Experiència A.C. seguint els consells del Carlos Gonzalez

[mar2012]

Hola guapes!

Jo tambe he notat un canvi amb el petit.. Ja fa setmanes que menja deliberadament..El menjar ha passat de ser uns joguina a ser menjar. Segueix embrutant molt i quan no en vol mes comença a " fer plastelina" jeje pero menja molt millor i ja fa pinça o sigui q agafa coses mes petites. Encara no he provat amb els cuberts. De moment prefereixo que domini perfectament les mans. Tambe agafa coses i obre la ma per menjar.se.les. Ja hem introduit el peix i tambe el iogurt, que fins ara encara no n havia menjat i les dos coses li agraden molt..sobretot el llenguado. Tambe li agrada molt la carn picada de pollastre passada per la paella amb verdures ( ceba, pastanaga..).. Fruites ens falten moltes x provar pero de cara a l estiu que n hi ha moltes ja farem.
El meu al ppi de l AC passava dies sense fer caca pero suposo q el cos s havia de regular. Ara normalment en fa cada dia i li vaig donant mes o menys pastanga, arros, etc segons com vagi..
Anem parlant.

[Navi]

Hola noies!

Nosaltres de moment pocs avanços, fa dues setmanes que hem començat i no gaire res. Crec que molts dies no arriba a empassar-se gaire res però estem zero preocupats, seguim amb molta teta i ja anirem millorant!
Ha anat provant vàries coses però encara no li he fet cap dia carn, ho tinc pendent. El que si que ha menjat és pa, pasta al ou i maduixes. Algun dia he cuinat només per ell i cada cop ho he de fer menys.
A vegades penso que no li ofereixo menjar prou "atractiu", jo sóc tant llepafils que entenc que mostri poc interès pel menjar com el bròquil, la mongeta verda, etc jeje

A veure si aviat us puc explicar que també ha fet un canvi i sinó més endavant!

[melibea80]

Ja farà canvis, Navi, però també van avant i arrere, ara sembla que li agrada tot, ara sembla que no vol res... i a més si sumem mocs o febres o qualsevol canvi de rutina (vacances, per exemple), doncs costa una mica saber què és una evolució/retrocès i què no...

Coberts, jo crec que millor esperar fins que tinguin ben explorat el tacte directe, així aprofitem bé tots els àpats per tocar, apretar, aplastar... Penso que així s'ho passen molt bé i ens assegurem que no es frustren, perquè els coberts al principi poden costar (no sé si a tots, jo suposo que en general costa).

Jo vaig començar punxant-li un quesito amb la forquilla, la resta tot amb les mans. O bé li punxava un tros de pera gran per al postre o coses així... i així ella va començar a fer l'acció de portar a la boca "aquell pal" però no havia de punxar res, menjava com si fos un gelat, fent mossos. Instintivament ja veureu quan és el moment de que comencin a punxar o a fer pala amb la cullera... o combinaran coberts i mans (encara ho fa quan veu que no pot, agafa amb la mà i punxa amb l'altra i a la boca).

Ah, Navi, és clar que les verdures atractives, atractives... no son. Però bueno, si vas canviant de verdures, ara unes, demà altres, a la nit carn, demà peix... encara que siguin plats "sosos", igualment fas que l'hora dels àpats tingui certa sorpresa i això "mola". Per força la varietat és limitada al principi, si respectes les pautes d'introducció d'aliments, cosa que jo us recomanaria. Jo crec que a la meva filla una de les coses que li agraden del menjar és la sorpresa de veure què hi ha avui, si ja ho conec o no, i quines combinacions farem...

És que aquest és un altre tema: com que ara hi ha moltes coses que no li agraden molt, molt sovint fa combinacions estranyes. Es veu que això als nens els passa molt. Li poso fruita i salat i s'ho va menjant junt. O el peix dins del danone, a cullerades, o li poso una mica de ketxup al plat i suca (el ketxup té poc greix i molt de tomàquet, per cert! però això quan ja comencin a menjar plats amb sal). De vegades hi suca la fruita al ketxup, també (ecssss). I amb les llenties mooooolts cops hi suca la pera... no em pregunteu per què, però quan suca tot li sembla bé!!

