CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

Llibres, tallers..

què ens ha semblat?

m'ha encantat!!!
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat molt
1
33%
m'ha agradat, està bé
2
67%
ni fu ni fa
0
No hi ha cap vot
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 3
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: ametista » dv. gen. 10, 2020 10:29 pm

noies, com va la lectura, ja l'heu començat?

avui tocaria comentar la primera part però jo m'he despistat i encara me'n falta un bon tros :-o00m

per cert, a les que us falta votar aneu passant per la resta de posts! :ok:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: Anna Maria » dv. gen. 10, 2020 10:39 pm

:***:
ametista ha escrit:noies, com va la lectura, ja l'heu començat?

avui tocaria comentar la primera part però jo m'he despistat i encara me'n falta un bon tros :-o00m

per cert, a les que us falta votar aneu passant per la resta de posts! :ok:


Bones, doncs jo vaig fent, però no sé, hi ha alguna cosa que no m'acaba de fer el pes, però tampoc l'acabo de deixar... La primera part també és més extensa que les altres dues... No sé, a veure com acaba!
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: Anna Maria » ds. gen. 11, 2020 9:58 pm

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA PRIMERA PART!

Doncs sembla que he aconseguit llegir la primera part, tot i que no n’estava gens segura. Ja he dit a l’altra resposta que Marc Levy, de moment, em deixa sentiments contradictoris (segons tinc apuntat vaig llegir-li una altra novel•la fa temps que vaig puntuar molt bé, però no recordo res). Per una banda, té alguna cosa en la manera de narrar que no m’acaba de convèncer. Per l’altra, hi ha moments, amb frases que t’arrapen al llibre, que emocionen, que et fan continuar.

Coses que no m’agraden:
+ Sóc conscient que moltes persones de les que van haver de passar per aquesta guerra, per aquest infern que va ser el nazisme, no ho van explicar, no van sobreviure. Tot i així, que em plantifiqui als morros que, ara m’ho invento, d’aquí un any el trobarien fusilat, doncs em treu una mica d’entusiasme.
+ La repetició, tot i que entenc que ha de ser, d’un missió i una altra, en el sentit que si bé tenen una finalitat, ho trobo una mica pesat.

Coses que m’agraden:
+ Doncs com he dit, aquestes sentències que fa, aquestes veritats com un temple sobre sentiments, sobre emocions, que es van desgranant de l’experiència que van tenint els components de la brigada.

Sobre els personatges (o persones, ja que és una història basada en fets reals):
+ No deixarà mai d’impressionar-me que hi hagi persones que aprofitin aquests moments per xivatar-se d’algú només perquè hi ha tingut una trifulca, els molesti amb el soroll o no els hi caigui bé.
+ El que relata tota la història, que no sé si és el pare o el tiet de l’autor (ho sabrem al final del llibre?) té una gran contradicció: per una banda està lluitant amb la Resistència per acabar amb el nazisme, però per l’altra el seu somni és formar part de la Royal Air Force. Si odia la guerra, perquè vol ser militar? Per rescatar gats?

Doncs a veure com continua!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: Anna Maria » dt. gen. 14, 2020 12:58 pm

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA SEGONA PART

Aquesta segona part està una mica més bé, tot i que no he prés cap nota. No hi ha cap cosa que em destaqui. El tema és punyent, i els adolescents que van passar tot això van ser molt valents. Reflexionant, com reaccionaria jo davant de la situació? Seria dels que batallaria, dels que ajudaria o dels que simplement voldria sobreviure? Potser aquesta última.

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: Anna Maria » dt. gen. 14, 2020 1:25 pm

Ostres, no sé on tinc el cap, he posat els comentaris de la segona part... Bé, no faig cap spoiler, o sigui que ho deixo tal com està, us demano disculpes!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: Martina20 » dl. gen. 20, 2020 9:29 pm

Spoilers, llegida primera i segona part!!!

Anna Maria, m’ha fet gràcia el comentari que has fet que el protagonista era contradictori, que si volia ser militar per caçar gats. Segur que tenia la idea romàntica de pilot d’avió sense saber el que significava.

He llegit bastants llibres sobre la II guerra mundial, al cap i a la fi es diu que és un dels temes més utilitzats per escriure noveles i aquesta de moment la trobo fluixeta. No sé, potser és la manera de narrar, ja que es posa als lloc d’un noi de 18 anys. I tots ells en tenien 18 o menys!!!!

La primera part és el seus començamemt a la brigada i la segona part a la presó.

A la primera part destaco la part de la descripció de l’advocat, com es descriu la lluita perduda perquè no es condemni a mort al culpable. També destaco els sentiments de fàstics que es tenen quan es decideix que han de portar a terme una missió de matar. Per ells és just però no deixa de ser terrible el fet de decidir matar un altre ser humà.

I a la segona part doncs vaig apuntar que què injust en el capítol on passa l’anècdota dels calçotets, explica el destí trist dels espanyols però també el destí del cap de la presó. Aquest últim amb l’alliberament, va seguir amb la mateixa feina, una feina miserable i fent miserable a altres persones però sense cap represàlia. I més endavant d’altres jefasos del costat que no anava a favor de l’alliberament, els ascendeixen. Amb l’actualitat, tampoc em sorprèn llegir que també passava el mateix.

