.

[Clara13]

Us deixo un article que he trobat avui per Internet, que posa els pèls de punta...

http://www.abc.es/familia-padres-hijos/ ... 31112.html

[arlet78]

Clara sí que posa els péls de punta!!
Molt fort!!
Cal investigar molt més en tots aquets temes! Al igual q en els efectes q té haver de deixar un nen amb 16 setmanes a la guarderia més de 8 hores!!No hi ha dret, quina merda de societat tenim!!

[neuetes]

Crec que després de llegir un article així, les defensores del ME s'han quedat sense arguments.

[petitajo]

Basicament aquest article parla del nen de poques hores de vida.

[Mara17]

El que hem de pensar és no els perills reals que hi ha, sinó els que instintivament el nen sent. Nosaltres sabem que a la seva habitació està segur; però ell no. Nosaltres sabem que a la llar el cuidaran molt bé; però ell no. Ell, quan el seu cuidador se'n separa, se sent en perill, i això és el que mostra el seu plor. Som una espècie altricial: naixem desemparats i necessitem algú que ens cuidi i ens protegeixi per sobreviure; això és el que portem a l'ADN. Que ara hi hagi circumstàncies que garanteixin la supervivència dels nadons a la nostra societat (no hem de conviure amb lleons, ni res de tot això, i dormen en habitacions de cases en carrers de ciutats segures) ho sabem nosaltres, però ells no. I això és el que importa.

[Clara13]

Jo soc molt de tirar d'instint. Si el tenim és per algun motiu, és el que ens ha assegurat la continuitat com espècie, el que ens ha permés tirar endavant, en definitiva. Un nadó també té el seu instint de supervivència, que inclou cridar l'atenció de la mare a través del plor. Si la mare no acut, és lògic que aquest es resigni i pugui sentir abandonament. No sé...a mi em va semblar esgarrifós.

[Aly84]

Estic totalment d'acord amb el que exposeu Mara17 i Clara13. El nadons ploren per instint de perill innat i no per "fastiguejar" a l'adult. Jo penso que la opció és ensenyar i a tramsmetre a partir de l'amor que allò que li provoca neguit, no hi ha cap perill que és segur... i no a partir del plor, resignació i abandonament...
Es té molta mania en veure els nadons uns maquiavelics... a mi em sembla molt trist...

[pucpuc]

Molt bon article crec que no hi ha res mes a dir!

[tristantao]

Us deixo un article que m'ha semblat interessant sobre el maleït mètode Estivill

https://elexpresometro.wordpress.com/20 ... -estivill/

[bertian]

Jo quan no tenia fills era de les que deien "els nens al seu llit i als pares al seu" i ho deia ben convençuda.
Vaig tenir la Berta i era de molt mal dormir! Solució: collit! el collit ens va salvar la vida! em vaig haver de menjar les meves paraules i vaig aprendre que dormir amb la meva filla era el millor que m'havia passat. M'encantava!
Avui la Berta fa 4 anys, ja dorm el seu llit perfectament, ja fa un any, cap patiment, cap problema per dormir a la seva habitació...
Ara tenim l'Èric i és ell qui dorm amb nosaltres. Ell és de més bon dormir però ni m'ho vaig plantejar, collit d'entrada, això sí amb un bressol sidecar per tenir més espai.
Tots contents i descansats!

[numa1982]

Jo, com moltes de vosaltres, no aplico cap mètode i segueixo l'instint. I volia comentar això que diuen que és aviciar els nens adormir-los en braços. La nostra nena, na Júlia, té cinc mesos. No s'adorm fàcilment, i els primers mesos, el primer tram de la nit preferia adormir-se sola al moisès. Ja fa dos mesos, però, que prefereix els braços (i això q fa calor). A les nits, se m'adorm al pit i potser sí que prefereria que s'adormís soleta, però què hi farem? Llavors em pregunto: segons el ME q es fa en aquests casos? Despertar el nadó i fer-lo plorar? És curiositat, no un judici, però és que amb un nadó de LME, no se m'acudeix com fer-ho...

[martina13]

Numa pero si dorm perque lhas de despertar?
Jo tb penso k fer el ME amb LME es complicat.
Jo el vai fer pero la nena shavia destetat ella sola feia mesos.
Per mi va ser la salvacio i x la cria tambe.
No vull començar cap debat ara ehhh jeje k fa mesos k estem tranquiles.
La meva filla no te cap trauma absolutament cap.x mil i una raons k ara tampoc escriure.
K pot crear vici adormirla en braços? Bueno aqui ja depen del k tu com a mare vulguis.jo tenia clar k re de braços per dormir perque ara k ma filla te 21 mesos i pesa 13kg literalment no podria agafarla i bressolar-la.
Crec k hi ha algun post ara no se qui ho explicava que li passava aixo precisament.
El ME com tots els metodes k hi ha per mil temes diferents, te una teoria, te una base, te unes normes i com qualsevol metode tu escull com aplicar akesta base teorica k ell et dona.
Tu amb el ME pots entrar cada minut si vols a habitacio del crio.
No es deixarlo plorar fins que rebenti.
Pero aixo del dormir doncs mira hi ha qui li encanta estar amb el nen tota la nit conec mares que ho valoren super positivament.
Jo vai estar 4 mesos no dormint mes de 30 minuts seguits i si el ME em va anar genial.
Braços, teta, cantar, moises...hi ha tant per triar i remenar que x sort cada familia pot escullir que li va millor

[numa1982]

Martina13: jo tampoc vull reactivar cap debat, em cansen i jo sóc més de grisos (no de blancs i negres)i mo serviria. Era curipsitat i m'ho has resolt perfecte! Gràcies!!!!

[petitajo]

Jo tambe he seguit el meu instint.

El meu instint desde el primer dia era ensenyar-li q al bressol hi podia estar tranquila, q podia descansar perfectement pq el papa i la mama estaven al seu costat sempre q ho vulgues, q no fa falta cantar, explicar contes, estirar-me al seu costat per relaxar-se, q pot aconseguir adormir-se sense cap condicionant. Va se feina difícil perque mai la vem deixar plorar, vem fer un gran equip entre la parella i els dos teniem molt clar com voliem actuar.

A dia d'avui, a part dels dies q fa molta calor i rondina, es gratificant veure com la deixes al llit i ella mateixa s'estira i es relaxa fins q acaba dormint, a la primera part del proces som nosaltres amb ella, quan veiem q ja esta a punt de dormir marxem i la deixem tranquila.

Amb aixo vull dir q hi ha molts tipus d'instint, el meu era procurar tenir un bon descans tots tres desde el primer dia

[kabbisa]

(...)
Amb aixo vull dir q hi ha molts tipus d'instint, el meu era procurar tenir un bon descans tots tres desde el primer dia

El meu instint també em deia això... però el meu nen no estava d'acord! jajajjaa Cada hora i mitja - dos hores es posava a plorar que tenia gana i em demanava pit, així que .. al final, t'adaptes per poder descansar el millor possible

Total, que cada cop més, penso que no va a instints sinó a nens