Així que per a mi dues bones formes de fer els plats atractius són: salses per sucar (tomàquet, salsa de bolets, salsa a base de nata... la que sigui, segons el plat) i deixar a l'abast coses aparentment incompatibles perquè provi si tot junt li agrada més.

Ara que ja parla ja és més fàcil, també. Comentem si està calent, bufem... Em diu "això no", "això sí", "prou", "pera, no, plàtan"... Clar, és una altra etapa.

Petons noies! Seguiu contant-nos experiències!!

[Paparra]

Hola!!! Nosaltres tmb hem notat un bon canvi, hem passat del modo dora la exploradora al modo melocomotodooooo! Amb 13 mesos recent complerts... quina edat te la teva, Mar? Tmb comença a punxar amb la forquilla i a emportarse la cullera a la boca, estic super happy
Les que heu començat fa poc tingueu paciencia, es un proces lent pero val la pena!
Melibea... peix al danone????? Aaaaaargh que em puja l'esmorzar!!! Jajajajajaja es ben cert que fan unes mescles ben peculiars aquests petitons!

[mar2012]

Paparra.. El meu te 9 mesos i mig. Hi ha dies q menja mes i dies que menys, pero te mooolta curiositat x les coses noves..
Jajaja.. Peix amb iogurt!!! ;)
Sobre el tema d anar restret penseu q anar restret vol dir que fan boles.. Si la caca la fan be no van restrets encara que no en facin cada dia.
Anem parlant

[melibea80]

Jajajaja Doncs peix i danone per a mi no és la combinació més estranya, de fet no ha estat idea seva.... jjojojo... jo menjava el peix amb petit suisse a la seva edat!!!! La culpable, ma mare!!

Per això un dia li vaig obrir un danone mentre jugava amb el peix, perquè no en volia, i li vaig dir "prova tot juntet" ("toshuntet", diu ara ella). Tira un tros a dins (he de dir que jo quan li poso el peix al plat ja he passat bé el peix pels dits per evitar qualsevol espina!!), el "pesca" amb la cullera, i tot cap a dins....

Paparra, queè bé, jo crec que també sobre l'any va fer el pas cap als coberts. Són tan petits i els veus tan hàbils amb la cullera... flipant.

La meva ahir va fer 21 mesos! Uoo!! Us juro que sento que fa dos dies li estava preparant la primera festa d'aniversari. Dos dies! I ara ja quasi toca preparar la segona. Increïble!!

Noies, passeu-ho molt molt bé experimentant amb ells!! Jo crec que aquestos petits progresos que van fent els recordarem sempre!!

Bon cap de setmana!!

[pesoleta314]

El que veig és que li doneu molta varietat de coses, jo potser sóc més sosa i només li dono el que hi ha (que solen ser unes 3 coses). haurem d'experimentar més!

La meva va restreta del tot, fa caques d'ovelleta, després d'apretar molt. Hem millorat una mica, però tot i així segueix fent molt dur malgrat els canvis en la dieta. La setmana que ve tenim revisió, però em fot pal que m'endosin algun medicament, m'agradaria poder-ho solucionar amb la dieta. Crec que li he de donar més aigua amb el menjar. És que llegint per aquí vaig veure que això del BLW era un procés lent, que els "costava" arribar a menjar quantitat perceptibles de menjar, etc. Però la meva des de fa un parell de setmanes menja com si no hi hagués demà. Li intento donar pit abans de menjar però fa dues xumadetes i no para de girar-se per agafar el menjar de la taula. Tampoc li vull obligar. És que no hi ha menjar que no li agradi, tot s'ho menja amb un desfici que sembla que faci anys que no menja. Quan la poso a la trona per preparar-li el menjar comença a rondinar i no calla fins que no s'omple la boca! Un dia vaig sentir un cas semblant, tot i que era d'un nen de 9 mesos, que preferia sòlids al pit, i el que va comentar la llevadora va ser que ells saben què necessiten, i que hi ha nens que volen més pit i d'altres menys. De fet, la meva a la nit se segueix despertant entre 2 i 5 cops per mamar, i menja (vull dir, que no és allò que s'enganxen i s'adormen), així que suposo que a la nit ja fa reserves. Però clar, imagino que llavors no ingereix prou líquid amb el menjar (a l'acabar li dono pit, però tampoc en pren gaire estona). Ja ho veieu, unes preocupades perquè menja poc i d'altres perquè menja massa, hehe. Fins i tot ens havíem arribat a plantejar el destete nocturn, perquè faci més pit de dia, però sincerament, no tinc ganes de fer-li passar malament, i sé que seria així. Suposo que tot es posarà a lloc. Ah! I li dono aigua amb els menjars, però en beu poqueta, no sé si perquè la troba sosa o què.

