CL març'13 - Agnes Grey (Anne Brontë)

[ametista]

sí que és curtet, l'edició que tinc jo és d'unes 250 pàgines i a més és llegeix ràpid perquè és d'aquelles proses senzilles i agradables que et fan avançar sense adonar-te'n

ATENCIÓ SPOILERS!!!
LLEGIDA LA PRIMERA PART

només començar dir-vos que m'està costant llegir el nom de Grey i no associar-lo inconscientment al Christian Grey dels dallonses, però si ni tan sols m'he llegit els llibres!!!!!....

la història comença presentant-nos l'Agnes i la seva família, una família que protegeix excessivament a l'Agnes de la vida, tan excessivament que fins i tot l'anul·len una mica...per això queden tan parats quan ella vol anar a fer d'institutriu però justament a ella li fa il·lusió poder valer-se de si mateixa (i demostrar que pot fer-ho) ....tot i que quina mala sort anar a parar a la casa on va a treballar! quina família, els pares que passen de tot en tot el que es refereix als seus fills però a ella no li deixen passar ni una i els nens...buf! quin desastreeee! m'ha sobtat quan ella se sent limitadíssima a l'hora d'educar-los perquè se li prohibeix usar la força i el xantatge ("privilegi" reservat pels pares) i només pot fer servir el diàleg, el respecte, la paciència, la fermesa...doncs així és com s'educa, no? clar que en el cas dels nens que li toquen puc entendre allò de "la bufetada pedagògica"

i per cert, el tema dels ocellets, oooooooooooooooooooooix pobrets! que psicopatilla el nen!! i la mare, que ToniCantó per favorrrr

Menys mal que finalment la despedeixen! menys mal per ella, perquè hauria acabat boja...però s'ho pren malament perquè sent que ha fracassat i que no ha pogut demostrar a la seva família que podia dur a terme una feina de manera efectiva...Sort que a la vegada es pren l'experiència com una ensenyança i té decidit tornar-ho a intentar!

[ametista]

ATENCIÓ SPOILERS!!
LLEGIDA LA SEGONA PART

l'Agnes comença a la seva nova feina i no és amb una família molt millor...com que els fills i filles són ja adolescents no es comporten amb el caos dels nens de la família anterior però no per això deixen de ser uns tirans capritxosos i egoístes...em quedo parada de la falta d'ordre, horaris...quin pal per la pobra Agnes que no pot fer o començar res perquè en qualsevol moment la poden reclamar i ha d'estar a punt al moment i moltes vegades per fer feines que no li corresponen com a institutriu...També em sorprén i molesta que ni tan sols els criats respectin a l'Agnes (ja que pares i fills no ho fan, ells tampoc...) però si és part del personal de la casa! i a més una figura important, que és qui ha d'educar! no m'estranya que l'Agnes se senti malament, en una casa on ningú la respecta, però tot i així ella es manté ferma i segueix...(jo em penso que els hauria engegat a tots!)

la veritat és que deixa bastant retratada la classe mitja-alta de l'època, no? quin sexisme, la mare només pensa en estar maca i anar a balls i festes de societat i vol que a les noies les ensenyi superficialment i sense esforç per part d'elles, bfffffff i la filla gran, la Rosalie, exactament igual que la mare...a la Matilda, com que no li va tot això, ja se la té per un "cavallot"...i tot el festeig de la Rosalie amb els seus admiradors? que superficial i hipòcrita, que només li interessa la posició social que adquirirà quan es casi i no amb qui es casi... Ah, i els pretendents també ignoren a l'Agnes, com si fos invisible...que trist...sort que almenys fa amistat amb les famílies que treballen a la finca del senyor Murray, com la Nancy Brown, i té algú amb qui parlar i passar una estona agradable...i sentir a parlar -molt!- del senyor Weston!...ui ui futur interés romàntic a la vista? .....mmm, sembla que sí! tot i que el dia del xàfec coincideixen a casa de la Nancy Brown i tenen una conversa d'allò més normal.........així que potser no...ja veurem...

[ametista]

ATENCIÓ SPOILERS!
TERCERA PART LLEGIDA

està clar que pel jovent de l'època l'única oportunitat de tenir vida social al era anar a l'esglèsia....bffffff que depriment! amb tot el respecte cap a qui sigui creient i practicant, eh? ....a mi em sembla avorrit però suposo que si no hi ha res més ja hi trobes la motivació no? també em sembla molt representatiu del tipus de vida que portaven i de la mentalitat de l'època...

menys mal que gràcies a això l'Agnes pot veure sovint el senyor Weston i fins i tot parlar algun dia amb ell...que pobreta ja es mereix alguna alegria!

i que dolenta la Rosalie! que cruel alentant els sentiments del senyor Hatfield per enriure-se'n i rebutjar-lo quan per fi s'hi declara...i el pitjor de tot és que a ella li agradava!!! però com que no té la posició social adequada ni és l'amo d'Ashby Park
i a sobre després es queixa perquè ja no té cap diversió!
...i quina ràbia m'ha fet quan es dedica a intentar entabanar el senyor Weston sense cap tipus de consideració per l'Agnes!
no entenc com l'Agnes encara li guarda afecte a la Rosalie, l'hauria d'odiar!

