Reflexions....

Els hàbits de dormir.
Avatar de l’usuari
Gus-gus
:: tortuga
:: tortuga
Ubicació: El Masnou
Entrades: 343
Membre des de: dv. març 30, 2007 2:19 pm

Reflexions....

ds. feb. 26, 2011 7:38 am

M'han enviat això, i m'ha semblat que us agradaria.

http://www.dormirsinllorar.com/artm14.htm
ImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
sandrajuli
:: pantera
:: pantera
Entrades: 873
Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am

Re: Reflexions....

ds. feb. 26, 2011 7:47 am

Caram, que bonic! Gràcies.
Imatge
neuetes
:: dinosaure
Entrades: 5536
Membre des de: dj. oct. 09, 2008 5:54 pm

Re: Reflexions....

ds. feb. 26, 2011 9:13 am

Molt bonic!! Una gran reflexió. Merci per compartir-ho!!
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: Reflexions....

ds. feb. 26, 2011 9:14 am

Cuanta suerte tenemos por estar donde estamos y que ciegos somos, que no vemos lo que ocurre mas allá de nuestras fronteras.

Concluyo que somos unos privilegiados por estar donde estamos, por tener lo que tenemos. Nos ha tocado una buena vida. Quiero agradecer a mi hijo la oportunidad que me ha brindado para ver la vida con otros ojos, para dejar de ser tan egoísta y valorar la suerte que tengo de poder disfrutar de la felicidad a su lado.

Això és el que sento que m'ha ensenyat la meva filla. Ser la seva mare, en aquest moment de la història i aquí on vivim (tot i les queixes que he vaig fent sovint sobre les dificultats de conciliació i altres temes) és el privilegi més gran que algú pot viure. I això s'ha d'aprofitar.
:ok:
Avatar de l’usuari
mireiafor
:: girafa
:: girafa
Ubicació: El maresme
Entrades: 2876
Membre des de: dl. oct. 29, 2007 3:53 pm

Re: Reflexions....

ds. feb. 26, 2011 11:07 am

Estic d'acord amb que som unes privilegiades, jo ho sento molt sovint. Pensar que els meus fills mai hauran de patir la guerra, la gana, la pobresa extrema... cada dia dono gràcies encara que no sé ben bé a qui perquè no soc creient, encara que suposo que l'educació que he rebut a les monges no s'oblida del tot neujor:-) neujor:-)

De totes formes jo crec que per defensar la nostra forma de fer les coses no cal atacar les dels altres, hi ha tantes formes de ser mare com dones hi ha en el món i la forma de ser mares i pares és precisament el reflex del que som com persones. Si a la vida ens preocupen coses superficials, com a mares i pares donarem importància a coses superficials. Jo sempre intento pensar el millor dels demés i crec que moltes de les errades que cometem són degudes a les inseguretats, a fer cas amb la millor intenció de l'opinió de suposats experts... però crec que sempre podem millorar com persones, i per descomptat sempre podem millorar com a mares perquè a mida que anem madurant i sobre tot si prestem atenció a les coses autènticament importants de la vida, trobarem les coses que val la pena ensenyar als nostres fills, i una de les coses que jo vull ensenyar als meus fills és el respecte als altres i a les seves idees :-()-) :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: Reflexions....

ds. feb. 26, 2011 4:20 pm

MIREIAFOR >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: :ok: :ok: :ok: :ok: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:
Como me gusta lo que escribes y como lo escribes...Me siento tan identificada contigo!!!!! Cuando veo tu avatar ya se que lo que pondrá seguro que estará escrito bien, con educación y respeto, con claridad...ERES UNA MUJER GENIAL!!!!!!!!!
Opino exactamente lo mismo que tú...Puedes estar tranquila pq les estas dando una educación maravillosa a tus hijos, FELICIDADES :ok:
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: Reflexions....