Una pregunta amb el tema forquilles: els hi poseu de plàstic o de metall? És que la seva forquilla de plàstic no punxa una m**** XD Però em fa por que amb les de metall es faci mal (de moment, li deixo allà a sobre perquè s'hi familiaritzi, però passa totalment del tema).

[melibea80]

La meva opinió (no és científica ni fonamentada en res, és el que jo faria) és que no li treguis el pit de nit si veus que és quan més li ve de gust. Continua oferint aigua durant els àpats i vas provant, posa una mica d'oli a les verdures (tot i que serà més difícil agafar-les i embrutaran més, però això va bé per a les caques), dona més aliments amb fibra... el que sigui per tal de facilitar caques més toves, però si no vol tant de pit de dia, doncs insisteix en el de nit i prou... Jo crec que és l'evolució natural de l'alimentació complementària... el pit es manté sobretot a les hores de nit i baixa durant el dia... Vaja, jo crec que millor així que intentar fer-ho al revès i acabar sense voler pit ni de nit ni de dia.

Jo sempre he dit que la meva menjava poc al principi però també he de dir que aviat va començar a fer bons àpats. Jo no vaig insistir gaire per conservar l'alletament nocturn (per desig propi en aquell moment, tot i que me n'he penedit una mica després) i vaig anar incorporant llet en pols per berenar per fer una transició cap a la llet artificial (i ara ja de vaca). Total, de forma progressiva i gens traumàtica (per a ella, penso) vem deixar el pit, van anar augmentant els àpats, la varietat... és un procès que en cada cas és diferent. Per resumir, en el nostre cas va ser:

1er) Pit fins els 6 mesos
2n) Pit i tastets de coses variades, progressivament, durant unes setmanes
3er) Quan ja entrava molt més sòlid a la panxa, menys interès pel pit durant el dia (havia d'oferir) + igualment pit de nit
4t) Dinar i sopar sòlid a l'hora dels adults + resta d'àpats pit, a demanda, a l'hora que en demanès (però sovint havia d'oferir jo, perquè si no pasando) + pit de nit amb moltes mossegades i poc interès (vaig començar a sentir una mica de rebuig a l'hora donar el pit, d'aquí el meu posterior penediment, penso que podríem haver "remuntat" però em sentia molt angoixada, ella només jugava amb el mugró i xuclava poc i malament)
5è) Farta de tot, incorporem llet artificial per desdejuni i berenar + esmorzar al cole iogurt + dinar i sopar sòlid + un parell de setmanes d'intents de continuar amb el pit només de nit, però amb molta angoixa, moltes mossegades molt doloroses, plorem tots...
Finalment 6è) Deixem el pit del tot, passem a llet artificial dia i nit juntament amb els sòlids per dinar i sopar, s'acaben els plors, augmenta simultàniament el domini de les mans i els àpats, incorporem més carns i peix, tot comença a fluir...




I deixaria un punt 7è) Sentiment de "i si....?" per haver deixat el pit... Però en fi, així va ser el nostre cas, no vull sentir-me culpable també per aquest tema!

Per això penso que intentar mantenir l'alletament durant el dia i suprimir el de nit podria fer que, quan agumenteu els àpats de sòlids, es redueixin les tomes de llet durant el dia i llavors ja heu perdut les de llet de nit i també les de dia...


