CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

Llibres, tallers..

Què t'ha semblat?

M'ha encantat!
0
No hi ha cap vot
M'ha agradat molt
0
No hi ha cap vot
M'ha agradat, està bé
4
80%
Ni fu ni fa
1
20%
No m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 5
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5131
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

EntradaAutor: ametista » dj. jul. 18, 2013 11:03 pm

SPOILERS!
doncs sí, és un altre punt de vista que ajuda a entendre el perquè ho resol tot tan pim-pam :ok:
vaja, que li volia fer veure a la neboda què li hauria pogut suposar fer cas de la seva opinió dedicant-hi una novel·la...la qüestió és: va decidir posar-li un happy end perquè la novel·la tingués interés per al públic en general? (no perquè ella hi tingués interés, com demostra fent-lo tan resumit i amb pocs detalls) ...si hagués acabat amb l'Anne sola i trista pel record del capità Wentworth hauria sigut un dels clàssics de l'autora com és ara o "su obra más oscura y deprimente, etc, etc"?
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5131
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

EntradaAutor: ametista » dj. jul. 18, 2013 11:08 pm

eeeeei Momo! veig que has pogut editar l'enquesta! >.-<:

ja he votat, he posat que m'ha agradat! SPOILERS si el final no m'hagués decebut potser m'hauria agradat molt :r)
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8492
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

EntradaAutor: Raqueleta » dv. jul. 19, 2013 1:42 pm

ATENCIÓ SPOILERS
LLEGIDA L’ÚLTIMA PART (CAPÍTOLS 19 AL 24
)


Apa, el que m’ha costat posar-me a comentar i això que no volia deixar passar massa temps per a tenir-ho més fresc…

Hi ha unes quantes trobades entre l’Ana i el capità Wentworth i sembla que ell és qui més nerviós està. I fins i tot sembla gelós del cosí Elliot. I l’Ana ho nota, però tampoc sembla que s’emocioni massa, no?, ni que busqui massa el parlar amb ell i dir-se tot el que tenen pendent dir-se.

L’Ana ja té clar per qui es decanta però després té la conversa amb la seva amiga de la infància, que li explica realment com és Mr. Elliot i encara ho té més clar. El tio és un penques que busca calers, tot i que en el seu dia ho va tenir fàcil per a quedar-se el títol i les propietats del pare de l’Ana, casant-se amb la Isabel, i no va voler, ara sembla que sí li interessa, i més si perilla el tema per si Sir Elliot es casa amb la Sra. Clay i pot arribar a tenir un fill mascle.

De tota la conversa que té l’Ana amb el capità Harville, mentre el capità Wentworth escrivia una carta, jo vaig destacar el mateix que va dir l’Ametista: "no ponga ningún ejemplo de libros. Los hombres tienen toda la ventaja sobre nosotras por ser ellos quienes cuentan la historia (...) No permitiré que los libros me prueben nada". Em va sonar molt a crítica reinvidicativa de la Jane Austen!
I al final resulta que la carta era per a l’Ana! És un moment romàntic, com li dóna, el que li diu i com ella ha de córrer per a parlar amb ell a temps. És el més romàntic que hi ha al llibre.

Sobre el que dieu que el final és molt precipitat, sí, teniu raó, des que li entrega la carta fins al final són poquíssimes pàgines i es deixa tot el marro. Però jo ho vaig interpretar com que ja estava fet, que l’important aquí era veure com una història d’amor era més forta que tot els condicionants que havien fet trencar-la, suposadament, i com s’encarrilava tot per a reprendre-la.
El que ha comentat la Nienna sobre la neboda de la Jane és molt interessant. I em sembla genial que decidís escriure un llibre per a il.lustrar què poc convenient és que terceres persones es fiquin en mig de relacions aconsellant, per molt que les mogui la bona fe.

Pel que fa a Mr. Elliot i la Sra. Clay, deixa entendre que acaben junts, no? El que no acabo d’entendre és per què, per amor i res més? Sembla que a tots dos els movien els interessos econòmics, què fa que acabin junts? Us ha quedat clar a vosaltres?

Ah, l’escena de l’accident a la pel.lícula, que la vaig veure però no vaig dir res, resulta que és totalment com jo l’havia imaginat, així que em segueix semblant una caiguda molt tonta. Tonta perquè ella suposadament es llença cap als braços del capità Wentworth i tot i així es fot tal hòstia? A veure, que jo tinc mala punteria però tenir-ne tanta és imposible! I per altra banda, tonta perquè no hi ha prou alçada com per a que la caiguda pugui tenir unes conseqüències tan bèsties… Però l’argument demanava un accident, per tot el que passa després, tot i que no sembla massa ben trobat.