ds. feb. 26, 2011 4:57 pm

Pues yo cuando considero que alguien hace algo bien, cuando me gusta algo de esa persona... se lo digo: soy de las que cuando admira a alguien o algo lo dice, en este caso MIREIAFOR me gusta, creo que escribe bien, coherente y respetuosa.
Yo también estoy de acuerdo con el escrito..hay que fijarse más en lo que tenemos y disfrutarlo pq no todo el mundo esta en las mismas condiciones...es cierto a veces somos superficiales, pero todo/as :ok:
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
lupitafriend
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1685
Membre des de: dg. març 01, 2009 12:03 pm

Re: Reflexions....

dg. feb. 27, 2011 8:50 am

IM-PESSIONANTE!!!!!!!!!!!

genial!!!!!! molt be!!!!!! >.-<: >.-<: >.-<:
Imatge

Imatge



Imatge
Avatar de l’usuari
Irinna
:: girafa
:: girafa
Ubicació: Barcelona
Entrades: 2053
Membre des de: dt. gen. 01, 2008 7:36 pm

Re: Reflexions....

dg. feb. 27, 2011 1:36 pm

Voldria dir diferents coses al respecte de l'escrit i de les opinions que heu escrit.

Primerament, constatar que som afortunades de poder donar una bona vida als nostres fills. I també afortunades de poder gaudir d'ells.

Per altra banda, considero que sempre hi ha problemes més importants que els que nosaltres tenim i no per aquest motiu els nostres han de ser menyspreuats. El més important és ser conscient de la importància de les dificultats amb les que ens trobem i no ofegr-nos en un got d'aigua.
També crec que cada persona és un mon, no tots tenim les mateixes necessitats, ni els mateixos valors. El que per una mare pot no ser important, per una altra pot ser-ho.. i no per aquest motiu em de considerar que és una xorrada el que li preocupa.
De fet, preocupar-se sanament de si el nen juga al menjador o millor o hauria de fer a la seva habitació, o si no menja fruita, etc.. és una manifestació del voler ser millor mare, de voler que els nostres fills rebin el millor.. i això no pot ser mai considerat una qüestió trivial, si bé és cert que hi ha qüestions molt més importants a tractar sempre.

Per altra banda, jo per exemple, no soc de l'opinió de tenir tot el dia el nen empegat, de per a que no plori quan el posem a dormir fer que estigui tot la nit dormint amb els pares... per mi és m´s una necessitat dels pares que una necessitat real per parts dels fills. De la mateixa manera que si la meva filla em demana una galeta abans d'anar a sopar no li donaré per més que ho vulgui, tot i que em plori desconsoladament,... i li ensenyaré el motiu.. quan poso la nena a dormir li ensenyo a ser autònoma, a tenir el seu espai i l'ajudo a formar-se com a personeta i no ha dependre constantment de mi o del pare.
Però això es personal. Puc no estar dacord amb aquells pares que prefereixen no sentir-los plorar.. i que tot el dia van amb el petit damunt, dormen amb ell, no el renyen.. etc...però per aquest motiu no ho faig jo a casa,..

Però penso que el més important és no crear dogmes, no crear imponderables. L'opinió és personal i no podem menysprear i fins i tot rediculitzar, aquells qui no pensen igual!

M'he trobat en els anys que porto per aquí, una certa facilitat per part d'algunes mares en no saber valorar i respectar l'opinió aliena.
Avatar de l’usuari
mireiafor
:: girafa
:: girafa
Ubicació: El maresme
Entrades: 2876
Membre des de: dl. oct. 29, 2007 3:53 pm

Re: Reflexions....

dg. feb. 27, 2011 2:58 pm

Marchita: nena, em treuràs els colors!!

