CL setembre'13 - Mujercitas (L.M. Alcott)

[ametista]

aquest també el donem per bo?
crec que algunes vau dir que no havíeu arribat a votar però que també us decantàveu per "Mujercitas"

[Paparra]

Ostres noies! Per motius varis feia més d'un mes que no passava x aqui i ara veig tots els canvis! Jo que ja tenia "Mujercitas" preparat x la setmana q ve... vaig a veure què hi ha al juny i decideixo què fer!

[Paparra]

Ok, torno al setembre!!
Ja he votat x "Mujercitas" i el guardo x setembre, fins aleshores tinc un munt de llibres x llegir (en compro masses pel temps que tinc x dedicar-me a la lectura però no puc evitar-ho).
Que tingueu bones lectures i bon estiu, una abraçada!

[raquel79]

què xulo lo del club de lectura!! m'hi apunto!!!
MUjercitas és un dels llibres que més vegades m'he llegit... bé, mujercitas, aquellas mujercitas, los muchachos de jo..

[Takita]

Ja el tinc preparat! A veure si m'acabo el que m'estic llegint i m'hi poso

[ametista]

noies, que demà comencem!

poso una proposta de divisió de capítols, que em penso que encara no l'havíem posat, no? a veure què us sembla!

dia 8 comentem els capítols 1-5
dia 15 comentem els capítols 6-11
dia 22 comentem els capítols 12-17
dia 29 comentem els capítols 18-23

aquest mes els dies per comentar cauen en diumenge però si a algú no li va bé que comenti els dilluns

[nienna]

que bé, ja està aquí de nou el club de lectura. Jo m'hi afegiré a partir del dia 4 que es quan tinc l'ultim examen i després ja seré lliiiiiiiure! espero poder llegir la primera part fins el 8.

[Laia]

poso una proposta de divisió de capítols, que em penso que encara no l'havíem posat, no? a veure què us sembla!

dia 8 comentem els capítols 1-5
dia 15 comentem els capítols 6-11
dia 22 comentem els capítols 12-17
dia 29 comentem els capítols 18-23

Ametista, jo no sé quina versió tindré, però el meu té només 10 capitols i 124 pàg. serà reduït??jajaj espero que no.
consta de:
- La Familia March
- Laurie Lawrence
- La casa de al lado
- Nuevos encuentros
- Secretos
- Malas noticias
- Días sombríos
- Confidencias
- Días Felices
- Cuatro años después

gràcies!

[nienna]

Els meus capítols son diferents, crec que et falten alguns Laia. Et poso una foto

Jo ja l'he començat ahir a la nit, espero acabar la primera part pel diumenge!

[Raqueleta]

Nienna, gairebé de 32 setmanes ja!!! Com han anat els exàmens?

Laia, el llibre té 23 capítols, segur. Jo crec que deus tenir una versió reduïda que junta "Mujercitas" i "Aquellas mujercitas", perquè el capítol que es diu "Cuatro años después" sinó no té sentit, a "Mujercitas" tot passa en un espai relativament breu de temps (jo ja l'he llegit prèviament). Pots posar una foto del llibre que tens?

[Laia]

està clar que el mateix no és pq és molt més curt. se m'ha oblidat fer-li la foto.
he trobat una versió en pdf al google de 255 pàg, deu ser aquest.
aniré comparant capitols,o buscaré en alguna altra biblio.us intentré seguir igualment!gràcies

[ametista]

noies com porteu el llibre?
a mi se m'ha complicat la cosa i encara no he acabat la part que toca, a veure si aquest vespre m'hi puc posar!

[Raqueleta]

Amb “Mujercitas” tinc una relació d’amor des de fa molt. Tinc un llibre (no recordo en quin moment me’l van regalar) que és una adaptació infantil de la novel.la, més curt i amb dibuixos. Mirant a internet he trobat una imatge, jejeje.

Em va agradar molt, l’havia llegit ja molts cops i van fer la peli per la tele, me la van gravar i me la vaig aprendre de memòria! De pelis n’hi ha moltes (segons la Wikipedia hi ha 11 pelis!!, la primera de 1917!), però jo només n’he vist dues. La més nova, de 1994 (Winona Ryder fent de Jo, Kirsten Dunst com l’Amy petita, Claire Danes fent de Meg –després de veure-la a Homeland em costa imaginar-la com a Beth, hauré de tornar a veure la peli-, Susan Sarandon fent de la mare), i la de 1949 (Elizabeth Taylor fent d’Amy, Janet Leigh fent de Meg), que és la meva, LA PELI de Mujercitas. La tenia en una cinta de VHS, o sigui que ja no la tinc, i ara la vull recuperar, doncs no hi ha manera! La trobo però no és el mateix doblatge i amb altres veus ja no em semblen elles!!

"Mujercitas" 1949

"Mujercitas" 1994

677.jpg (18.53 KiB) Visualitzat 7559 cops

Bé, tot això era per a dir que no em caldria llegir el llibre per a comentar-lo, però que l’estic llegint igualment!