Ah, jo voto que m’ha agradat, sí que no m’ha costat tant centrar-me en la història com en altres novel.les d’aquesta època però ja us he comentat més d’un cop que no hi acabo de trobar-li el punt per a posar-la al mateix nivell d’altres novel.les que hem llegit aquí al club i que m’han agradat molt més.
ImatgeImatge Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5131
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

EntradaAutor: ametista » dv. jul. 19, 2013 2:24 pm

Raqueleta ha escrit:Pel que fa a Mr. Elliot i la Sra. Clay, deixa entendre que acaben junts, no? El que no acabo d’entendre és per què, per amor i res més? Sembla que a tots dos els movien els interessos econòmics, què fa que acabin junts? Us ha quedat clar a vosaltres?

Raqueleta això a mi tampoc em va quedar clar! i ara no sé on he llegit (aquests dies que llegíem capítols anul·lats i buscava més info) que les intencions de Mr. Elliot eren casar-se amb l'Anne per aconseguir el títol i l'herència i mantenir a la Sra. Clay com a amant...tampoc entenc per què, estaven compinxats des d'un principi?
ara buscant he trobat això, tampoc m'aclareix gaire:
"Soon Mr Elliot quits Bath, then Mrs Clay follows him, they live together, and it is doubtful whose cunning will win the day."
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8492
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

EntradaAutor: Raqueleta » dv. jul. 19, 2013 9:03 pm

ametista ha escrit:
Raqueleta ha escrit:Pel que fa a Mr. Elliot i la Sra. Clay, deixa entendre que acaben junts, no? El que no acabo d’entendre és per què, per amor i res més? Sembla que a tots dos els movien els interessos econòmics, què fa que acabin junts? Us ha quedat clar a vosaltres?

Raqueleta això a mi tampoc em va quedar clar! i ara no sé on he llegit (aquests dies que llegíem capítols anul·lats i buscava més info) que les intencions de Mr. Elliot eren casar-se amb l'Anne per aconseguir el títol i l'herència i mantenir a la Sra. Clay com a amant...tampoc entenc per què, estaven compinxats des d'un principi?
ara buscant he trobat això, tampoc m'aclareix gaire:
"Soon Mr Elliot quits Bath, then Mrs Clay follows him, they live together, and it is doubtful whose cunning will win the day."

Trobo que si s'ha de llegir interpretacions per a saber què passa amb aquests personatges és que és una mica relliscada de l'autora, que no ho explica gens bé, no?
ImatgeImatge Imatge
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5131
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

EntradaAutor: ametista » dl. jul. 29, 2013 2:21 pm

sí...suposo que ella tenia molt clar el missatge que volia donar amb el llibre i no es va preocupar de deixar la resta d'històries "menors" ben lligades :-:)
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de novembre llegim:
L'any de la plaga, de Marc Pastor
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Lalona
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1279
Membre des de: dt. oct. 26, 2010 11:43 pm

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

EntradaAutor: Lalona » dc. jul. 31, 2013 12:19 am

LLEGIT SENCER, SPOILERS

Buuueeeeeeenoooo! Fa tantíssim temps que havia de fer el comentari que ja ni me'n recordo qui és qui, jolin.
Aviam, jo sóc enamorada de Jane Austen com us he dit algunes vegades i què voleu que us hi digui, no m'ha entusiasmat aquesta novel·la. He conectat zero amb la prota i el seu amorcete.

Trobo que Jane Austen té dos tipos d'heroïna que en el fons m'ensumo que són representacions del concepte que té d'ella mateixa en diferents moments de la seva vida, no necessàriament correlatius, venen i van:

- heroïna 1: La bonachona ingènua i bleda
- heroïna 2: La bona tia però amb sentit del humor i empenta

A mi m'agrada més la segona, que és la de Pride and Prejudice, encara la meva preferida de Jane Austen, em sembla la més romàntica de totes, el Darcy em molava molt, hahaha! També ho és l'Emma de la novel·la amb el mateix nom.

En canvi la Fanny Price de Mansfield Park és tonta del cul i l'Anne de Persuasion s'hi assembla molt. Però a Mansfield Park la història em va enganxar molt, els escenaris em traslladaven a aquella Anglaterra, a aquella època, a aquella societat, aquella cultura del moment... No he tingut aquesta sensació amb Persuasion. No hi ha detalls sobre les festes, els banquets, els balls... no sé, molt sossu l'he trobat, és que a mi m'agrada molt el marujeo aquest de la roba, els pentinats, la taula als banquets, la música i les arts en general...

