CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

Llibres, tallers..

què ens ha semblat?

m'ha encantat!!!
1
25%
m'ha agradat molt
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat, està bé
2
50%
ni fu ni fa
1
25%
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 4
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: ametista » dl. des. 21, 2020 2:48 pm

Aquest mes i per proposta directa de les lectores llegirem una història marcada per la maternitat <:-<

Imatge

«Tener un hijo está a nuestro alcance y sin embargo pocos futuros padres conocen la verdad: ese fin de la vida» Una joven pareja enamorada decide tener un hijo. Debería ser el inicio de una gran felicidad, el comienzo de una nueva vida... ¿Pero conocemos realmente los gozos de la maternidad? ¿Las dificultades que supone ser al mismo tiempo mujer, madre, amante? ¿Cómo vivir para otro sin olvidarse de una misma? Por primera vez, una visión diferente de la maternidad, alejada de los tópicos. Una novela magnífica, intensa, llena de humor ácido y mordaz, en la que esta joven escritora ya consagrada aborda ese «feliz acontecimiento» con toda honestidad


És una lectura curta (menys de 200 pàgines) així que en principi no posaré temporització :ok:

També podem mirar i comentar la pel·lícula amb el mateix títol:



i les participants al Club de lectura d'aquest mes serem:

Anna Maria
Martina20
Raqueleta
nienna
ametista

qui més s'apunta? :()()::::
ametista l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. gen. 31, 2021 7:34 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: ametista » dl. des. 21, 2020 2:55 pm

ara al publicar el post he vist la imatge fixa del tràiler de la pel·lícula i el text :r) :r) :r)
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Anna Maria » dl. des. 21, 2020 8:40 pm

>.-<: >.-<: >.-<: Perfecte!
neujor:-) neujor:-) neujor:-) neujor:-) amb l'orgia. Sí, recordo l'escena. El llibre crec que ens agradarà, però la pel·li em va agradar molt com la van rodar en el sentit dels primers plans per captar emocions etc.
Ja tinc ganes de començar la lectura! Jo l'he demanat a la biblioteca per interbibliotecari, suposo que m'arribarà després de festes!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: ametista » dv. gen. 01, 2021 1:52 pm

Bon any noies! :globus:

comencem lectura! :()()::::
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Anna Maria » dv. gen. 01, 2021 5:25 pm

>.-<: >.-<: >.-<: >.-<: a veure que tal :()():::: :()()::::
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2082
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: nienna » dg. gen. 03, 2021 10:42 am

Bon any nou!

Ja he demanat el llibre, però fins el 11 o així no el tindré. Com que és curtet, suposo que l'acabaré abans de finals de mes per comentar. Que vagi molt bé la lectura!
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. gen. 04, 2021 12:22 pm

Jo encara no el tinc, vaig fent amb l'últim del John Verdom i ja m'hi posaré quan el tingui.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: ametista » dv. gen. 22, 2021 2:41 pm

noies com porteu la lectura? :()()::::
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Anna Maria » dv. gen. 22, 2021 3:29 pm

Bones!
Doncs ja l'he llegit. Primer faré comentaris sobre la novel•la i sobre el que hi diu, i després la compararé amb la pel•lícula. Ho poso en dos apartats diferents.

