adopció i fill biològic

[lilalila]

bones,
tenim un fill biològic de 3 anys i estem en un procès d'adopció, algú ha passat per la mateixa experiència? quan és millor dir-li? fins ara era massa petit, a més no sabem quan tardarem a tenir l'assignació..vull dir que potser li expliquem i després se li fa etern. Tampoc volem que després sigui un xoc enorme per ell (una mica segur que ho serà però com a mínim fer-ho el més fàcil possible).
m'ajudeu?
gràcies

[ISDISYUNAO]

jo no tinc ni ideia del proces pero creec que seria millo dir-li quan tingueu l'assignacio mes que res que per els nens les temporades son molt llargues i preguntara molt per el seu nou germa.

Es una opinio ;) molta sort amb el proces

[SOLEX76]

lilalila, moltes felicitats pel petit i que tingueu una espera ben curteta!!. El meu consell és que parlis amb l'equip de valoració de l'Administració que us va fer la idoneitat. Jo vaig fer feina a Adopcions a altre CCAA diferent de Catalunya i les psicòloges de l'equip saben orientar molt bé en aquestes qüestions

.

[avatar]

Hola
Jo m'esperaria a tenir lassignacio, els nens no controlen el temps i se li pot fer etern.
Despres quan pogueu ponderar el temps , en un calendari per exemple, crec que es el moment d'explicar-li.Hi ha contes per explicar els procesos d'adopcio!
I clar com diu la Solex qui mes en sap d'aquestes coses son els psicolegs especialitzats!
Felicitats pels vostre nens! Espero que l'espera sigui curteta!

[ada_bcn]

potser podeu parlar de la posibilitat de tenir un germanet o una germaneta, de com li agradaria que fos, explicar qué és la adopció... sense parlar directament de que esteu esperant un germanet, pq com t'han dit els temps els costa molt de passar i aixo de vegades es fa molt llarg... A part, pel que sé del procés a Rusia (que és poc) s'ha de fer més d'un viatge, hi ha mesos entre la asignació i el viatge epr poder portar el nen/a a casa i a més es pot tenir una asignació i no obtenir la adopció si la familia biológica el/la reclama al judici... així que...
Contes d'adopció n'hi ha molts per sort...
http://adoptivanet.info/encasa/adopteca ... opcion.php
http://adoptivanet.info/tramitando/espe ... rmanos.php
http://adopteca.blogspot.com.es/

[ISASF]

Hola!

jo també m'esperaria a que les coses fossin mes a prop.... a mi em va anar super bé un conte, que es deia HOLA GERMANETA!! quan li explicava canviava els detalls del conte, explicant les coses com a mi m'anava bé i posant el nom de la nostra nena que era a la panxa.. fins que un dia els pares van anar a l'hospital a buscar-la... pero amb un parell de mesos vaig tenir prou, i tant!!!!
Felicitats i molta sort!!!
Isa sf

[lilalila]

Ei, moltes gràcies per les vostres opinions!!! Farem això i esperarem a tenir l'assignació q esperem q no es faci massa llarg.
Gràcies i petons

[Lau]

tingueu en compte el temps d'espera entre assignació i viatge en cas de voler-li dir quan tingueu assignacio... en el nostre cas van ser nomes 15 dies i penso que és massa poc temps no?

A quin pais adopteu?

[laucob]

A nacional lau el temps es mes curt entre assignacioi "viatge".
Jo li diria que anireu a per un germanet i que algun dia arribara que no sabeu quant pero que entre tots podreu.

Sort en aquesta espera

[lilalila]

Nosaltres adoptem a Rússia i de moment estem esperant assignació però no sabem si aquesta tardarà 3 mesos o 1 any...per això no sabem q fer..
Gràcies per les vostres opinions!

[Lau]

Russia són com a minim dos viatges no? un d'assignació i un de judici? jo en el vostre cas, sabent com va l'adopció a russia, potser faria el viatge d'assignació sense dir-li i quan ja hagueu acceptat l'assignació doncs aleshores dir-li, ja que més o menys podreu tenir una orientació de temps.

Bé això, en el suposat cas que no us el vulgueu endur al viatge d'assignació.... si us l'emporteu, doncs li diria abans.

A uns amics a la ICIF els van obligar a dir-li al seu fill de 2 anys.... van trigar 4 anys a tenir el segon fill... a aquest nen se li va fer molt pesat. Jo ho vaig trobar molt cruel.

[lilalila]

A Rússia ara són 3 viatges i en principi al tercer ens l'emportarem pq participi una mica de tot el procés.

També diuen q ara amb la crisi han baixat les adopcions i potser va tot més ràpides però tampoc ens volem fer il·lusions..

A nosaltres a l'Icif ens van dir q amb 2-3 anys és massa aviat pq no ho entendrien.. Q ho diguessim en el moment de tenir l'assignació ja q en principi els viatges ja són inminents..el pal és si alguna cosa va malament i al final no és aquella criatura... Esperem q no però quin patiment tot plegat.