Com heu anat dient, m'ha faltat diàleg, sobretot entre els enamorats. És que jo no sé què carai els hi atrau a l'un de l'altre si són un parell de sossus. L'actitud d'ell al principi tontejant amb les cunyades de la germana, pfffff... ja sé que és una altra època, però l'heroïna 2 hagués tingut una actitud més divertida, m'imagino que hagués fet algun comentari conyón de l'actitud d'uns i altres i s'hagués mostrat guai guai guai de veritat, i no com aquí que semblava un espantaocells carai...

Lo dels finals precipitats ja ho vam comentar amb l'altre que vam llegir de Northanger Abey (s'escribia així?), a totes les seves novel·les a la que veus que s'adreça al lector en segona persona, pim-pam-pum, en tres pàgines ha matat el tema, no m'ha sorprès.

També, sense ser cap entesa, m'atreveixo a dir que és molt comú que l'heroïna, que és molt bona tia, acabi amb un home molt bona persona i carregat de duros, és com la seva recompensa per ser una tia autèntica i bona persona. En canvi, les dolentes acaben amb un que semblava molt guapo i bon fitxatge però al final era un penques. Jo crec que lo de la Clay i el Mr. Eliot va per aquí, no li dona més voltes. Es creien molt llestos i estrategues buscant un gran fitxatge però al final acaben enduent-se per les passions baixes (com si fos una condemna per haver estat els dolents de la pel·licula).

No sé si ho heu dit però em va caure fatal la amiga aquella que li explica lo del Mr Elliot, no recordo com es diu. La molt falsa només li explica tot quan sap segur que no s'hi casarà?!?! Que interessada, una bona amiga l'hagués avisat abans no? és que si et rellegeixes les converses que tenen abans de la confessió flipes (jo ho vaig fer, pur cotilleo), sembla que el Mr Elliot hagi de ser el grandíssim partit i ella estigui tan feliç de que la seva amiga estigui a punt d'estar-hi promesa!

Lo del accident no ho vaig acabar d'entendre, vaig rellegir-m'ho també. Crec que no he llegit tots els vostres comentaris perquè veig que parleu d'un fragment de peli, em dec haver saltat alguna pàgina, ara ho miraré. Igualment dir que em va "agradar" la part de l'accident perquè és un gir molt inesperat i li dóna acció a la novel·la.

Au, crec que ja he comentat! Nops, no m'ha agradat però tampoc no m'ha desagradat, no és una mala novel·la, però no m'ha enganxat...

Dit tot això, Pecosa si tens una estona siusplau explica'm què et fa pensar que és de les millors obres, realment crec que m'he perdut algo i que potser no l'he llegit amb prou atenció, entusiasme... He llegit/sentit a molts llocs que és la seva millor obra i em fa ràbia no saber-ho apreciar / veure. La meva preferidíssima, com he dit, Pride and Prejudice!
Imatge
Imatge
el mes de setembre al Club de lectura llegirem "Suite francesa", d'Irène Némirovsky! T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1779
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL juny'13 - Persuasió (Jane Austen)

EntradaAutor: Anna Maria » dt. oct. 22, 2019 11:14 pm

Bones,
doncs he participat al 2019 en una lectura conjunta d'aquesta novel·la en un altre club virtual (en aquest cas al Goodreads). Per no tornar a mirar notes i tal, he fet un còpia i pega dels comentaris que he fet jo al club. Disculpeu-me si hi ha algun error gramatical, he fet una traducció online ràpida perquè al Goodreads es fa en castellà i ho he repassat per damunt.

Cap. 1-3:
Estic molt d'acord amb tu, Victorian, en el fet que Jane Austen des de les primeres línies ens vol descriure la vanitat, la supèrbia. He llegit anteriorment dos llibres d'aquesta autora (i un altre que no vaig poder acabar) i en ells és comú trobar personatges d'aquest tipus.Destacaria, a més, que ja ha assenyalat una altra de les característiques que tant li agraden: persones de classe alta però que viuen per sobre de les seves possibilitats. Que volen, per sobre de tot, conservar l'estatus i no donar que parlar.
Una altra cosa que sempre em fa molta gràcia és la manera de donar la volta a una cosa per no dir-la de forma directa (cosa que encara avui es conserva en els anglesos). Es veu clarament quan Walter demana consell sobre la seva economia a Lady Rusell i al Sr. Shepherd, i aquest, en comptes de dir que prefereix no opinar o no ofendre, diu que confia molt en l'opinió que pugui tenir Lady Russell sobre el tema. No se si el trobarem en aquesta novel·la, però és això d'insultar sense descabellar-se i amb l'esquena recta, jeje.
Hi ha una cosa que no he entès. Walter parla que tenia pensat nomenar hereu a un besnét seu, i d'altra banda Elizabeth ho veia com a possible per casar-se. No és que no em quadri els casaments entre parents (molt comú en l'època) sinó que no em quadren les edats. A algú més li ha passat?