Forquilla, la que venia amb el lot de plat, got, etc. tampoc punxava, servia només per punxar alguna cosa dura i donar-li-ho a la mà. La que més hem fet servir és la de ikea de plàstic, que té punxes llargues, però vaja, no sé si a efectes de fer-se mal seria molt diferent d'una forquilla de postre de metall normal... Ara faig servir indistintament les de postre normals i les de IKEA, segons la que tenim neta. Els coberts, plats i gots d'IKEA per mi un 10 en medides i resistència.

Petons maques!!!

[pesoleta314]

Melibea, Aquest "i si.." em sembla que ens el preguntem constantment amb tot el que fem (almenys jo). en aquell moment vas fer el que creies convenient, doncs ja està!! Nosaltres fa dues setmanes que fem un parell de bibis de fòrmula a la setmana. I és que cada cop em costa més treure llet. Ho he comentat a un parell d'assessores i m'han dit que és normal, i que cada cop costarà més de treure'n. Així que els dies que arribo tard de treballar, el papa li fa bibi de fòrmula i a dormir (l'altre bibi que fa a mitja tarda, és de llet meva, però no dono per fer dos bibis al dia, que aquesta es fot 150-200 ml per toma!). La meva el dia que li tregui el pit crec que passarà absolutament del tema. O almenys és la sensació que em dona.
A la conclusió que vaig arribar és a la que tu em comentes, que si li trec de nit, bye bye lactància. Si no treballés, mira. Però treballant (ni que faci poques hores a la setmana) ja hi ha tomes/àpats que no els fa amb mi, així que segurament aniria cada cop a menys. La meva, ara mateix, fa (més o menys): pit + esmorzar sòlid sense pit (no hi sóc, normalment) + pit + dinar sòlid amb pit + berenar sòlid amb pit + bibi o pit + sopar sòlid amb pit o bibi + pit, pit, pit de nit.

Per cert, la fruita que li està anant millor per l'estrenyiment és el kiwi! El dia que se'n pren, l'endemà fa neteja.

[kirifosca]

Bon dia!
És la primera vegada que escric en aquest fil, m'he llegit tooootes les pàgines, quanta informació!! Nosaltres fa una setmana que hem començat amb l'alimentació autorregulada. En Guifré té 7 mesos i mig i se que començo més tard del que és habitual però us explico perquè. Hem fet LM exclusiva fins als 6 mesos i quan va arribar el moment d'introduir sòlids tenia molt clar que volia fer alimentació autorregulada però em vaig fer enrera, em feia pànic que s'ofegués i vaig començar amb purés, de fruita primer i de verdura... doncs feia 3 setmanes que feiem purés i se'ls menjava sense cap problema i amb gust fins que li van posar la vacuna dels 6 mesos... allà va començar a anar tot malament. Ës l'única vacuna que li ha fet febre, 2 dies a 38, després va encadenar amb diarrea durant 3 o 4 dies i d'allà vam passar a super costipat i mocs a tope... i el noi va dir que prou, no volia menjar res, però res de res, ni fruita, ni verdura ni res. Vam estar així gairebé dues setmanes fins que desesperada perquè no menjava res vaig demanar hora amb el Carlos Gonzalez. Vaig sortir encantada de la visita (que va durar gairebé 2 hores!) em va resoldre molts dubtes i pors sobre aquest tipus d'alimentació i ens vam posar de seguida a seguir els seus consells.
D'això farà aviat 2 setmanes... realment estic molt tranquila i convençuda de voler seguir aquest mètode però em té preocupada que no menja gaire, la veritat. De fruita li encanta el meló, la taronja i el plàtan, els devora! Però realment en menja poquet, suposo que és normal per la mida d'estomac que té! Però la poma i la pera no les vol ni veure, les hi faig al vapor, potser és això... Això si, la verdura no la vol ni veure. Li he fet pastanaga bullida o al vapor (és l'unica que ha mig llepat però de menjar res de res), bròquil, patata, carbassó, carbassa... tot al vapor o bullit, tallat e tires o trossos...ni tan sols mostra interès en tocar-ho... ah! I el pollastre tampoc, s'ho mira, arruga el nas i gira la cara... en canvi si ens veu a nosaltres menjar li cau la baba però quan li poses davant ell no ho vol ni tocar... no ho entenc!!!
Ja se que s'ha de tenir paciència però em preocupa que ja té gairebé 8 mesos i no menja gairebé res, i com que he llegit sobre la necessitat de ferro ja que a partir dels 6 mesos els baixen les reserves...res, que estic feta una embolic!!!
Ell segueix mamant molt, sobretot a la nit i per això no em desespero perquè se que s'alimenta però no puc evitar estar preocupada pel fet que a gairebé 8 mesos no menja gairebé res... potser si haguessim començat abans, als 6 mesos, ara no sentiria aquesta pressió perquè mengi de tot...
Necessito que alguna mama experimentada amb el sistema em tranquilitzi i em digui que no passa res perquè als 8 mesos no mengi gaire... els llibres estan molt bé i la teoria és molt maca però jo prefereixo opinions i consells de mames que han passat pel procés....
Ufff, quin rollo us he escrit.... gràcies per «escoltar-me»

