La mare que em va parir....::)

Reflexions sobre criança, educació i tot els que ens aporta ser pares/mares
Avatar de l’usuari
Delfina
:: tigre
:: tigre
Entrades: 738
Membre des de: dv. jul. 16, 2010 12:19 pm

Re: La mare que em va parir....::)

dj. des. 19, 2013 12:40 pm

Hola noies, feia dies que no entrava en aquest post i no havia vist les noves entrades. Deu ni do!

Caramb Petitaemma, quin panorama. Però t’haig de dir que tal com et llegia he pensat el primer que t’ha dit la Melicanyella.....s’assemblen tant! Buf. Sobretot el comentari de....no sabes lo que yo he luchado por... en fin.

Melicanyella, el que diria un altre persona no ho diran elles, tacte? Juas juas. Fem-nos el càrrec és esperar el que no passarà. Trist però real.

aaala! Ara no puc seguir. Em quedo pendent de llegir la trucada infernal de la teva mare melicanyella. I només amb la primera frase que he llegit ja dubto de si ha sigut la meva de mare la que t’ha trucat. :-D
Imatge


Imatge
Avatar de l’usuari
Gingis
:: peixet
:: peixet
Contacta:
Entrades: 251
Membre des de: dg. des. 15, 2013 3:09 pm

Re: La mare que em va parir....::)

dj. des. 19, 2013 10:11 pm

MELICANYELLA, la meva li va arribar a ensenyar a la meva filla gran "mama dolenta" Imagina't... Si, ara per nadal toca :-o00m
ImatgeImatge
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
petitaemma
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2229
Membre des de: dc. març 19, 2008 8:54 pm

Re: La mare que em va parir....::)

dv. des. 20, 2013 8:52 am

Ala, Gingis! no fotis??? santa paciència la teva... :-o00m
Melicanyella, jo des de que van néixer elles que també vaig fer un canvi a l'hora d'aguantar-la i va haver un dia que li vaig espetegar un munt de coses, no només vers ells, sino de coses que em feia/deia de petita.
Ella venia a casa amb una mala cara... amb les nenes bé, per això, però ostres, que es casa meva! i un dia li vaig dir, recordes quan me pegaves i deies "ahora que no te vea tu padre llorar?" doncs a casa meva amb bona cara!
I una altra, recordes quan em pegaves per no menjar-me tooooot lo del plat? doncs era perquè no tenia més gana! i si elles no en volen més és que tampoc tenen gana! així que res de fer les mil i una perquè menjin més, si no obren la boca, no s'obliga a menjar a ningú aquí!
Jo tinc clar que lo seu és mental, per suposat no hi ha cap certificació mèdica, perquè segons ella, els que necessitaríem psicòlegs som els demés, que estem molt nerviosos... :-o00m
Ella quan té una mala notícia o algú li fa un desplante o algo que no li agrada, pots comptar que al dia següent està al llit i "està fataaaaal" durant uns quants dies... ara li van denegar la invalidessa per no sé si 3a vegada i què? doncs porta desde llavors fatal, que ni pot caminar...
això sí, de sobte se li oblida i surt caminant ràpid... neujor:-)
Jo a diferència d'algunes de vosaltres, no paso per l'aro, ja fa temps que no, i m'és igual que sigui ma mare, però no hi paso i no li deixo pasar més de 2 i ho sento, però puc dir que ma mare és la persona que m'ha fet més infeliç en aquest món i jo no l'estimo. I penseu que fa mal dir això, eh! però no sóc jo la dolenta, això són anys d'aguantar i jo ja fa dies que vaig dir prou...
Em fa sentir molt trista dir tot això, però és així...
ImatgeImatge
L'Ariadna i l'Abril us agraeixen els ànims que els heu donat des del primer dia de vida. Moltes gràcies!
El nostre post:http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=71&t=15825
Petites coses GRANS: viewtopic.php?f=25&t=18803 Esperem la teva aportació diària!
Avatar de l’usuari
melicanyella2206
:: rateta
:: rateta
Entrades: 168
Membre des de: dj. jul. 18, 2013 9:28 am