Estic d'acord en que s'ha de fomentar la confiança del nen en si mateix per fer personetes segures i independents. A casa meva aquesta "fortalesa de caràcter" per dir-ho suaument neujor:-) neujor:-) ens vé de sèrie i si tenim tanta força interior és completament gràcies a la nostra mare i el seu exemple, però no s'ha de confondre aquesta confiança i força interior amb ser inflexible i intolerant. Si anem per la vida amb postures radicals i inamovibles ens estem privant d'una experiència ben enriquidora com és la d'adonar-nos que estàvem equivocats i rectificar, que diuen que és de sabis :ok:
mireiafor l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. feb. 27, 2011 3:48 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Irinna
:: girafa
:: girafa
Ubicació: Barcelona
Entrades: 2053
Membre des de: dt. gen. 01, 2008 7:36 pm

Re: Reflexions....

dg. feb. 27, 2011 3:18 pm

mireiafor... absolutament dacord.
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: Reflexions....

dg. feb. 27, 2011 3:33 pm

MIREIAFOR...Es que pienso asi, no lo digo por "necesidad de agradar, de hacer sentir segura"...Lo digo pq opino que eres una mujer genial...y se que eso viene de familia, no dudes que vuestra madre se sentirá orgullosísima pq yo me sentiría. El dia de mañana si veo mis hijos hablar, opinar y actuar asi me sentiré orgullosa y feliz.... >.-<: >.-<:
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: Reflexions....

dg. feb. 27, 2011 4:53 pm

A veure, al que (almenys jo) em refereixo és allò de "si plores perquè no veus el Sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles".

A mi em va bé que de tant en tant algú em faci tocar de peus a terra i relativitzar, i així poder gaudir del que de tinc. Per descomptat que cadascú té els seus valors, però de vegades ens hem inflat el cap de tonteries (jo la primera) que no ens permeten ser felices (o no tant com podríem). De fet avui en dia tenim totes les facilitats del món i arran d'això han sorgit mil malalties que qualsevol persona que ha viscut "per sobreviure" se'n fotria.

Noies, jo penso que hem de viure el moment (amb responsabilitat, però intensitat).
Avatar de l’usuari
mireiafor
:: girafa
:: girafa
Ubicació: El maresme
Entrades: 2876
Membre des de: dl. oct. 29, 2007 3:53 pm

Re: Reflexions....

dg. feb. 27, 2011 6:10 pm

Jo crec que pel fet de viure en un país desenvolupat on tenim garantides totes les nostres necesstitats bàsiques és normal que al final acabem pensant en coses una mica superflues, no dic que estigui bé però sí que està dintre de la naturalesa humana.

Fa temps vaig haver de llegir un llibre per motius de feina sobre la motivació de les persones. En aquest llibre explicaven que l'ésser humà funciona de la següent forma: en primer lloc tenim la necessitat de tenir coberta la necessitat més bàsica, que és la de mantenir-se viu. Un cop tenim assegurada la supervivència immediatament ens preocupem d'una altra necessitat bàsica com el menjar. Quan tenim garantides la supervivència i la subsistència llavors ens preocupem de com podem aconseguir roba, medicines, etc. que acostuma a ser aconseguint un treball per obtenir aquests bens, quan ja tinguem això exigirem un treball en condicions dignes, amb seguretat, etc. quan ja tenim això buscarem una vida amb certs elements de comfort, i quan ja ho tenim tot això cada vegada anem exigint més i més...

Així és com funciona l'ésser humà, a una persona que està lluitant per la seva vida i la dels seus fills evidentment que no li vinguis amb si la bossa fa joc amb el cotxet, i a qui amb prou feines pot menjar no li expliquis que no et podràs permetre el creuer que volies per l'any vinent, però aquestes mateixes persones un cop tinguessin cobertes aquestes necessitats tan importants també anirien en busca de millores en les seves vides i poques persones estan contínuament pensant en el malament que estaven abans, sinó en el millor que poden estar demà, i precisament d'això se'n diu optimisme i ens fa la vida més suportable. El desig de millora contínua no és dolent en si mateix perquè és aquesta recerca la que fa que la humanitat avanci. Si no ens preocupés millorar les nostres condicions de vida, encara continuaríem treballant 18 hores al dia, nens inclosos, o no s'haurien fet avenços a la medicina, a l'educació, a la igualtat o al benestar social.