[Clara13]

Hola Kirifosca! Jo tambè vaig tenir moltes pors i tambè vaig anar a la consulta de Carlos González. Vem començar sobre els 6 mesos i mig i bé, fins que un dia es va ennuegar una mica amb taronja i em vaig espantar, pel que vaig passar a fer-li purés però de seguida vaig tornar a agafar confiança i ho vem deixar ràpid. Ara ja té casi 7 mesos i mig i li continuo donant sòlids, però ell de moment només mostra interés per la fruita i el pa. Menja alguna verdura tipus patata pero poc i no sempre, no mostra cap interés pel peix ni el pollastre, ni tan sols per la carn que li presento en hamburgueses. Avui li he volgut introduir l'ou en forma de truita i m'ha dit que me la menges jo, jeje! Però el que tinc clar és que ell va al seu ritme i que sempre hi ha alguna cosa que els agrada molt. Ahir li vaig donar humus per primera vegada (cigrons triturats amb rajolí d'oli d'oliva) i li va encantar. Aixi doncs, si no vol alguns aliments doncs crec que es pot compensar donant d'altres. Si només et vol fruita, doncs dona-li les més riques en ferro. A part d'això ves fent provatures. Jo com el meu no vol peix i carn doncs li fico en puré amb patata i mongeta però això si, és ell el que agafa la cullera i solet se la posa a la boca, no forço mai, si només vol dos o tres cullerades doncs així es queda la cosa però ahir per exemple es va acabar el plat solet. Perdoneu la pallissa, m'he enrollat que no vegis.

[melibea80]

Hola noies!!!

Quina sort poder anar a la consulta del Carlos González, no? Que guai, jo crec que em faria respecte i tot!! Jajajaja què pava que sóc....

A veure, cada nen és un món, jo estic segura que quan en tingui un altre no serà igual tampoc, i que potser tot el que m'ha funcionat ara no em funcionarà després... Però seguirem l'instint, que és el que realment compta!

Jo crec que és normalíssim que amb 8 mesos i menjant amb les mans solet, mengi poquet, perquè per bé que ho faci requereix concentració, és un esforç, cansa i no senten encara la necessitat d'atipar-se amb el que tenen al davant. La sensació de "m'he quedat amb gana" no està del tot associada amb "a la pròxima hauria de menjar més perquè si no després tinc gana" jejejeje Almenys jo penso que ho veuen així.