Re: La mare que em va parir....::)

dv. des. 20, 2013 12:16 pm

T'entenc perfectament PetitaEmma...és el que tu dius, son molts anys d'aguantar.
Aguantar humiliacions, vergonya, mals de cap, ansietat, soledat...i tot per que elles no estan bé. No saben ser feliçes, viuen en la seva realitat.
A mi sempre em salta amb la frase: - Quan jo era petita la gent era diferent!
Moltes vegades he pensat que de petita ella devia ser una persona feliç i percevía la gent de forma positiva...
Suposo que de gran la vida no li va somrriure i en algun moment se li va agriar el caracter de manera crònica...però d'això jo no en tinc la culpa ni te que fer-me'n sentir culpable a mi o als que m'envolten.(el pasat és pasat)

Tothom pot tenir moments a la vida durs, però no pots anar sempre de víctima...es que n'hi ha que s'hi columpien be!,
Ei...i que sàpigueu que és una persona que quasibé no ha hagut d'anar a treballar!Porto ja mes anys treballats jo que ella en la seva vida.Ha pogut estar a casa(per voluntat pròpia, perque no soporta tenir jefes i que la manin) i viatjar...que no és poc!!!...però és i será sempre una víctima...

A mes, esta mal vist dir que tens una mare dolenta, la gent no ho accepta, i ho entenc perfectament que la gent no ho entengui, per que jo ara que seré mare penso" ¿Com una mare pot ser dolenta amb el seu fill?"...I en el cap això no te cabuda...T'en fas creus!!...però tu ho has viscut, tu saps el que és tenir un maltractador a la família.

Realment i malauradament, hi ha mares maltractadores, egocentriques i dolentes, N'HI HA!. I la meva n'és una. Hi ha la figura del maltractador que pega la dona(però una dona és adulta per denunciar-ho) però no hi ha la figura de la mala mare que pega i coacciona als fills, que a mes pobrets no es poden defensar.
I ho dic amb molta tristesa per que jo enyoro una "mare", os igui, el que realment significa "mare", el que realment hauria d'haver tingut, el que te molta gent i el que seré d'aquí poc.

I no pas l'ànsia que m'entra quan em diu coses com: - Necesito que la gent em digui que m'estima...estima'm!Estima'm! estima'm!...
I se'm ofega la gola, per que mentre em diu aquesta frase tant trista i em clava la mirada com "Si no m'ho dius m'enfado", em recorda qui és...i no em puc negar, per no negar-li a una mare aquesta paraula...però... tampoc es mereix que li digui per que l'amor no es pot exigir, te'l has de guanyar...

O no noies?...
Aix...Quin rotllo he fotuuuuut!... :-o00m Perdoneu..
Avatar de l’usuari
petitaemma
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2229
Membre des de: dc. març 19, 2008 8:54 pm

Re: La mare que em va parir....::)

dv. des. 20, 2013 8:56 pm

melicanyella2206 ha escrit:
A mes, esta mal vist dir que tens una mare dolenta, la gent no ho accepta, i ho entenc perfectament que la gent no ho entengui, per que jo ara que seré mare penso" ¿Com una mare pot ser dolenta amb el seu fill?"...I en el cap això no te cabuda...T'en fas creus!!...però tu ho has viscut, tu saps el que és tenir un maltractador a la família.

Realment i malauradament, hi ha mares maltractadores, egocentriques i dolentes, N'HI HA!. I la meva n'és una. Hi ha la figura del maltractador que pega la dona(però una dona és adulta per denunciar-ho) però no hi ha la figura de la mala mare que pega i coacciona als fills, que a mes pobrets no es poden defensar.
I ho dic amb molta tristesa per que jo enyoro una "mare", os igui, el que realment significa "mare", el que realment hauria d'haver tingut, el que te molta gent i el que seré d'aquí poc.


Ho has clavat! :-o00m
ImatgeImatge
L'Ariadna i l'Abril us agraeixen els ànims que els heu donat des del primer dia de vida. Moltes gràcies!
El nostre post:http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=71&t=15825
Petites coses GRANS: viewtopic.php?f=25&t=18803 Esperem la teva aportació diària!
Avatar de l’usuari
Gingis
:: peixet
:: peixet
Contacta:
Entrades: 251
Membre des de: dg. des. 15, 2013 3:09 pm

Re: La mare que em va parir....::)

ds. des. 21, 2013 8:11 pm

Com m'agrada aquest post... em serveix per consolar-me i pensar que no sóc la única "filla dolenta".

Avui ha sigut un caos, ha sigut la gota que fa vessar el got...

Nosaltres celebrem el 24, 25 i 26. El 24 sol vindre a casa a sopar la meva mare i els meus sogres i ningú més. Fem el tió amb les nenes i prou. El dia 25 i 26 fem alternar, el 25 d'un any a casa els meus sogres i el 26 a casa de la meva mare i, a l'any següent, el 25 a casa de ma mare i el 26 a casa muns sogres. Doncs bé, sempre ho hem fet així perquè els tres germans que érem ens era difícil combinar-ho i vam decidir fer-ho així.