Gràcies per tot

[Lau]

Si, la opció de que al final no sigui la criatura que en un primer moment t'han assignat hi és.... i heu d'estar preparats per això... no sé en quin tan % passa... però passa! a una amiga els va passar i és molt dur.

Vosaltres coneixeu el vostre fill més que ningú... segur que sabreu dir-li en el moment més oportú.

[lilalila]

si...ha de ser molt dur pq encara que sàpigues que hi ha risc sempre et fas il·lusions...

gràcies per les vosters opinions

[ada_bcn]

Jo tinc un fill de gairebé 5,5anys. Quan encara en tenia 3 vaig començar el segon procés d'adopció i abans que fes els 4 vam fer un viatge de retorn al seu país d'origen, amb tots les documents però sense tenir clar què passaria tot i que hi havia possibilitat d'assignació... i em van assignar un nen. El meu fill el va tenir algún cop en braços però com estavem a l'orfanat i hi havia molts altres nens, les cuidadores que eren en la majoria le smateixes que l'havien cuidat a ell, alguns dels nens que havien compartit amb els el primer any de vida, etc... i va ser una experiencia molt maca però molt emotiva i una mica estresant, jo no li vaig comentar el tema de la asignació ni quin nen era. Vaig tornar sola al cap d'un mes i quan tots els papers eren correctes i ja només faltava la signatura de la adopció vam marxar el meu fill i jo cap allà i llavors ja si li vaig dir qui seria el seu germanet i li anava explicant com anava el procés, què feiem, etc... Per intentar minimitzar el màxim els posibles problemes vam anar fent una adaptació progresiva al tema tenir un germà, el meu fill gran no li feia massa cas pq era molt petit i ell volia un altre nen de 18 mesos com a germà però anava jugant amb ells una mica, dient-li cosetes, fent-li petonets, el bebé el coneixia i es tornava boig d'alegria al veure'l cada dia, etc... però de cop les coses van començar a anar malament i quan portaven gairebé 2 mesos allà vam tornar cap a casa. Com li havia anat explicant tot i com que ell a més a més venia amb mi cada dia al tribunal docns tampoc li vaig pas poder dir una mentida, li vaig haver d'explicar d'una forma que pogués entendre que la cosa anava malament i que potser no seria le seu germà...Jo vaig fer dos viatges més però aquest cop ja sola i sense visitar el nen pq sino encara era pitjor.
Al meu fill li va costar bastant la tornada a casa, no tant per lo de deixar el bebé sino pq 2 mesos són molts per un nen de 4 anys, i són moltes emocions, molts canvis... i pq allà s'estava molt bé... Algúns cops perguntava pel germanet, si hauria crescut, si ja seria gran, que aniria ell a parlar amb el jutge, que d'amagat podiem anar sense que ens veiés el jutge i emportar-nos el germanet. Li he anat contestat a totes aquestes coses crec qu eprou bé ja que ho ha portat molt millor del que m'hauria pogut imaginar.
Han passat 2,5 anys de la asignació i m'ha costat bastant assimilar que no era el nen i fins fa uns mesos encara tenia esperança que d'alguna forma canviés el tema pero ara ja no, el nen el van donar a una altra familia el febrer. Li vaig dir al meu fill que segur que aquell nen no seria le seu germà i que tot i que nosaltres estiguèssim tristos havia de pensar que no estava sol, que ara tenia una nova familia que el cuidaria molt i l'estimaria. Es va posar a plorar però quan va acabar de plorar el que necessitava i de fer les preguntes que necessitava, va poder relaxar-se suposo que com jo tenia el tema al cap i poder posar un punt i final li ha anat bé igual que a mi.

[lilalila]

Ostres, deu ni do quina experiència... ha de ser molt dur tot plegat.

la veritat és que quan et poses en un procés d'aquest tipus sents històries de tota mena i sempre penses que tot vagi ràpid i bé però la veritat és que fa molta impressió.

Et volia dir que sou molt valents i encara que heu patit molt segur que això us ha unit més amb el teu fill...mil gràcies per explicar la teva experiència. Jo penso que tot el que ens passa ens fa millor persones i ens serveix per afrontar les properes coses que ens vindran d'una forma més serena i millor..però clar, segurament és per consolar-me del pals que he tingut.

gràcies

[Lau]

ada_bcn no en tenia ni idea.... ho sento molt, deu ni do l'experiència. Almenys podem estar contents perquè el nen té una familia. Me n'alegro per ell.

[ada_bcn]

Ara tinc poc temps per contestar però m'gradaria poder dir alguna cosa més... després amb més temps.
Dincs del que podia passar que el nen tingui una familia i a més al seu país d'origen doncs és de les millors opcions que em podia plantejar i fa que sigui més fàcil assumir-ho. No haver tornat a veure'l, tot i que llavors dubtava molt, també crec que és de le smillorws decisions qu epodia pendre, per tots.