Però per a tranquilitzar-me jo el que sempre he tingut present és que la forma en què menjava la meva nena no era igual que la forma en què menjava l'altra nena, l'altre nen, el de la veïna o el de menganita... Per tant, si Pepito menjava al berenar en una papilla de tropecientasmil fruites, arriba un punt en el que has de pensar "mira, no... la meva no pot menjar mai de la vida tropecientasmil perquè duraria sis hores el berenar" Canvies el xip, tinguin 6 mesos o en tinguin 12 o 15... El dia de las "tropecientasmil" fruites no arribarà mai, s'ha d'assumir. Jo tampoc no bereno això, no? Doncs prou d'amargar-se la vida amb comparacions impossibles, pensava jo. Ara bé, fa por. Fa por que arribis a la consulta i et diguin que no engreixa, o que tingui dèficit d'alguna cosa... Però sobretot ens passa perquè ens comparem amb qui no ens hem de comparar, si tinguéssim totes a prop més pares que no donéssin triturats veuríem que, en la pràctica, un nen de 10 mesos -per exemple- que menja tot el dia llet (de la que sigui) quan li ve de gust i, a sobre, un tros de pa, quatre pèsols i un mos de plàtan, ja ho té tot cobert, i engreixa i creix i està sa, feliç i content. Quan necessiti més, menjarà més.

CANVI DE XIP!

D'altra banda, no havia sentit mai una reacció així per les vacunes, pobret, però entenc que t'hagis angoixat. Però penso que no per això porteu "retard", ni molt menys. Volem ser massa radicals amb el temps, especialment perquè ens donen el maleït paper de les pautes d'introducció d'aliments i el trobo molt molt estricte. Ja veuràs com quasi d'una setmana per l'altra farà canvis, també hi haurà retrocessos... fins que un dia ja no t'angoixaràs gens. Pel ferro tampoc, de veres, que tenim tendència a pensar en una anèmia imminent cada cop que passa un dia sense que mengin coses amb ferro jejeje però noooo... de cap manera. Poc menjar no significa catàstrofe. I una setmana sencera de llet no seria cap desastre irrecuperable, si es donés el cas per refredat o pel que fos... Al final jo pel que he viscut i el que he llegit d'altres mares, un dia tots tornen a interessar-se pel menjar, i mengen i no se sap el perquè de la "crisi" però passa i prou.


Ho deixo aquí perquè m'enrollo jo més que ninguna!!! hjajaja


Ànims!!!

[IreneL]

Hola!

Aquest és el primer cop que participo en aquest Fòrum però he estat cotillejant desde que em vaig quedar embarassada. Ja anava sent hora...

El nostre nen té 5 mesos i 20 dies, LM exclusiva fins a fa dos dies que vam començar a donar-li alguna coseta per a que experimentés. Ja li han sortit les dues primeres incisives. No coneixia el BLW, res de res, però em passo les estones en les que menja pit per a mirar coses al mòbil, constantment i...pam! Vaig trobar un article i vaig començar a informar-me. Ho vaig trobar un mètode molt interessant i al papa també li va interessar així que estem bastant decidits.

Hem començat una mica abans dels 6 mesos perquè pensàvem que el nen experimentaria i marranejaria més que res, al principi. No podíem estar més equivocats. Dia 1 de BLW, pastanaga, carbassó y plàtan. Pastanaga i carbassó al vapor....va anar directe! Vaig haver de treure-li un troç gran de pastanaga (estava tou, no hagués hagut problema) perquè em va agafar un atac de pànic, no estava preparada Amb el plàtan el tio ja sabia rascar amb la geniva per a anar menjant, no sé com..però ja ho fa.
Amb l'aigua va flipar..com tots, imagino.
Dia 2 vam fer brócoli amb patata. El brócoli no va tenir cap èxit però la patata sí, pera de postre que només va xuclar. Això sí, trona, nen...tot directe a la dutxa. S'ho va passar molt bé i disfrutava moltíssim! I....ahir em vaig trobar un panyal amb colors! Taronja de pastanaga :)

Només porto dos dies i ja no sé què donar-li heheheh.

De moment no li donem el que nosaltres mengem però fem que s'asembli per a que no vulgui lo nostre i no lo seu. Prefereixo parlar amb la pediatra i anar a poc a poc.
El dia 28 volem anar a una xerrada sobre Baby Led Weaning que fan a De Tela, al barri de gràcia i a la tarda, al mateix lloc, al curset de primers auxilis.
El dimecres que ve tenim pediatra, revisió dels 6 mesos. Em donarà el paperet de com introduïr l'alimentació i li hauré de dir que he decidit fer BLW, a veure què passa...No estic gens insegura així que no em fa por, més que res em fa gràcia pre-veure la reacció.