També es fa dur que condenaven a mort a nanos tan joves....
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: ametista » dt. gen. 21, 2020 1:25 pm

sé que encara no toca fer comentari de la tercera part però m'he posat a escriure i m'ha quedat així, tot sencer... i com que ja hem sigut una mica trencadores amb la temporització, ho deixo així :-D (Anna Maria no paaaaaassa res per haver posat el comentari de la segona part, la temporització és orientativa i al final anem fent quan podem... que normalment és més tard del que toca però si aquest cop ha sigut més aviat, doncs ho acceptem igual :content: )

ATENCIÓ SPOILERS!!!!! LLEGIT FINS AL FINAL

Anna Maria, em va fer gràcia el teu comentari de que l'autor et deixa sentiments contradictoris, perquè a mi sempre m'ha passat el mateix! però continuo llegint-me'l :-o00m per una banda té històries/converses que a vegades són (o semblen) molt senzilles... però després té aquestes idees de fons, aquestes frases que et queden... i és com si una cosa compensés l'altra. Per altra banda, aquesta senzillesa aparent, aquest humor subtil i simple.. a mi em deixa un regust agradable, és com aire fresc entre novel·les fosques i complicades. Tot i així, no totes les seves novel·les m'agraden per igual, n'hi ha que estan més ben aconseguides i en canvi d'altres són més fluixetes...

i aquesta està bé però no és de les que més m'ha agradat, potser perquè la història en sí no dóna per compensar els moments durs amb moments/anècdotes agradables (tot i que alguna hi ha i s'agraeix: el sábat del pare, les ulleres arreglades, la coincidència tots d'amagat al restaurant prohibit, etc) També està clar que no era el que hi buscava sabent el tema de la història, més aviat esperava el que hi ha: accions de lluita, soledat, gana, pèrdues, tristesa... la primera part es fa més llarga, no només per ser literalment més llarga sinó perquè també és més monòtona, el seu dia a dia entre estar amagats i actuant... les relacions (poc permeses) entre ells... i para de comptar... la segona part a la presó té una mica més de moviment, intentant salvar al noi de l'infermeria... i la tercera, buf.... el viatge en tren en les condicions que els portaven.... fa taaaaaaanta ràbia que els tractessin així, com si no fossin persones! i tot plegat amb el constant degoteig de baixes, la tristesa d'anar perdent gent pel camí, companys de lluita, amics.... a vegades per accidents (quin greu els que moren al cinema) però la majoria pel sadisme de l'enemic amb càstigs desmesurats o simplement perquè sí.... vas passant les pàgines pensant a qui li tocarà morir el següent, pensant com els sobrevivents ho van ser gairebé per atzar... i de fet, els dos germans van acabar sobrevivint, però amb la de pallisses que reben, sobretot el gran, no sé com van aguantar tant!

he xafardejat una mica, us poso una foto de l'autor amb els seus pares, el Raymond (Jeannot) ja amb els cabells blancs i no pèl-roig :content: No he trobat cap foto del Claude, tot i que els dos germans van escriure llibres sobre el que van viure i els va fer servir el Marc Lévy per documentar-se (a més del que li explicaven en persona, clar) El Raymond va morir al 2014, amb gairebé 90 anys z2:-)

Imatge
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: Anna Maria » dt. gen. 21, 2020 4:29 pm

Bones,
podria ser aquest Claude Levy?
https://www.alamy.es/mayo-08-1967-premi ... 28015.html
Al peu de foto hi deiu Pablo Levy, però jo crec que és un error, que aquest és el Claude, perquè el Paul Tillard és aquest:
https://www.babelio.com/auteur/Paul-Tillard/98361
què us sembla?
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: ametista » dt. gen. 21, 2020 4:48 pm

doncs sí que ho deu ser! >.-<: >.-<: >.-<:

clar que llavors... jo me l'imaginava molt diferent :content:

al Raymond sí que m'hi havia acostat més o sigui, al veure'l m'ha quadrat amb la imatge que m'havia fet, suposo que perquè el llibre el descriu més (les ulleres, el cabell...)
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: Martina20 » dg. gen. 26, 2020 8:57 pm

Quina gràcia la foto. Al final ell va poder tenir la vida llarga i gaudir/-la amb el seu germà...
Ja entraré mes endavant a dir la meva de la tercera per :-)
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: Raqueleta » dt. gen. 28, 2020 12:21 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL

He de dir que m’ha agradat força, crec que potser més a la resta, pel que us he llegit.
El que comenta l’Anna Maria, que avança quin serà el destí de cada personatge, és una forma d’escriure que sempre m’ha agradat. Suposo que seria molt pesat llegir sempre llibres escrits així i que no sempre seria factible, però en llibres amb molts personatges, en el que alguns tenen un paper petit i més anecdòtic, m’agrada, d’una altra manera potser al final de la lectura no sabríem què havia passat amb aquell personatge...

