Part natural a l'hospital de Sant Pau (Barcelona)

[xineta]

Hola noies, jo vaig parir al Sant Pau el passat 9 d'agost de 2014, i va ser un part natural respectadissim i fabulós, les dues llevadores que em van atendre les recordaré tota la vida. Vaig arribar dilatada de 7-8 cm, ens van posar a sala de dilatació, vam posar la nostra musiqueta amb l'ipad, i vaig seguir passant les contraccions. En aquests moments ja estava apuradilla però aguantava bé. Vam fer un parell de dutxes amb el telèfon de la dutxa enfocat als ronyons, pilota de pilates, la llevadora només em va fer un altre tacte apart del d'entrada. Vaig arribar a 10cm i la bossa no se'm trencava, em van dir que si no se'm trencava en 30 min me la trencarien elles, perquè ja estava bastant cansada i sino no aguantaria el que quedava. Jo hi vaig estar d'acord perquè efectivament ja se m'estava fent llarg (devia portar unes 11-12h dilatant). Just uns minuts abans que entressin per trencar la bossa, se'm va trencar de forma natural. Després les llevadores em van acabar de trencar la bossa perquè s'accelerés una mica el procés, sempre preguntat-me si hi estava d'acord, i jo hi estava. Un cop la bossa trencada, les contraccions feien moltíssim mal, i el nen estava molt amunt, amb lo qual en aquesta estona, 1h-1,30 vaig creure morir. Jo cridava molt i els demanava a les llevadores que em treiessin el nen com fos, i elles en tot moment em van estar recolzant, donant suport, dient-me lo bé que ho estava fent i lo poc que quedava ja. Els vaig demanar que es quedessin amb mi i ja no van anar a atendre ningú més, van estar tota l'estona per mi, un luxe. En un moment va entrar un ginecòleg (suposo que asustat pels meus crits) que volia mirar'me i fer'me un tacte i la llevadora no el va deixar. Vaig poder estar en totes les posicions que vaig poder. Ja a l'expulsiu, em van anar posant vaselina i m'indicaven quan no havia d'empenyer perquè no sortís de cop, i un cop fora directament sobre meu, i així vam estar 2h-2,30h, sense que ningú ens molestés, ni pesar-lo ni rentar-lo. No vaig necessitar ni episio ni punts. També un cop ja a l'habitació, molt contenta de les infermeres que ens van ajudar molt i van ser molt atenta. En resum, un part perfecte, contentíssima del Sant Pau, i encara més de les llevadores, que van salvar el meu part i van permetre que tingués l'experiència més imponent i inolvidable de la meva vida. Pel següent, tornaré al Sant Pau i tornaré al part natural si tot va bé. Sort a totes i ànims.

[Ayrs]

Moltes felicitats!!
I que bé, quin bon acompanyament!! És indispensable, sobre tot en un primer part com crec que és el cas, i en els següents també, clar!!

Una d'elles es deia Maria?

[Irúa]

Ostres xineta, felicitats pel teu part. Sembla mentida que tenint les dues el part al mateix hospital i amb tants pocs dies de diferència hagin estat tant diferents.
Està clar que no ens van atendre el mateix grup de llevadores, i entenc que en el teu cas tinguis ganes de repetir, però en el meu cas tinc clar que jo a Sant Pau si mai torno a estar embarassada no hi torno a parir.
A tu no et van posar via ja al principi? No et van connectar els monitors? No et van fer parir a la camilla estirada? Entenc que tu vas tenir molta més sort que jo amb el grup de llevadores que et va tocar, però les pràctiques que em van fer a mi com la via entenc que son genèriques, no depenen de la llevadora que et toqui, doncs jo li vaig insistir molt que m'ho treiés i no hi va haver manera, igual que amb la resta de coses.... Per flipar!

[xineta]

Hola de nou,

Sí que em van posar la via a l'arribar, però ja anava mentalitzada que això tocaria, i no em va importar massa. Me la van tapar amb una malla i no em va molestar especialment. Els monitors els portava inalambrics, i me'ls aguantaven amb una malla també perquè necessitava moure'm molt, i sí que em molestaven bastant, els vaig demanar que me'ls treiessin i com que veien que anava tot bé, me'ls van tenir el mínim temps possible. Vaig poder estar en tot moment en la posició que vaig voler, i ja us dic que eren unes posicions poc naturals pels parts actuals, o molt naturals en el sentit de naturalesa jeje, vaig estar moltíssima estona de peu, també ¨en cuclilles¨, el llit estava en posició quasi de cadira i jo de genolls a sobre recolzant-me a la part de l'esquena (aquesta em va anar molt bé), i després també sentada amb la barra que coloquen perquè puguis fer forca. Irúa sí que és una pena que fos tan diferent el teu part, ara em fas dubtar de si recomanar el Sant Pau. Crec que és clau les llevadores que et toquin, i és una pena que sigui així, peruqè totes haurien de ser prou professionals i dedicades com per atendre amb paciència un part natural. Ayrs la llevadora principal que em va atendre es diu Marga. Just fa dos dies vam anar al Sant Pau a saludar-la i presentar-li el nen i portar-li un detallet, se'n recordava de nosaltres, de lo bé que va anar el part, i del bon paper que va fer el papi que també va ser clau en ajudar-me al part. Em va fer tantíssima ilusió veure-la, se'm queien les llàgrimes, me'n recordaré tota la vida d'ella.