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART

He llegit una mica sobre l’autora i eren quatre germanes i el llibre està basat en el que elles van viure. Ella era la segona germana, la Jo vindria a ser una mica el seu alter ego. I la Jo sempre ha estat la meva preferida, tot i que la Beth em sembla molt tendra i dolça i m’encanta, però la Jo és la Jo!
Bé, que he llegit que el pare de l’autora era mestre i filòsof i va criar les seves filles respectant l’individualisme i la llibertat de cadascuna i que això es mostra en la novel.la, en la forma d’educar les filles que tenen el matrimoni March i en que és una novel.la que es considera feminista, per la defensa dels drets de la dona i per la independència que transmeten les protagonistes.

La veritat és que no sé massa què comentar perquè tot el que llegeixo em resulta entranyable, bé del conte que de petita vaig llegir tants cops, bé de la peli. Escenes que m’agraden especialment d’aquesta primera part seria quan planegen comprar regals a la mare per Nadal, renunciant així elles a tenir cap regal. Quan el matí de Nadal van a portar el seu esmorzar a la família Hummel, per la generositat que demostren tot i que elles són considerades pobres i aquell menjar era tot el luxe que havien de tenir per Nadal. L’acostament cap al Laurie i com es fan amics. El Sr. Laurence, que el pinten malcarat, desagradable, antipàtic, i després vas veient que és un tros de pa.
I em fa molta gràcia quan la Meg i la Jo s’arreglen per la festa a la que les conviden, què diferents arriben a ser i com es preocupen per coses completament oposades. El vestit cremat de la Jo, els guants bruts, que acaba cremant el cabell a la Meg, és un cas, pobra! I la preocupació pels guants, ara sembla de conya, us imagineu no voler anar a un lloc perquè teniu els guants bruts? Però ja veieu, a l’època en duien tots, homes i dones, i sembla ser que era greu no dur-ne! I la Meg que acaba cedint un dels seus guants a la Jo, per a tenir un de net i un de brut cadascuna, i després va la Jo i es tira el cafè per sobre del vestit (que passa d’estar cremat pel darrera a estar cremat pel darrera i brut pel davant) i sense pensar-ho s’intenta netejar amb el guant net de la Meg! Què patata que és!

Una cosa no m’acaba d’agradar, la pàtria, la pàtria, els nostres homes a la guerra, jo a la pàtria li he donat un marit però ell li ha donat quatre fills. Per mi la pàtria és casa meva i la meva família, mai una pàtria i una bandera seran més que la meva família i mai em podria sentir orgullosa de “donar” un pare, un marit, un germà, un fill a la pàtria. És que cada cop que ho llegeixo em grinyola, aquí i a d’altres llocs que diuen coses per l’estil…

[nienna]

Jo vaig acabar ahir la primera part, però estic acabant de preparar la tornada al cole i no trobo el moment de comentar. Espero poder fer-ho aquesta nit!

[Takita]

raqueleta, has fet els deures, eh? .
Jo vaig acabar ahir a la nit el llibre que m'estava llegint i aquesta nit començaré amb Mujercitas, a veure si aquesta setmana puc comentar la primera part

[ametista]

jo estic molt mosca i és que no hi ha manera de trobar un moment per comentar!!!
ja he acabat la segona part així que almenys estic al dia...a veure si demà m'hi puc posar i comento les dues parts de cop!

[Lalona]

Hola noies! Jo vaig endarrerida, ja us atraparé quan pugui!

[Momo]

Jo també vaig endarreida... Uf! A veure com ho faig...

[Raqueleta]

Takita, sí, jo (gairebé) sempre faig els deures quan toca però m’acabo desanimant de veure que sóc l’única o gairebé l’única que ho fa, perquè acaba sent un monòleg. Ho entenc, eh, que totes tenim les nostres coses i anem prou liades, però em desanima, això no ho negaré. Ara fa dies que he acabat la segona part però encara no l’he comentat per això, perquè el post és un monòleg on ningú em dóna la rèplica...

ATENCIÓ SPOILERS
LLEGIDA LA SEGONA PART (CAPÍTOLS 6 A 11)

El Sr. Laurence, que al principi sembla un ogre, és un tros de pa i es demostra des que ofereix a la Beth que toqui el piano fins al final de la novel.la. Quan li regala el piano a la Beth i ella venç la timidesa i se’n va a donar-li les gràcies i acaben abraçats és una de les escenes més tendres del llibre.

L’episodi de la humillació de l’Amy a l’escola contrasta amb el que vaig llegir que havia estat l’educació que havien rebut l’autora i les seves germanes. De totes formes, tot i que aquest tipus d’educació que van rebre, que és el que a la novel.la els senyors March han donat a les seves filles, no deixa de ser xocant a dia d’avui en alguns aspectes: la Sra. March, tan amable, dolça i partidària d’un altre tipus d’educació, diu que no és partidària del càstig corporal quan es tracta de nenes. Quan es tracta de nens sí, doncs?