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA TOTA LA NOVEL•LA

"La fi de la vida" És una frase molt dràstica? Quan tens un fill, s'acaba la vida? O la vida que coneixies fins aquell moment? Com ho portem tot això, malament, bé, fem el que podem? Si ens ho expliquessin, estaríem més preparades? Per què no ens ho expliquen, per què no ho expliquem? Per descuit? Per què potser encara hi hauria menys naixements? O potser perquè ja tenim prou feina i anem prou atabalades per anar-ho explicant?
L'embaràs... aquell conjunt d'hormones que ens trastoquen, aquells canvis que vas notant. Amb el segon o tercer jo no crec que puguis estar-hi tant a damunt, però amb el primer, clar, a sobre de ser el primer tens "temps" per anar pensant-hi, i es crea tot un tema al voltant teu. Jo recordo que no suportava que em diguessin que tot era "normaaaaaaaal" (així, amb aquest to volent dir aquesta que no té res més a fer). Si, vista en perspectiva és així, però com en totes les ocasions, fa més mal quan ho estàs passant, és més greu quan ho estàs passant, amb el temps les coses es dilueixen, però perquè tenim la costum de treure importància a tot? Jo vaig tenir un embaràs amb nen arc iris, que són aquells nens que neixen després d’haver tingut un o més avortaments. El vaig viure amb molta por, però per altra banda coses com aiii, quin nom li posaré doncs sí, vam haver de posar-nos d’acord amb la meva parella però no ho vaig viure com que s’acabés el món. Més aviat era el fet que no anés bé i tornés a passar pel mateix que havia passat.
Per cert, jo arribo a esperar a què faltessin pocs dies per parir per anar a comprar l'habitació i m'agafa un patatús, jajajjaja I el tema de les cadiretes de bebè que són difícils de tancar... ostres, no recordeu el fet que cada traste comprat havies de fer com una espècie de curset accelerat a veure com funcionava?
"Los bebés no son guapos" Síiiiiiiiiiiiii, què bé que algú ho digui! Perquè jo la major part de bebès recent nascuts els trobo lletjos. Sí, el meu també. A veure, com estaríeu vosaltres després d'estar 9 mesos arrugades entremig d'una espècie de líquid i acabar sortint per un túnel estret i fosc i amb algú cridant a l'altre costat perquè li fan mal les contraccions? Doncs fastigosos, arrugats i irritables. Estic parlant d'un tema purament estètic, però hi ha gent s'ofen quan ho dius i et miren malament. Altra cosa és que aquell cosset brut amb restes de sang i líquid amniòtic et provoca l'amor i la tendresa més gran i nova del món. Però una cosa no treu l'altra.
Lactància materna sí, lactància materna no? Aquí hi hauria debat per estona. Una llevadora em va dir que "era qüestió de modes". Si mirem la història és cert, ha estat un tema fluctuant, però el que jo considero indispensable és que els professionals que rodegin la mare estiguin preparats i informats per ajudar-la sigui quina sigui l'opció que triï o acabi fent. Pel que fa a la gent del teu entorn... sempre n'hi haurà que pensaran el contrari, facis el que facis. A vegades costa posar-se a l’esquena algunes opinions, sobretot amb persones properes i que t’estimes.
Si expliques que estàs farta de no dormir, de ser una vaca amb dos cames, d'haver hagut d'aprendre a pujar-te la cremallera dels texans amb una mà, vol dir que ets mala mare? NO, Perquè no ens podem queixar, per què nosaltres ho hem volgut, per què nosaltres hem triat el fet de ser mare?
La parella com a tal deixa d’existir? Han de trobar moments per estar sols? S’han de saber adaptar als canvis? Estem preparats per tots aquests canvis, en som conscients? Ens hem de reestructurar, i això a vegades costa. Jo amb el tema de la lactància materna i que no vaig tornar a treballar de seguida em vaig bolcar. No me n’arrepenteixo, va ser dur, però potser hagués hagut de poder-ho parlar més amb la meva parella.
Qui no ha tingut una discussió forta per la criança amb la parella? Aixequin dits, si us plau. A veure... doncs si és així me n’alegro, jo en vaig tenir una de grossa que gairebé em fa marxar, però no ho vaig fer. Entenc que hi ha moltes parelles que se separin perquè s’hauria de poder parlar abans però... com ho parles si no saps com reaccionaràs, el que passarà, etc?
La solució és trencar amb la parella? Jo en conec alguna així, amb terceres persones també. No sé si aquesta novel•la és autobiogràfica, però si no ho és pot ser plausible.
És una novel•la molt valenta, però és una realitat que pot arribar a passar.