Jo também el que us recomano a les que hagueu de parir és que demaneu tot el que necessiteu, si és possible us ho permetran, i us queixeu tot el que necessiteu, a mi en cap moment em van recriminar que em queixés tant, i mireu que cridava molt i molt, i quan estava lucida entre contraccions els deia a les llevadores: vaia pollo us estic montant, com l'estic liant, i el papi reia i les llevadores em deien que tranquila que fes tot el que necessités.

Molts ànims a totes les que hagueu de parir, es pot fer!!

[Irúa]

La llevadora que em va tocar a mi evidentment no es deia Marga. La meva es dedicava a fer sudokus a l'ordinador mentre jo cridava durant les contraccions. Però d'això no em queixo, tampoc vaig demanar pas que em fessin costat durant les contraccions, s'anava passant de tant en tant i no em vaig sentir mai desatesa en cap moment.
El que sí trobo flipant és que a tu et posin monitors inhalàmbrics i et deixessin agafar la posició que volies en el moment de l'expulsiu i a mi no.
A mi em van tenir en una sala de parts on feia un fred impressionant i amb les llums a tope, o sigui que de comoditat i intimitat cap. Sense dutxes obviament ni lavabo ni res, i un cop que el meu home va voles sortir un moment a fora de la sala ens van fotre una bulla monumental.
La veritat és que tot això anterior ho disculpava bastant, el dia 6 era un dia amb molts parts, vam tenir mala sort, però llegint la teva crònica xineta cada cop ho trobo més indignant.
En fi, jo no vaig tornar per presentar el meu fill a la llevadora que em va atendre, però dubto que s'enrecordés de mi.

[Irúa]

I sobre el queixar-me jo ho vaig fer i no em van fer cas. Només en el fred de la sala que al final deurien posar calefacció perquè va començar a fer molta calor i tot.
A part, perquè nosaltres anem força informades i sabem el que volem, però sinó almenys en el meu cas haurien fet el que haurien volgut (de fet ja ho van fer bastant).
Del que no em vaig queixar perquè tot va anar molt ràpid i tampoc m'ho van consultar va ser sobre la maniobra que em van fer (o van intentar) durant l'expulsiu. Pel que he llegit és molt perillosa i totalment desaconsellada en qualsevol part.... I a mi ni m'ho van consultar!!!! Sort que vaig demanar un part natural...

[Dalilala]

Hola! Poso aquest post davant de tot per si algú em vol explicar la seva experiència en part natural a hospital de Sant Pau.
Jo vull anar a un lloc que em recolzin i em senti ben tractada. I m'animin a arribar sola i sense medicaments més enllà...

[Gustineta]

Hola Dalilala,

Ens "coneixem" dels posts de RA i m'alegra llegir que ja estàs de 31 setmanes! Recta final, espero que en gaudeixis tan com vaig poder fer-ho jo :).

Jo vaig parir a la Maternitat i no a Sant Pau, però portava una idea molt semblant a la teva i voldria fer una petita aportació.

Crec que l'important no és tant que el part sigui medicalitzat o no, sinó que es respecti el que tu vols. No saps mai com anirà un part i és important tenir la ment oberta. Què fas si surts de comptes i no et poses de part al cap de 2 setmanes? Què fas si trenques aigües i no s'inicia el part? Si te l'han d'induir per raons mèdiques? Què fas si el part no avança i hi ha patiment fetal? Què fas si els mètodes d'alleujament del dolor no farmacològics no et funcionen bé? O si estàs molt cansada perquè les contraccions són ineficients? O si t'han d'induir el part i no dilates?
Amb això vull dir que no et tanquis amb la idea de què el part només pot ser d'una manera, pot anar de moltes maneres i ser un part gaudit igual.

Què vols dir amb "arribar-hi tu sola"?

El que sí que trobo essencial és que et donin suport i t'atenguin bons professionals que et respectin. Que suggereixin si tu ho demanes i no imposin. Que tinguis informació per prendre tu les decisions. Això és bàsic. I també és bàsic el suport de la teva parella. En aquest sentit, et recomano que et miris el taller de parir en parella de la Cris Moe (mareta meva) o altres tallers semblants.

Pel que fa a Sant Pau, he sentit tan bones referències com no tan bones, les últimes bones. Tot i això, penso que és el de sempre: depèn de qui et toqui.

Molta sort! Espero que puguis tenir el part que vols :)

[Dalilala]

Gràcies Gustineta,

Estic molt contenta d'haver arribat fins aquí després de tants tractaments. Et recordo perfectament sempre passant per RA i donant ànims i suport! Gràcies!

Tinc dubtes de què fer perquè veig que la meva ginecològa de la mútua i hospital de Barcelona segueix unes pautes molt intervencionistes. Ja m'ha dit que si vull uns cesària me la fa atès que tinc 43 anys i que m'ha costat tant arribar fins aquí. Ser que m'ho faria molt bé. També m'ha dit que així que arribi a hospital em monotoritzaran i que cal estar estirada que ja no em podré moure. Jo veig que un part vaginal és millor per la recuperació i pot anar bé si no hi ha cap patologia prèvia...