-------

[mar2012]

Kirifosca.. Si pren pit estigues super tranquil.la q no li falta res. Fins a l any son lactants..pel tema ferro si li deixes una cuixa de pollastre o costella de xai o carn de la que sigui al seu abast i la va xupant ja esta be. I la reserva de ferro tampoc s acaba d un dia per l altre.. Tu tranquil.la i deixa l fer al seu ritme.
Irene..nosaltres tambe vam començar abans dels sis mesos pero al principi menjava poc i jugava molt.. Sobretot ha d aguantar.se be amb l esquena recta i ha de mostrar interes pel menjar.. Els trossos han de ser grans perque al principi agafen amb el puny i solament mengen el que sobresurt del puny.. Li pots oferir tot tipus de verdures ( carabassa, moniato, patata, mongeta verda, pastanaga, brocoli, carabasso,...)pots variar la presentacio ( al forn, saltades a la paella, vapor, bullides. ).. Fruita (jo les fruites vermelles les he introduit mes tard), pero pots donar platan, pera, melo, mandarina, taronja ... Cereals ( primer sense gluten tipus arros i depres amb gluten) jo el pa li vaig començar a donar cap als sis mesos..
Dius q no mengeu el mateix pero la gracia de fer blw es no haver de fer un menjar diferent pel bebe.. Al principi una mica adaptat i sense sal, pero poc a poc anar fent per tots el mateix.. I es sorprenent com s espavilen i agafen cada cop coses mes petites i amb mes precisio. L altre dia va menjar sopa i mandonguilles com nosaltres ( sense sal), o si faig arros amb verdures (alberginia, ceba, carabasso...) en mengem tots.
Aneu explicant com aneu. Petons

[Clara13]

Hola Melibea! No és que em toqui el Carlos González com a pediatre eh? Hi vaig pagant, jeje! I no em queda massa aprop perque jo visc a Terrassa i ell passa consulta a Gavá però tal i com vaig trobar el panorama aqui (pediatres super passotes, amb visites de ni 10 minuts i amb arguments super retrògrads), vaig decidir fer l'esforç i per les poques vegades que en condicions normals cal anar al pediatre, fer-ho pagant. La veritat és que us ho recomano a totes, et té almenys 1h 30 atenen-te, és una passada.

[IreneL]

Hola Clara13,

Si no és massa demanar...quan costa una visita? M'encantaria anar-hi encara que fos un cop perquè tinc molts dubtes (tema frenillos y cosetes vàries).

----

Ara vaig fatal de temps però ja passaré a explicar els últims dies de BLW. vam tenir un ensurt grandet amb un tros de melò que se li va quedar a la gola. Què malament ho vaig passar aquest segons, però vaig saber reaccionar queja és.

Fins aviat!

[Navi]

Hola noies!

Cada cop estic més convençuda que triar aquesta opció d'a.c. és el millor que hem pogut fer. M'encanta que poguem estar els 3 a la taula menjant a la vegada, veient com va posant cares i va triant el que es vol posar a la boca. També m'encanta veure com va fent petits progressos, com cada cop té més destresa agafant el menjar i emportant-se'l a la boca. Molts cops penso que si haguéssim fet triturats i prou ens estaríem perdent tot això, i l'acció de menjar seria molt passiva per part d'ell, sense poder triar que vol menjar en aquell moment ni el ritme amb el que vol menjar. També crec que menjarem millor el meu home i jo, no és que mengéssim fatal ni molt menys però ara, amb l'excusa, mengem molta més fruita i al cuinar el mateix per tots suposo que en alguna cosa repercutirà.

Des de la setmana passada que ha fet un canvi, té molt més interès per tot i sembla que va menjant alguna cosa. Ara l'hem d'esperar i tot perquè nosaltres acabem de menjar i ell encara està ben entretingut. També hem notat que vigila molt de que no li caigui el menjar a terra.
Em va fer gràcia perquè un dia vam menjar xampinyons laminats saltejats i li van encantar, l'endemà en vaig tornar a fer i li vam donar per primer cop tortitas d'arròs i no va fer ni cas als xampinyons, estava fascinat per allò nou.