ATENCIÓ SPOILERS, COMPARACIÓ AMB LA PEL•LÍCULA

A la pel•lícula canvien el lloc on es coneixen, algunes relacions familiars, l’ordre de les trobades. La novel•la és més dura, més colpidora, més descarnada que la pel•lícula. I ara em pregunto perquè ho van fer. Si la novel•la és biogràfica, realment van canviar la vida dels protagonistes. Per què? Per fer-la no tant dura? No és que sigui menys real, la pel•lícula, però el text de la novel•la queda més clar, més contundent. A la peli són imatges que pots realment interpretar.
Realment es veu clarament que és una pel•lícula francesa, per la manera de gravar i de desenvolupar. Això que acabo de dir fa uns anys ho trobava una tonteria, ara amb el temps ho vaig descobrint.
A la pel•lícula m’encanten els primers plans quan toquen, és a dir, que estan molt ben col•locats per veure’n l’expressió, els sentiments... i trobo que els actors ho fan molt bé.
El final és diferent també, per què? Jo crec que per deixar més bon gust de boca, encara que la realitat a vegades és la que és, per més sucre que s’hi posi.


Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Anna Maria » dv. gen. 22, 2021 3:31 pm

ametista ha escrit:noies com porteu la lectura? :()()::::



Hola! Doncs jo ja l'he acabat i l'he comentat, he vist que a Goodreads has posat 2 estrelles, em sap greu que no l'hagis gaudit. Bé, potser us hagués hagut d'avisar que era una mica dur, però no pensava que ho fos tant!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: ametista » dl. feb. 01, 2021 2:38 pm

Anna Maria ha escrit:Hola! Doncs jo ja l'he acabat i l'he comentat, he vist que a Goodreads has posat 2 estrelles, em sap greu que no l'hagis gaudit. Bé, potser us hagués hagut d'avisar que era una mica dur, però no pensava que ho fos tant!


sí, li he posat dues estrelles al Goodreads... el no gaudir-lo no crec que hagi sigut perquè l'hagi trobat molt dur, crec que és més perquè no he acabat de connectar amb algunes coses... i pel que sigui, doncs no m'enganxava, no tenia ganes d'agafar el llibre a veure què passava... tot i així dues estrelles són un "it was ok" o sigui que tampoc és un no agradardel tot... però a l'enquesta d'aquí he posat un "ni fu ni fa" :-:)

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL

amb moltes altres coses sí que hi connectat, està clar, a tota mare li canvia la vida en el moment de tenir un fill i entre tots aquests canvis el més important és aquest deixar de ser la protagonista de la teva pròpia vida per passar a ser un personatge secundari... durant mooooolt de teeeeeemps....

però hi ha altres coses que... bé, cadascú afronta aquesta etapa com pot, està clar... però per exemple quan deixa la nena per anar a una festa i se'n va sola al carrer, s'emborratxa, etc... per mi només està fugint d'una realitat que la supera i que potser no volia...

dic que potser no volia no perquè no volgués ser mare sinó perquè potser no era encara el seu moment vital per ser-ho... la decisió de tenir un fill surt d'un pim-pam-tinguem-un-fill i no d'un projecte de parella elaborat, per tant penso que ella no se n'havia fet massa a la idea del que li venia i en aquest sentit tampoc rep massa suport del marit, que fa la seva com si res durant tot l'embaràs mentre ella ja s'està menjant l'olla...

vull dir...si quan prens la decisió de tenir un fill, busques l'embaràs amb convenciment i il·lusió... i tot i així ja és un daltabaix total quan arriba la criatura doncs entenc que sense tot això previ encara més, no?

i a més ella que és filòsofa no només pensa, es preocupa, es deprimeix... també ho porta més enllà "filosofant" amb el sentit de la vida, etc! per tant, entenc el to amb el que està escrit el llibre i d'on ve la seva vivència de tot plegat...

respecte el marit, potser ja hi ha una falta de comunicació des del principi (quan passen de ser una parella en el boom del seu enamorament a una parella de futurs pares) que després acaba petant quan no porten bé tots els canvis que els venen a sobre amb l'arribada de la filla... i és una llàstima que s'acabi així, la veritat, no crec que fos irreparable, el que els passava...