Evindentment aquesta millora de vida no pot ser un fi en si mateix, i que de tant en tant cal frenar una mica el nostre ritme de vida, mirar al nostre voltant i adonar-nos que som increiblement afortunats i obrir als ulls a coses més importants, però no cal fustigar-nos per viure en unes condicions tan favorables, en tot cas el que podem fer és canalitzar aquesta energia per aconseguir que més persones en aquest món puguin gaudir de les avantatges... Ho deixo perquè a part que haig de fer el sopar, sembla que em presenti per alcalde neujor:-) neujor:-) neujor:-) neujor:-) neujor:-)
Imatge

Imatge
Julyet
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2955
Membre des de: ds. oct. 03, 2009 3:28 pm

Re: Reflexions....

dg. feb. 27, 2011 6:28 pm

És que precisament es tracta d'això: no posar pedres pel camí que t'impedeixin ser feliç. Ni més, ni menys. Jo procuro millorar la meva vida i a mi mateixa dia a dia, tinc il·lusió per projectes personals (de diferents menes) i trobo que l'inconformisme és el que ens fa avançar. Però per mi la clau és relativitzar i canviar de perspectiva si cal.

I crec que aquesta és l'essència de l'article. Com deia la Rosana en una cançó "lo que más vale en el mundo, no se paga con dinero!".
Avatar de l’usuari
mireiafor
:: girafa
:: girafa
Ubicació: El maresme
Entrades: 2876
Membre des de: dl. oct. 29, 2007 3:53 pm

Re: Reflexions....

dg. feb. 27, 2011 6:48 pm

Julyet ha escrit:I crec que aquesta és l'essència de l'article. Com deia la Rosana en una cançó "lo que más vale en el mundo, no se paga con dinero!".


Completament cert!!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
mireiafor
:: girafa
:: girafa
Ubicació: El maresme
Entrades: 2876
Membre des de: dl. oct. 29, 2007 3:53 pm

Re: Reflexions....

dl. feb. 28, 2011 2:48 pm

Goga per descomptat que és una llàstima enfocar els avenços de la nostra societat només en el materialisme i el consumisme, com deia en una intervenció anterior les millores no poden ser una finalitat en si mateixes perquè sinó l'únic que ens queda és una carcassa buida i sense sentit.

Jo crec que en el fons d'aquest assumpte estem tots d'acord: tenim sort de viure en una societat desenvolupada i en comptes d'aprofitar aquesta seguretat física i material per poder ser plenament feliços ens busquem mil romanços que ens impedeixen gaudir de les petites coses que són de veritat importants.

En les formes en canvi hi ha més pluralitat d'opinions en aquest post, suposo que depén del punt de vista en que ho enfoquem ;-) . Jo per exemple no gastaré el meu esforç en criticar les opcions dels altres, en primer lloc perquè no m'agrada criticar (crec que està lleig) i també perquè crec que sempre pots acabar aconseguint expressar la teva opinió sense ferir ningú, i en segón lloc perquè prefereixo canalitzar aquest energia intentant ajudar els altres dintre de les meves possibilitats.

Nosaltres a casa fa uns 15 anys que col.laborem amb la Creu Roja i Unicef, i des de fa uns 5 anys amb Aldees Infantils, vull dir que des de sempre ens ha preocupat la situació dels més desafavorits i sobre tot dels nens, que estan absolutament indefensos en les nostres mans, i en conseqüència hem intentat ajudar encara que només sigui una miqueta. El que tinc clar és que sempre triaré enfocar aquesta situació de forma positiva, amb optimisme i amb fe en l'ésser humà, perquè la part negativa és que tothom pot cometre errades però la part positiva és que tothom pot millorar com persona.

Però de veritat que crec que estem d'acord en el fons, l'article inicial del bloc em sembla molt sincer i autèntic, i tant de bo ens poguem retrobar amb les coses senzilles que ens envolten, jo ho intento cada dia i el que més em sorprèn de tot és que per molt que avancis sempre sembla que quedi un camí immens per fer :ok: :ok: :ok:
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Reflexions....

dl. feb. 28, 2011 4:41 pm

Fa molt temps vaig decidir viure donant gràcies pel que tenia, en comptes de anhelar el que no podia tenir. Fa temps, també, que intento relativitzar els problemes fent una mirada global, i em funciona molt bé!!!
Pot ser aquest canvi es va produir en el primer viatge a Àfrica que vaig fer. Va ser aleshores que realment vaig SABER relativitzar.... fins aleshores pensava que en sabia.