Ja us vaig dir que la Jo sempre ha estat la meva preferida, per com és, cavallot, lliure, divertida, espontània, però també perquè en el seu caràcter m’hi veig reflectida, jo també tinc els prontos que té ella, l’orgull ben gran, em deixo portar sense pensar què dic, i després em lamento. Com ella, jo estic aprenent a domar el meu caràcter, el meu “enemic intern”. Per sort, mai el meu orgull m’ha portat a una escena que podria haver estat tan tràgica com la de l’Amy patinant al gel.

Quan la Meg marxa uns dies a casa d’aquella amiga la mare pateix pensant que tornarà més desgraciada del que va marxar, envejant els luxes que no pot tenir, perquè quant més tens, més vols. I té raó, la Meg enveja el luxe que veu, se sent avergonyida de ser qui és, de viure on viu i es deixa convertir en una nina i canvia de comportament. Després se’n penedeix i en parla amb la seva mare i també li explica la conversa tan desagradable que va sentir i la mare els explica quins són realment els seus plans per a les seves filles i és molt bonic tot el que diu, que acaba resumint en “Preferiría mil veces veros casadas con hombres pobres pero buenos si fuerais felices, amadas y consideradas, que no reinas sin estima y sin paz”.

Amb el que no estic d’acord amb la Sra. March és amb que fer el que es vulgui sense obligacions durant uns dies sigui dolent. Noooo, se’n diu vacances! Home, un mínim si cal, manteniment de la casa, cuinar, etc, però una mica de panxing i no “dolce far niente” tampoc és dolent...
Tot i que el dia que les deixen soles és molt bo, però no és per a donar una lliçó de que estar uns dies de descans és dolent, és per a ensenyar-les a espavilar-se soles! El dinar de la Jo és desastrós, pobra, però ho salven amb humor. I sí que treuen un bon ensenyament: “el bienestar de todos depende de que cada uno realice la parte que le toca”. És una màxima que haurà d’estar ben entesa per tots, sobretot dins de les famílies!

[nienna]

Bon dia!!

Aquest mes no estem complint gaire. Jo vaig llegint, però amb el panxot que porto em costa molt seure a la cadira de l'ordinador així que em costa comentar, ho sento

De moment, el que he anat llegint m'està agradant molt...

Raqueleta, com es nota que t'agrada molt el llibre. Aprofitaré per veure les pelis que dius, gràcies per les recomanacions!

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART

La veritat es que no m'ha costat gens connectar amb el llibre i això que normalment em costa molt connectar fins i tot amb llibres que després m'acaben agradant moltíssim, però en aquest cas es tan entranyable tot el que explica l'autora que es impossible no connectar. M'estic llegint el llibre en paper i tenia una bona introducció que explica justament el que deia la Raqueleta, que l'autora venia d'una família de 4 germanes i que l'historia té molt a veure amb la seva infància. A més a més té moltes notes al peu que aclareixen algunes coses que si no, no acabaria d'entendre o passaria per alt.

L'escena dels regals de Nadal es moooolt bonica, vaig plorar i tot, les hormones... és una cosa que avui en dia es difícil veure, i fins i tot en aquella època era insòlit. I m'agrada molt com sempre donen voltes al seu comportament per intentar ser dignes dels seus pares i que ells s'enorgulleixin d'elles. O com donen el seu esmorzar de Nadal a un família que no tenia res per esmorzar, i com al principi els hi costa però ho fan encantades i es senten molt felices d'haver pogut ajudat.

A mi també m'atrau molt la personalitat de Jo i tinc molta curiositat per saber com evoluciona al llarg del llibre, és com el personatge que posa equilibri entre les personalitats de les seves germanes. La Meg i l'Amy volen portar una vida de rics, mentre la Jo i la Beth son més senzilles i gaudeixen més del que tenen, i també ajuden a les seves germanes a posar peus a terra una mica. Totes son tan diferents que és impossible no identificar-se amb cap de les germanes.

Quan la Jo i la Meg van a la festa, la Jo coneix a en Laurie i el seu comportament davant un home m'ha sobtat molt, perquè la Meg per exemple sí que es molt més reservada, i les altres germanes també. Però la Jo no, ella el considera com un igual i parla amb ell com si fossin amics de tota la vida. El tema dels noms es també interessant, tant la Jo com en Laurie tenen noms ambigus que no sabem si son de noi o noia, i a més a més la Jo no s'interessa tant pels temes més femenins, mentre en Laurie a'interessa més per la música que per altres "ocupacions" més masculines. Em crida l'atenció aquest fet juntament amb que l'autora mai es va casar, a veure si ens dona més pistes al llarg del llibre.

I paro perquè he llegit més enllà de la primera part, i no vull ficar spoilers d'altres parts.