Tinc por d'haver patit un avortament

[aidolors]

Bones,

Tot i que m'estreno a escriure, sempre havia entrat a mirar i resoldre dubtes. Finalment m'he llençat a escriure.

La cosa és que estic embarassada de 17 setmanes, anteriorment vaig tenir un avortament. Fins ara he estat amb moltes molèsties i gairebé fent molt de repòs, sortia a caminar i poca cosa més. La veritat es que hem costa gaudir de l'embaràs ja que m'atrapen els pensaments negatius de que l'embaràs anirà malament.
Aquesta setmana he començat a fer ioga, ahir era la segona classe i vaig sortir amb molt de mal a la panxa, una pressió al costat dret de la panxa i unes punxades sota el ventre. Avui m'he despertat i durant aquest matí no he notat cap mena de molèsties, cap símptoma dels que havia tingut fins ara, com si no estigués embarassada. He menjat xocolata per a veure si així notava alguna cosa i res.
Tinc por que hagi tingut un avortament.
Nosé si és normal, ja que he passat a tenir moltes molèsties ahir a no notar res.
M'agradaria saber què en penseu!!!!

Moltes gràcies!

[Gustineta]

Hola bonica!

Els embarassos després d'una pèrdua poden ser complicats emocionalment. Sempre hi ha pors i no se'n van.

Jo vaig passar per tres avortaments abans de poder de tenir un fill viu i sa. Jo ja sabia que seria difícil portar l'embaràs i per això vaig continuar amb l'acompanyament psicològic que ja feia.

Estàs pendent de qualsevol cosa: de si tens símptomes, de si no, de si t'estira la panxa, de si l'endemà no, de si no es mou, si es mou si es mou poc... Pors, pors i més pors. S'hi ha de conviure, però això no vol dir que no es pugui gaudir de l'embaràs. Fes el que creguis que et farà estar més tranquil·la mentalment: que necessites una eco, doncs que te la facin. Que necessites comprar un Doppler per sentir-li el cor, fes-ho. Que no necessites res d'això, doncs perfecte.

Jo sóc partidària de fer teràpia o de fer "tribu" amb altres mares que hagin passat per una pèrdua i estiguin embarassades una altra vegada, com tu. A mi em va ajudar molt.

També em vaig plantejar una cosa tan bon punt vaig saber que estava embarassada (ho vaig saber molt aviat perquè era reproducció assistida): "no vull mirar enrere i veure-hi només por. Si tinc un embaràs sense risc i em trobo bé, vull gaudir-ne, malgrat les pors". I n'hi va haver de pors, moltes. Però també hi va haver molta llum i felicitat.

Una abraçada ben forta

[aidolors]

Ostres moltes gràcies per les paraules.
Amb l'embaràs m'ha fet adonar que tinc moltes pors i una inseguretat que no coneixia de mi.

Sé que m'he de relaxar i pensar que tampoc puc controlar el que passa. Ocupar la ment i segurament seguiré alguns dels teus suggeriments. Demanar consell psicològic també m'anirà bé.
Si fos per mi estaria cada setmana perquè em fessin una eco jajaja


Moltes gràcies

[crunchi]

Hola, primer de tot donar-te l'enhorabona per l'embaràs i després, donar-te ànims.
Jo mai he passat per un avortament, però he tingut dos embarassos i et puc entendre. En un embaràs sempre hi ha moltes pors, i si ja has passat per un avortament, encara més, es clar.
Jo intentaria pensar el que comentes, que serà el que hagi de ser perque tu poc hi pots fer (mes enllà de control amb doppler o ecos, poc pots fer crec jo) Però penso que tant tu com el teu bebé teniu dret a gaudir i a viureu-ho amb il.lusió. Segur que costarà, però mira de ser positiva. En un embaràs no sempre tens símptomes i pot ser que estigui tot correctíssim. No t'atabalis massa buscant coses on no hi són. I també veuràs que aviat notaràs els seus moviments i et poden donar tranquil.litat. Espera i confia en que tot anirà bé, és l'únic que pots fer. Molts ànims i molta sort.