Anna Maria tot el que comentes... molt d'acord amb tu en tot! :content:

Amb el tema de la maternitat tothom opina i com amb tot, mai hi ha un sol punt de vista bo i prou, hi poden haver diferents criteris vàlids i al final el que preval és el que cada mare/pare cregui que és el millor pels seus fills.... però per desgràcia hi ha gent que respecte aquest tema concret no ho veu així (jo amb una amiga molt amiga puc parlar-hi de tot... menys de criança dels fills :-o00m perquè per ella la seva visió ÉS LA BONA i la resta no ho fem bé :-o00m així que he optat per passar... jo entenc per què ella fa les coses d'una manera o d'una altra tot i no compartir-ho ni mai pretendre de convèncer-la del contrari però ella no intenta entendre el punt de vista dels altres... doncs mira, llàstima per ella, que es perd debats enriquidors, no??)

tema lactància és una llàstima que no hi hagi la formació i informació suficient en certs entorns... jo vaig tenir la sort de tenir una llevadora al grup de post-part estupenda en aquest sentit però una amiga d'un altre poble va intentar donar el pit i al principi li feia mal i l'assessorament que li van donar va ser dir-li que ho deixés :ufs:

evidentment també cansa l'etern debat pit/biberó... com deia abans, cadascú triarà l'opció que consideri millor, el més important és tenir tota la informació per poder decidir i dur-ho a terme :ok:

el que m'entristeix és que a vegades no hi hagi la solidaritat entre dones que trobo que seria normal justament amb aquest tema... no aquí al socpetit, jeje que suposo que en part és un dels motius pels quals vam venir a parar aquí :content: però a vegades si fas les coses d'una manera que no coincideix amb el punt de vista de mares/sogres/cunyades/amigues llavors és quan no et pots queixar de res davant seu, rotllo "tu t'ho has buscat" o "no m'estranya" etc.... i això és el que no m'agrada, lo seu seria respectar l'opció de cadascú i si no coneixes, preguntar i ajudar com es pugui... somio amb un món ideal?

i ja no parlem de la societat masclista hetero-patriarcal en la que vivim :content: just l'altre dia l'ametistu em deia que havia sentit un metge parlant sobre la menopausa i s'adonava de com d'ignorants són els homes en general de la naturalesa femenina (de com funciona el nostre cos, com ens afecten els canvis hormonals...) doncs sí, tot el que afecta a les dones és per les dones i prou? com diu la meva mare, si els homes tinguessin la regla ja faria dècades que l'haurien fet desaparèixer mèdicament parlant, però que les dones s'hagin de preocupar cada mes del tema higiene/dolors, etc doncs au, no importa! (amb això no vull dir que hauria de desaparèixer, però que si fos una cosa masculina segur que tot seria diferent... (de fet potser el tacar els pantalons seria una competició de a veure qui és més machito :-D ) ah, i els tampons, compreses, etc potser serien gratuïts o molt més barats!

i parlant dels homes, doncs ai, la parella... tot canvia també en el moment de convertir-se en família... no crec que la parella deixi d'existir però sí que vegades costa tenir un temps més enllà dels nens i si això s'allarga en el temps, si mica en mica no es van retrobant els punts d'unió... doncs llavors és quan arriben les separacions un cop els fills ja són grans (el síndrome del nido vacío)

o a vegades com a la del llibre ja no arriben a adaptar-se al primer canvi en sí, l'arribada de la filla i com els ha afectat a cadascú i a la parella...

el "com ho parles si no saps com reaccionaràs?" ...doncs sobre la marxa no? :r) al final és una aventura que els dos viuran junts i conforme es reacciona d'una manera o una altra s'ha de poder parlar, de tot el que et passa de fet.... però clar, és molt fàcil dir i no tan fàcil fer, aquí una que també més d'una discussió ha tingut amb el pare de les criatures i alguna vegada amb ganes de plegar i tot :-o00m