El que comentava la mireiafor és l'etern debat filosòfic d’ètica i estètica. Fins que no tens les necessitats bàsiques cobertes no sorgeixen altres preocupacions, aficions o necessitats: les estètiques.

Quan l’esser humà té les "malalties físiques" a ratlla comencen a atacar les psíquiques fruit d'aquestes noves necessitats creades.

I en la criança dels fills passa exactament el mateix: primer és la supervivència. Un cop superada aquesta, esdevenen tot un ventall d’incògnites creades per "l'estètica" subjectiva en funció de la percepció del moment o del context històric de l’individu, i que sense voler-ho poden ser confoses amb la "ètica", ja que com a filosofía de la moral també pot esdevenir subjectiva en funció de l'entorn de cadascú.
Avatar de l’usuari
juliet
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Barcelona
Entrades: 1145
Membre des de: dc. març 04, 2009 2:02 pm

Re: Reflexions....

dt. març 01, 2011 1:06 pm

entrerius ha escrit:I en la criança dels fills passa exactament el mateix: primer és la supervivència. Un cop superada aquesta, esdevenen tot un ventall d’incògnites creades per "l'estètica" subjectiva en funció de la percepció del moment o del context històric de l’individu, i que sense voler-ho poden ser confoses amb la "ètica", ja que com a filosofía de la moral també pot esdevenir subjectiva en funció de l'entorn de cadascú.


i aquesta subjectivitat fa que en aquest post, una mateixa reflexió sigui llegida de manera diferent, potser amb el mateix fons...però no amb la mateixa forma.

Jo també fa anys, i no degut exclusivament a la maternitat, que visc donant gràcies al que tinc, sense anhelar res més enllà. I no ho dic com a frase filosòfica, perfecte, immillorable o religiosa... ho dic perquè així és com visc, els que hem coneixen ho saben :-)
La maternitat ha estat un punt molt important per mantenir aquesta "filosofia de vida", bé, la maternitat en sí sola potser no, més aviat els "camins" per on la maternitat m'ha fet anar.
Clar que conviure en un món capitalista i on gairebé tothom busca la felicitat en allò material...o on la gent és feliç pensant que per ser-ho necessita més i més...no és fàcil....bé, per mi ho és des de ja fa uns anys, abans no ho era tant.
Però conviure en aquest món no és fàcil per l'educació que vull donar als meus fills, encara que ja sabem que el que porten de casa és molt important, també sabem que el adquireixin al llar de la seva vida no està només a les nostres mans.

Jo sempre dic que el que més desitjo al món és que tot allò que el julieto i jo intentem i intentarem "inculcar" als nostres fills per tal que siguin feliços, ho interioritzin bé, i siguin quines siguin les relacions que tinguin a l'escola o on sigui, i sigui quina sigui la "corrent social del moment" ells sàpiguen el que realment és important.
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
entrerius
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3452
Membre des de: dv. set. 26, 2008 6:12 pm

Re: Reflexions....

dt. març 01, 2011 4:54 pm

Ja sé que el post està a la nit, però ja que ens hem posat filosòfiques voldria dir-vos que crec que el meu fill ha après a relativitzar millor que jo.

Ell tenia una fixació amb un caragol de pedra que teníem. Sempre me’l demanava i jo li deia que si el tirava a terra es trencaria i l’hauríem de tirar a la brossa (sempre li dic que si tira les coses a terra es trenquen i els hem de llençar per a veure si així no ho fa......).
Efectivament es va trencar i el vam haver de llençar a les escombraries.

A partir d’aquell dia ell porta a la brossa tot el que es trenca, tot dient: “tencat...basuya”.... i us he de dir que jo de vegades guardaria aquella cosa trencada, però accedeixo a tirar-la per que veig que ell se’n desprèn sense problemes i penso que es bo que sàpiga deixar anar les coses materials.

Torna a “La nit”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::