[ametista]

només l'estic llegint jo?

[Momo]

Jo també, però vaig molt poc a poc. Aquesta setmana agafo vacances obligades i m'acompanyarà.

[ametista]

ja comentarem doncs!

[ametista]

com que ja he acabat i de moment ningú més comenta espero que no us molesti que m'avanci uns dies i posi ja el comentari (així "buido el pap" i ja em puc posar amb el llibre següent )

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIT FINS AL FINAL

segueixo sentint ràbia per les dues arpies que té per mestresses, que la tenen reclosa expressament perquè no pugui veure el senyor Weston, seran malparides! ho sento però ho havia de dir!!!

pobra Agnes....i a sobre li prenen el gos i el seu pare empitjora tot a la vegada, no sé com no acaba amb una depressió!!!

quan la Rosalie es casa i marxa sembla que per fi l'Agnes podrà estar una mica més tranquil·la i de fet pot tornar a coincidir amb el senyor Weston i tenir-hi unes quantes converses que la fan estar molt contenta però la senyora Murray no para d'alliçonar-la sobre com ha de fer la seva feina amb la Matilda i finalment li arriba la mala notícia que el seu pare es troba pitjor i quan va a casa seva just s'acaba de morir...pobreta Agnes, no li surten gaire bé les coses!

però tota crisi suposa un canvi i en aquest cas arriba el plantejament de muntar una escola amb la seva mare on poder ensenyar i viure plegades, ser autònomes sense dependre de ningú en una època on suposo que això no era el més habitual té el seu mèrit! i a més és tota una millora per l'Agnes ja que podrà treballar per sí mateixa i no haurà de viure més en una casa on no se la respecta ni com a persona ni per la feina que fa

i amb el senyor Weston...quines converses i quina manera més subtil de coquetejar per favorrrrrrrrr i quin comiat.....aaaaaaix és que en aquella època no es podien donar el número de telèfon, clar...

sobre la visita a la Rosalie, ja lady Ashby....bfff quina trista vida per una noia que havia dedicat tot els seus esforços a entabanar el personal i al final és ella la que hi surt perdent (que ja li està bé...) per cert, una altra que té una criatura per art de màgia i sense notícia d'embaràs pel mig, eh? i de fet ni tan sols de la nena perquè gairebé ni apareix en els dies que l'Agnes està de visita i se suposa que té setmanes de vida....i és que ja ho diu la Rosalie a la seva carta "és la més encantadora del món, sobretot perquè no cal que em molesti a tenir-ne cura" i quan diu "quin plaer vol que hi trobi a contemplar com creix una nena que m'eclipsarà i que gaudirà dels plaers que m'han estat negats per sempre més? ni que fos prou generosa per trobar-hi gust, en aquesta tasca; no deixa de ser una criatura, no puc concentrar totes les meves esperances en una criatura: seria poc més que consagrar-me a tenir cura d'un gos" ...la maternitat no la suavitza, eh? continua sent igual d'egoista i egocèntrica...
en fi, per alegrar-se'n i molt d'haver-la deixat enrere!

i quan l'Agnes torna a casa, el dia del passeig per la platja...és el més romàntic que passa en tot el llibre! que ja és dir...
que bonic quan el senyor Weston va a visitar la mare de l'Agnes i ella se sent feliç de veure que les dues persones que més s'estima es porten tan bé...i la declaració...també "súper romàntica"! aaaai però el que importa és que s'estimen i finalment l'Agnes troba la seva felicitat, per fi! que ja s'ho mereix la pobra

i bé, ja s'ha acabat...la veritat és que el llibre m'ha agradat, no té una gran trama i és molt més senzill que els de les seves germanes però a la vegada també és molt més real, et fa l'efecte d'estar veient com vivien el dia a dia de l'època, i tanta sobrietat....buf! però està bé i de fet crec que és força autobiogràfic, la vida de l'autora va ser molt similar amb la diferència que ella no va tenir un final feliç com el de la història...

[Raqueleta]

Ja he comentat el llibre de febrer, a veure si en breu comento aquest i em vaig posant al dia!