ATENCIÓ SPOILERS, COMPARACIÓ AMB LA PEL•LÍCULA

ostres, doncs no sé per què hauran fet tants canvis però havent llegit el llibre... suposo que la peli tal qual hauria sigut peli/documental/drama-total i van optar per fer-ne una versió més tirant a comèdia? per tema màrqueting, suposo...
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Anna Maria » dl. feb. 01, 2021 4:56 pm

Votat :ok:
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Raqueleta » dv. feb. 12, 2021 3:04 pm

Hola, més val tard que mai, no? Tot i que tampoc tinc ara prou temps per comentar el que voldria, però tot just l'he acabat fa una estona i volia passar per aquí.
El primer que m'ha sorprès és que parleu d'una orgia a la pel·lícula. Això surt al llibre? Ja sé que dieu que han canviat moltes coses, potser aquesta és una d'elles. O a veure si he llegit una versió diferent del llibre, com resumida, com va passar amb Anna Karenina, recordeu?
Ara valoraré el llibre a Goodreads i li posaré tres estrelles. I aquí "m'ha agradat, està bé".
Se'n poden treure moltes converses del llibre i no m'ha desagradat llegir-lo però a la vegada la sensació és que esperava més (per això tinc por per si he llegit una versió resumida, jejeje).
Un altre dia amb més temps, comentaré el que heu dit i impressions meves.
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Anna Maria » ds. feb. 13, 2021 9:24 am

Raqueleta ha escrit:Hola, més val tard que mai, no? Tot i que tampoc tinc ara prou temps per comentar el que voldria, però tot just l'he acabat fa una estona i volia passar per aquí.
El primer que m'ha sorprès és que parleu d'una orgia a la pel·lícula. Això surt al llibre? Ja sé que dieu que han canviat moltes coses, potser aquesta és una d'elles. O a veure si he llegit una versió diferent del llibre, com resumida, com va passar amb Anna Karenina, recordeu?
Ara valoraré el llibre a Goodreads i li posaré tres estrelles. I aquí "m'ha agradat, està bé".
Se'n poden treure moltes converses del llibre i no m'ha desagradat llegir-lo però a la vegada la sensació és que esperava més (per això tinc por per si he llegit una versió resumida, jejeje).
Un altre dia amb més temps, comentaré el que heu dit i impressions meves.


Nooo, només parlen d'una, no la fan, jejejejej Jo crec que has llegit la versió sencera. Anna Karenina és un clàssic i aquestos tenen més possibilitats de ser retallats.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Raqueleta » ds. feb. 13, 2021 2:49 pm

És que no recordo res sobre una orgia, ni que només en parlin... Qui en parla? I en quin context?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Anna Maria » ds. feb. 13, 2021 4:36 pm

Bones de nou,
doncs potser sí que no la nombren i només ho fan a la pel·lícula. Vaig intentar estar al cas de totes les semblances i diferències, però n'hi ha bastantes i potser aquesta en va ser una ;-D
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: ametista » dt. feb. 23, 2021 6:25 pm

Raqueleta jo també penso que has llegit la versió completa, el llibre és curt i no crec que hi hagi una versió encara més curta...

el tema de l'orgia, suposo que amb allò que comentàvem de que la pel·lícula potser estava enfocada d'una altra manera (no tan drama i més comèdia) doncs deurien afegir coses per fer gràcia no? perquè el llibre riure riure no fa... :content:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. març 18, 2021 12:20 pm

ATENCIÓ SPOILERS

Encara devia el comentari i més val tard que mai... tot i que el cert és que ha passat ja temps i tinc paràgrafs marcats i ara no sabria dir per què els vaig marcar en el seu moment, jeje.

El llibre parla de temes que no ens venen de nou a cap de nosaltres. Jo crec que ningú podria dir que no s’ha vist reflectit en algunes de les situacions del llibre. Perquè no, la vida no s’acaba quan tens fills, però canvia molt i és absurd negar-ho. En algun moment, quan van creixent, vas recuperant d’alguna manera parts que havies perdut, però no recuperes mai del tot la vida que tenies, d’entrada per l’edat, un cop els fills són grans, amb 40 i pico anys, no tornaràs a viure com quan en tenies 20, i d’altra banda perquè ets mare/pare per sempre. No et llevaràs a la nit perquè plora, o no faràs pit a les fosques o collit, però et tocarà estar patint a la nit esperant sentir la porta si ha sortit amb els amics...