Ara us explico un secret... La dona del meu germà gran (el que va morir) al mes de morir el meu germà ja tenia parella. Jo em vaig enfadar molt perquè a mi m'ho va amagar i què cony.. era el meu germà i aquestes coses fan mal. No dic que no pugui refer la seva vida però ostres.. han passat quatre setmanes només! Això em va fer sospitar que ja havien estat liats des d'abans que morís ell. Bé, la cosa està en que ara ella viu amb la seva parella i jo no m'hi parlo amb ella i el meu germà (el mitjà) tampoc. Doncs vale, el meu germà que va morir té tres fills, tots grandets de entre 18 i 15 anys. Des de que va morir el meu germà s'han estat seguint fent les coses iguals, i els nens venien a casa de ma mare el dia que toqués i ella (uf... ella : lasito : ) ni apareixia, deixava als nens i au. Doncs aquest any la santísima de ma mare, sabent que ni jo ni el meu germà ens hi parlem amb ella.. l'ha convidat. M'ha trucat aquesta tarda per dir-m'ho i amb això si que no puc...

Li he dit que si volia veure a les seves netes per nadal que ja l'estava foten fora a la tia aquesta, que si no no hi anaven (elles i el meu marit aniran a dinar per nadal perquè jo estic en repòs, però ella no ho sap encara i parlava en general). Ha saltat i m'ha dit que havia de comprendre que era la mare dels meus nebots i tal pascual, però no... no passo per l'aro. I més quan ella va ser la primera que la va posar a parir quan va morir mun germà i la va veure amb aquell paio.

Buuuuuuuuuuf! Calma :-o00m Aquest any ni "Nochebuena" ni Sant Esteve, a prendre pel sac!!!
ImatgeImatge
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
petitaemma
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2229
Membre des de: dc. març 19, 2008 8:54 pm

Re: La mare que em va parir....::)

dg. des. 22, 2013 9:27 am

Puf, ànims... les festes, al final acabne sent un calvari per tothom...
A casa nostra un dia o altre sempre s'enfadava algú o algú la liava d'una manera o altra...
Fins que va arribar el dia que vaig dir prou. Fins llavors, feiem el 24 nit amb la meva família i el 25 a l'inrevés, el 26 fem festa de familiars, perquè ma cunyada no és d'aquí i la resta de dies marxen amb la seva família i moltes vegades no hi són ni per cap d'any ni per reis.
Doncs, aquell any vaig decidir que sí o sí, cada 24 el faríem amb una família, així que, l'any que el 24 toca a casa meva no hi ha cap problema (a part de que jo amb bessones, fins i tot de bebés, faig toooooot el sopar)però el que toca a casa ma sogra, ma cunyada ja comença: clar, és que com no estarem la J (ma neboda) es fica trista, perquè ella vol estar amb les nenes...
Doncs, escolta, és que de part del meu home també hi ha l'altra neboda que a més és més petita i també vol estar amb elles, i a més, no cal que jo foti ni brot!
Aquest any toca 24 amb la sogra, gent civilitzada o gent "normal" com diu ma germana neujor:-) i el 25 ningú s'ha pronunciat sobre què fer... i ma germana ve expressament de Galícia per celebrar-ho... innocent... :content:
I cap d'any, encara no li hem dit a ningú, però marxem els 2 dies amb un grup d'amics amb nens...
Ànims, nenes!
ImatgeImatge
L'Ariadna i l'Abril us agraeixen els ànims que els heu donat des del primer dia de vida. Moltes gràcies!
El nostre post:http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=71&t=15825
Petites coses GRANS: viewtopic.php?f=25&t=18803 Esperem la teva aportació diària!
Avatar de l’usuari
Gingis
:: peixet
:: peixet
Contacta:
Entrades: 251
Membre des de: dg. des. 15, 2013 3:09 pm

Re: La mare que em va parir....::)

dg. des. 22, 2013 6:04 pm

Petitaemma, que passis un bon 24 i el 25... paciència :-o00m

Nosaltres ja hem decidit que aquest Nadal no farem res. Les nenes no aniran enlloc, tothom a casa i prou. El marit, les nenes i jo, no necessitem a ningú mes :love:
ImatgeImatge
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
melicanyella2206
:: rateta
:: rateta
Entrades: 168
Membre des de: dj. jul. 18, 2013 9:28 am

Re: La mare que em va parir....::)

dl. des. 23, 2013 11:54 am

Guapes neukiss-) neukiss-) neukiss-) !