No m’ha semblat un llibre d’aquells que no pots parar de llegir, però a la vegada quan reprenia la lectura em venia molt de gust. La primera part potser es fa més pesada, entenc la seva lluita però la violència, per molt que sigui una causa justa, no m’agrada però és bonic veure com es va creant una amistat, la protecció entre els dos germans, l’escena de germanor i la truita que explota... Quan explica com van caient tots presos em va saber molt greu.
La segona part i la tercera són, a la vegada, més dures però més interessants. Hi ha gent que evita aquestes lectures, o pel•lícules, o que no visitaria cap camp de concentració. Jo trobo que tancar els ulls i no voler veure no ens fa cap bé i convé conèixer la història per no repetir-la.
I els relats de les diferents morts són durs. Sense massa detalls ni massa sentimentalisme, no és un horror el relat en si, és un horror tot el que t’evoca i com veus que cada cop van quedant menys en el seu somni de la llibertat.

Hi ha moments que m’han agradat molt, perquè destensen o perquè tenen molta càrrega tràgica. Per exemple, l’escena al cine quan l’home aquell passa per sobre del bolso i el trepitja, activant la bomba. La noia sap perfectament el que acaba de passar, quins moments esperant l’explosió. O quan el bombardeig des dels avions al tren, quan el Jeannot improvisa una bandera francesa amb roba blanca, blava i tacada de sang, aconseguint així que vegin que el tren va ple de presoners i deixin de disparar. O tota l’explicació del sàbat i de la pregària que fa el pare cada setmana (que, per cert, el seu “crim” era ser jueus i ni tan sols eren practicants, no havien entrat mai en una sinagoga, quina . O la infermera cap plantant cara als alemanys, dient que si li han de disparar que apuntin a la creu (de la Creu Roja), que és prou gran com perquè un imbècil pugui encertar. O l’episodi de les ulleres. O com la gent veïna, quan estan a la sinagoga, els informa de la situació de la resistència, per donar-los esperances. O quan s’escapen del tren, fa por només d’imaginar-ho, i sorprenentment, surt força bé.

Havia marcat coses que m’havien agradat però algunes s’han esborrat, així que ressenyo les que conservo anotades perquè de memòria no vaig gens sobrada.

“Un hombre puede conformarse con perder la vida, pero no con la ausencia de los que ama.”

“Ya ves, esta es la historia de un cura que deja de comer para salvar a un árabe, de un árabe que salva a un judío dándole una razón para vivir, y de un judío que sujeta a un árabe entre sus brazos en la hora de su muerte, mientras él espera su propio torno; la historia del mundo de los Hombres tiene insospechados y maravillosos momentos.”

“Jeannot, hazme esta promesa: júrame que un día amaràs. Me habría gustado tanto poder hacerlo, me habría gustado tanto poder haber amado. Prométeme que cogerás a un niño en tus brazos y que, la primera vez que lo veas, en tu mirada de padre pondrás un poco de mi libertad. Si lo haces, quedará algo de mí en este maldito mundo.”


Per cert, m’ha agradat que poséssiu fotos i així poder-los posar cara!
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL gener'20 - Els fills de la llibertat (Marc Levy)

EntradaAutor: Anna Maria » dt. gen. 28, 2020 4:29 pm

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA FINS AL FINAL

Jo també penso que està bé llegir i veure aquest tipus d’obres (llibres, pel•lícules). Ahir precisament parlaven al TN Vespre que s’ha commemorat el 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz i que segons els que van patir aquest tràngol no tenien massa bona fama la majoria d’obres fetes sobre el tema (unes per edulcorades, les altres per parcials, les altres perquè s’havien pres llicències o fins i tot que deien coses que no eren certes) Però tot i així, crec que és important conèixer la nostra història, i que això del “una altra vegaaaadaaaaa” no hauria de ser. Hem de ser conscients d’on venim, qui som i que hem estat capaços i podem ser capaços de fer en situacions extremes, tant en un bàndol com en l’altre, tant les coses bones com les dolentes.
La tercera part és la que em va agradar més, em vaig veure dins del vagó, com en altres ocasions he notat, amb la sensació d’ofec, de desesperació, d’intentar posar-me a la pell dels que ho van viure.
Jo també vaig fer foto de dos trossos del llibre, el primer és de la primera part (quan s’introdueixen a la resistència) i el segon de la segona (quan estan a la presó).
+ Te doy mi palabra, la guerra nunca se ha parecido a una película. Ninguno de mis compañeros tenía la cara de Robert Mitchum, y si Odette hubiera tenido las piernas de Lauren Bacall, probablemente habría intentado besarla en lugar de dudar como un tonto delante del cine. Aquello ocurrió la víspera de la tarde en la que dos nazis la abatieron en la esquina de la Rue des Acacias. Desde entonces, no me gustan las acacias.
+ Los sentimientos se cuelan a través de los barrotes más estrechos, se van sin miedo a la distancia, no conocen ni las fronteras de las lenguas ni de las religiones, se reúnen más allá de las prisiones inventadas por los hombres.

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::