Per altra banda, és cert que se’n parla poc de la maternitat real, pot ser ara ja se’n parla més, però des de fora està tot com idealitzat i segons com el cop pot ser molt gran. Un embaràs idíl·lic. Un nadó preciós, que dorm, menja i somriu. I de les nits sense dormir què? I dels plors dels quals no en saps el motiu? I de tenir la criatura a sobre tot el dia perquè no es vol estar al llit/cotxet/etc? De com passa a ser el centre de tot? De com tu passes a segon (o tercer!) terme? De com la parella perd el seu espai?
La crisi que descriu el llibre és ben real, segur que moltes parelles l’han patit. Es pot superar, per suposat, però també deu haver moltes parelles que, com la del llibre, no la superen.
Clar que exagera dient que no coneix cap parella que tingui fills i sigui feliç, que o se separen de seguida, o als pocs anys o quan els fills ja són grans i no els necessiten. Jo conec moltes parelles que segueixen juntes fins i tot quan els fills ja són grans, que no seran grans històries d’amor de pel·lícula, clar, però és que la vida real no és una pel·lícula!

M’ha agradat aquest paràgraf, el trobo molt cert, en especial amb el primer fill, que tot et ve de nou: “Pero, ¿cómo hacerlo, cuando yo estaba naciendo igual que ella? Era su madre y ella era la mía. Nacía a ella, nacía al mundo por ella, me había alumbrado y por eso estaba dolorida, emocionada, abollada. Nacía del nacimiento de mi hija, afectada por ella. Era una aventura e íbamos a compartirla, en adelante estábamos condenadas a vivirla juntas.”

Hi ha certes “crítiques” dins de la novel·la que m’han fet gràcia. Ho poso entre cometes perquè en alguns casos no són crítiques com a tals, però el tema dels noms i les modes, ja no neixen Martes, i no cal dir que no neixen Dolors o Maria Joseps, i hi ha boom de noms que abans no se sentien, com Arlets o Ivets. Fins aquí tot normal, en tot hi ha modes i els gustos van canviant, però veus famílies que penses per dins que sembla que s’hagin esforçat molt per trobar els noms més estranys i originals que podien i el llibre se’n riu una mica. Dit això que quedi clar que a mi em sembla perfectament bé que cadascú li posi els seus fills el nom que li doni la gana, faltaria més!
També dels consells que reps per totes bandes. O de quan la criatura està plorant i et busca i qui la té en braços la intenta consolar a la vegada que evita mirar-vos per no veure que esteu allargant els braços perquè us la passi. No us hi heu trobat? Nota mental per quan siguem àvies: no ho fem.

Per cert, molt d’acord amb el que dieu. Si tries donar pit, o fer una criança amb apego, sembla que després no puc “queixar-te” perquè ho has triat. Sí, he triat donar pit, o no deixar plorar a les nits, o agafar el nadó cada cop que plora, però haver-ho triat no fa que en algun moments no sigui dur, o que en determinats moments et puguis sentir superada.

I sobre el final no heu dit res. S’han tornat a veure, ja queda clar que no hi ha opció de salvar la relació, la nena encara és molt petita i ella descobreix que està embarassada de nou. A mi em va donar la impressió de que la notícia era ben rebuda. A veure, que si és dur criar un fill, criar-ne un altre quan el “gran” encara és tan petit ha de ser força més dur i sola. Que entenc que el pare se’n farà càrrec igual que se’n fa càrrec de la gran, però estant separats la feina és 100% o 0%. Si ploren tots dos a la vegada, munta-t’ho com puguis. Si et veus saturada, no pots dir-li a l’altre “ocupa-te’n tu que necessito cinc minuts de descans”. I veient com la saturava la maternitat en certs moments, a mi em sembla un final de terror, la veritat...

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::