Que passeu molt bones festes!!! xxsta::
I si veieu que alguna conversació va per mal camí sempre podeu ficar-vos a la boca 5 escamarlans de cop per no poder parlar u opinar...passeu i mengeu! \o.o/ \o.o/ \o.o/

Bon Nadal nines! xx:-D
Avatar de l’usuari
SòniaBanyoles
:: conillet
:: conillet
Contacta:
Entrades: 363
Membre des de: dt. jul. 30, 2013 11:29 am

Re: La mare que em va parir....::)

dl. des. 23, 2013 9:08 pm

Ei noies, feia molt que no entrava i deu ni do com s'ha animat la cosa!! Veig q surten com bolets aquestes mares controladores-depressives-manipuladores.

Jo continuo dient que veig casos molt pitjors q el meu en aquest post. Potser pq he apres a frenar-la i i intentar diferenciar les seves pors de les meves o pq el meu cos sap desconnectar davant certs comentaris....no se...tot i així, hi ha comentaris que continuen fent mal i fent-tes entir culpable....del tipus:

- Es que no em portes mai de compres amb mi. ( cada vegada que li dic que vaig a Girona, es vol enxufar i jo no vull!! M'encanta anar sola als llocs i fer la meva)
- Es que entre tu i jo no hi ha dialeg, no m'expliques les coses ( com vols que les expliqui si cada vegada em sento jutjada i no faig mai res be x tu)
- No em fas mai petons i abraçades ( no les solo donar a qui me les exigeix)

I li deixa anar frases als meu nebot de l'estil, "tu sempre m'estimaras oi? I cudaras de la iaia..." Si aixo no es xantatge emocional que em descriguin q és....i no vull per res del mon que aixó li digui a la meva nena, aixo si que no. Pero malauradament no ho podre evitar i ho haure de parlar amb la nena quan tingui us de rao i pugui entendre que no tot el que diu la iaia ha de se veritat.

I no se si ho fa la vostre mare...pero veig que la meva li dona porqueries de menjar d'amagat al meu nebot, quan la meva cunyada li ha dit mil vegades que no vol que ho faci. Ara un ou kinder, ara un gelat, ara un donut....i a sobre li diu "amaga't-ho q no t'ho vegi la mama...." Ufff amb aixo si que no podre....

Bon Nadal i bona paciencia noies!!!! :-o00m

Despres dels dinars ens podem desfogar aquí, dono permís jajajajajaja :content:
Creant vida!

Imatge

Post Del Part de la Ivet http://momentsminis.blogspot.com.es/201 ... -ivet.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Delfina
:: tigre
:: tigre
Entrades: 738
Membre des de: dv. jul. 16, 2010 12:19 pm

Re: La mare que em va parir....::)

dt. gen. 07, 2014 12:33 pm

Bon dia i bon any x*x*x “filletes”!!. Espero que no hagueu tingut un nadal molt dur, si és que heu estat amb les vostres progenitores. I en cas que la vostre relació estigui tan malmesa( o solucionada) com perquè no us veieu, doncs espero que el vostre cervellet us hagi donat treva, i hagueu pogut estar felices i hagueu fruit d’unes dolces festes. neukiss-)

Aquest és un post “durillo” crec que totes ho sabem. I perquè ens contenim que sino : lasito : ....... perquè no és fàcil dir segons què de la teva mare, i normalment no t’atreveixes perquè et sents malament només de pensar segon què, i si fas el pas i un dia buides el pap, depèn qui tinguis al costat es quedarà petrificat/da sentint coses que per qui te una mare com cal deuen sonar molt i molt malament. Però crec que aquí totes sabem del que parlem, sabem el mal que fa sentir el que sentim, però també ens està permetent veure que no ens passa a nosaltres soles, que no és que siguem males filles, que no és que ens ho mereixem per alguna cosa que hem fet, que no és el normal, que no.....en fin.