Aquest dissabte vam anar a dinar a casa els meus sogres i va estar uns tres quarts d'hora a taula ben tranquil mentre menjava, m'ho arriben a dir fa unes setmanes i no m'ho crec!

Ara no recordo qui va dir que li encantava l'aigua al seu fill/a, el meu fa igual. Li donem aigua i a la que li treiem no para d'estirar els braços cap al got perquè en vol més, però no n'hi dono gaire perquè igualment després de dinar fem teta.

[Clara13]

Hola Irene! Doncs la primera visita val peles, 70 euros exactament i les següents 40. És pasta, però els 70e només te'ls cobren a la primera visita i et fan la fitxa preguntant totes les dades del nen, etc. Jo hi vaig encantada, tenint en compte que les visites al pediatre són bastant espaiades en el temps (en condicions normals, clar). I francament, encara que hi hagués d'anar més sovint no m'importaria pagar. A part de ser un excel·lent professional et té una hora o hora i mitja, et fa mil preguntes (inclús es va interessar per la meva motxilla per portejar, és una Boba 4G). Nosaltres hi vem anar expressament perque ens informés sobre el BLW i ens ho va explicar tot amb detall i amabilitat. Durant la exploració física també li va mirar el frenet, que en el nostre cas és Tipus 3, i ens va informar super bé. En fi...des de luego prefereixo pagar, jeje!

[pesoleta314]

Hola!

Acostumo a estar molt d'acord amb tot el que diu la melibea, i aquest cop no és excepció. Necessitem un CANVI DE XIP! Jo sempre dic que la meva menja com una boja. Ara, suposo que si ho comparo amb les papilles de la resta, menja poc. A mi el que sempre m'ha semblat xungo (i us ho dic molt sincerament) són els nens que amb 4 mesos ja mengen una papilla amb 1/2 poma, 1/2 plàtan, 1/2 pera i suc de taronja. Abans de tenir a ma filla, mirant els meus nebots, era una cosa que no podia entendre. Vull dir que trobo més normal que mengin poc que no pas que devorin.

La Clara va compartir per aquí fa temps un PDF de com s'introdueix l'AC a Irlanda, i em va agradar taaant! Era del tot lògic. Començar amb dues cullerades de menjar i anar augmentant la quantitat segons el nen demandi (entre molts altres punts interessants que discrepen totalment del que es recomana aquí). No ho veieu més lògic així? Et foten pressa per encasquillar-los una superpapilla amb 4 mesos, però després s'estan fins quasi l'any (alguns més i tot) menjant el mateix amb petites variacions. Trobo més normal fer un "mica en mica", la veritat. Quan no sé què fer penso què faria si estigués en una illa deserta totalment desinformada, i em deixo endur pel sentit comú. De moment, m'ha funcionat.

Irene, al principi la varietat és molt limitada, però mica en mica cada cop mengen més coses. Jo ara cada cop cuino menys expressament per ella. També és veritat que aprofitem els sopars (sopem quan ella ja dorm), per menjar les coses que no pot menjar, ja que tot el que veu que mengem ho vol provar. I el millor de tot és que he millorat la dieta: menjo sense sal (i no l'enyoro. També he de dir que ja en gastava poca), menjo més varietat de verdures i fruites... així que mira, hi hem sortit guanyant tots.

Per cert! Ahir vaig anar a vacunes i em vaig quedar parada. Resulta que la infermera s'ha estat informant del BLW perquè jo i una altra mare li vam comentar que ho fèiem! I la dona supercuriosa. Em va fer preguntes i tal. Quina sort que encara quedi gent així. Ara, quan li dic tots els aliments que ja ha provat sempre em fa cares... i jo li vaig dient que no pateixi, que vigilo (això li costa més d'entendre, però no em diu res, és molt respectuosa).

[Clara13]

Totalment d'acord amb tu, Pesoleta.

;)