Comentaris com ......”ma mare és qui m’ha fet fer sentir més desgraciada en aquest mon”, “anys d’angoixa i ansietat”,” soledat, anys d’aguantar fins que no es pot aguantar més”, mals moments i molts d’altres comentaris que feu, no només no m’espanten, sinó que, amb el vostre permís, també me’ls faig meus....molt al meu pesar. Jo també enyoro una mare. Amb tot això el que vull dir és que m’alegro molt que es creés un post com aquest perquè ens feia molta falta i potser no ens havíem adonat( un altre motiu d’agraïment al socpetit) i sobretot...que us entenc perfectament, que em sento molt identificada amb vosaltres i que molts ànims a totes, que no tinc cap dubte que sou unes bones filles(potser massa i per això així estem) i que segur que sou i sereu unes mares estupendes!! :ok:

Molt bony any marones!!! :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge


Imatge
Avatar de l’usuari
melicanyella2206
:: rateta
:: rateta
Entrades: 168
Membre des de: dj. jul. 18, 2013 9:28 am

Re: La mare que em va parir....::)

dt. gen. 07, 2014 10:40 pm

Molt bon any Delfina!
m'has emocionat...
I molt bon any a totes, precioses!!!

Una abraçada mooooolt forta per començar l'any a tope!!! neukiss-)
Avatar de l’usuari
Gingis
:: peixet
:: peixet
Contacta:
Entrades: 251
Membre des de: dg. des. 15, 2013 3:09 pm

Re: La mare que em va parir....::)

dc. gen. 08, 2014 4:59 pm

>.-<: >.-<: >.-<: Bon any a totes!

Jo he passat un Nadal genial, a casa amb les meves filles i el meu marit. Ni mares, ni sogres, ni res de res : lasito :
ImatgeImatge
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
shila
:: conillet
:: conillet
Entrades: 358
Membre des de: dg. maig 04, 2008 8:35 pm

Re: La mare que em va parir....::)

ds. ago. 09, 2014 4:16 pm

Hola noies,

feia molt de temps que no entrava de nou al SP per excriure, tot i que segueixo llegint sempre que puc.
Avui, rera una nova rabieta amb la meva mare, i buscant per internet he trobat aquest post...molt adient per un dia com avui...de gossos!

Jo també sóc una d'aquestes males filles :-o00m :-o00m
Visc al costat de la meva mare, i treballo amb ella. És inaguantable.
Gairebé cada dia ens les tenim (ojo, jo mai li contesto, ja que si s'arriba a enfadar... la tenim muntada per dies i m'és massa esforç intentar arreglar-ho). Només que jo dic algo una mica claret o directe...i ja la tenim amb els ulls plorosos...A més, ara que el meu fill està de vacances, també el tenim a la ferina (és una empresa familiar molt petita) i això és inaguantable. Ella s'ofereix per cuidar al nen, però a l'hora de la veritat ja em veieu amb el nen al coll, atenent als client... Ella s'excusa dient: jo ja li dic al Patufet que vingui, però ell no vol venr (´`es clar, s'aburreix com una ostra amb la iaia...no et fot!).
Veig que amb el meu fill de 3 anys ja està seguint el mateix camí que amb mi i que amb la meva germana...sent ella la víctima i els culpables els altres, fins-i-tot el meu Patufet!! Què cony!!! És que no l'aguanto!!!! A vegades penso que l'odio...però encara no ho sé segur. :-:) :-:)

Us explico una de les anècdotes que em van fer conèixer una nova faceta de la meva mare: li vaig fer un àlbum al meu barrufet amb la foto dels avis, tiets, cosins, padirns...i ella es va emfadar xq deia que era a que menys fotos tenia en aqull àlbum (?) però és que s'ha dedicat a comptar-les? Egoista envejosa!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Una altra cosa: quan el meu estimat cunyat va venir a casa a dinar per primer cop, dies més tart em va comentar la meva germana que ell havia dit "duranmt el dinar esteu tots en tensió, intentant fer veure que sou la família feliç, mesurant les paraules i fets...és un dinar mooololt fals!! La va encertar de ple amb 2 hores de reunió familiar. El cas és que si diem res fora de lloc... ja la tenim muntada. No faria cap espectacle, però deixaria de parlar i alguna llagrimeta se li escaparia.

El meu pare, pobre, que se l'estima molt... ja n'està fins els nassos (també treballem junts) i a vegades em ve a buscar i em diu... és que te mare......

Buf,b ueno, que m'heu ajudat molt a desfogar-me. Que ja n'estic una mica fins els nassos d'ella.
I el que més em fot, és que a vegades poso per davant a la meva mare que al meu fill.

Ajudeume a trobar un argument per evitar aquesta última frase, si us plau!!!
Imatge

Torna a “La maternitat/paternitat”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::