Cap. 4-6:
- Una altra característica de les novel·les de Jane Austen és que sempre hi ha un personatge hipocondríac, malaltís, etc. En aquest cas, està clar que és Mary.
- Em va fer gràcia que Mary critica la forma d'educar de la seva sogra (la Sra. Musgrove) i l'inrevés, perquè passa molt.
- Encara que no coincideixo en totes les seves opinions, m'agrada Anne per com accepta que la seva germana i el seu pare prefereixin a la sra. Clay abans que ella. Jo em cabrejaria més, la cortesia anglesa no és el meu punt fort, jeje

Cap. 7-9:
- Quan Charles es va a veure a Wentworth abans d'estar amb el seu fill que ha caigut i està lesionat, perquè "és cosa de dones". I tant, no és així seria estrany en una novel·la victoriana, encara avui s'han d'escoltar aquests comentaris.
- Wentworth és indiferent als encants d'Anne? O el dissimula per la seva negativa de fa uns anys?

Cap. 10-12
- A poc a poc, Anne veu coses a Wentworth que li fan dubtar. Ella va comparant tot el sector masculí solter, i em sembla que Wentworth guanya.
- També queda clar que la forma d'entendre l'amor per aquell temps era radicalment diferent. L'amor sorgia d'unes quantes paraules, i la forma com s'enamoraven era diferent. Hi havia menys contacte "abans de", la gent s'enamorava pel diàleg ... perquè clar, tocar-se estava mal vist. Encara dic jo que algun rebolcada amagat hi havia també, jeje

Cap. 13-15
- També costa pensar la forma de comunicar-se, perquè clar, no hi havia ni telèfon. Per això havia les notes, els missatges, i les persones que havien de portar-les d'una banda a l'altre.
- La reflexió que Anne es fa quan torna a casa (o al seu poble, o al poble on era abans, és que és un embolic de noms, jejeje) que han passat tantes coses que li sembla que les coses que per a ella tenien importància ara no en tenen.
- Doncs sembla que Wentworth i Louisa estan enamorats? Anne es resigna però em sembla que li fa mal bastant, encara que digui que el seu és una relació del passat.
- Segons Walter, que a Bath el pitjor és la quantitat de dones lletges que hi ha. Sense comentaris.
- Walter (l'hereu) sembla que li ha encantat Anne?

Cap. 16-18
- Quan reprenen la seva relació amb els Dalrymple (abans s'havia trencat per no enviar una nota de consol) només perquè clar, com són nobles un té de relacionar-se amb ells perquè així l'opinió de l'altra gent envers ells serà millor.
- Molt honorable per part d'Anne que vagi a visitar a la sra. Smith, perquè ella té molt present que ella la va ajudar en un moment molt dramàtic (quan es va morir la seva mare i al col·legi estava malament) i ara la va a veure. Podria ajudar-la una mica més? Amb diners dic?
- Lady Russell està convençuda que Walter (hereu) li tirarà els teixos a Anne, però ella no ho vol acceptar perquè no es fia d'ell. I perquè crec jo que segueix enamorada de Wentworth.
- Ala, Benwick i Louisa junts, i sembla que Wentworth s'ha quedat tan igual.


Cap. 19-21
- Quan estan passejant i comença a ploure, i havien de trobar un lloc on les senyores es poguessin acollir de la pluja. I els cavallers, que no es mullen? Quanta condescendència!
- Jajajaj quan Anne estava pendent de si Lady Russell havia reconegut a Wentworth i resulta que estava mirant les cortines d'una casa!
- Quan Wentworth diu que Benwick, i en general tots els homes que perden un amor únic no es poden recuperar, sembla que es refereixi a ell mateix respecte a Anne.
- Elliot està clar que està intentant seduir Anne, fins crec que es declara quan li diu a ella que desitjaria que no canviés de cognom mai. I Wentworth gelós de tot això?
- La Sra. Smith li acaba confirmant el que Anne temia: que Elliot és un interessat i que per sota de tota la simpatia i cavallerositat hi ha un home cruel.A veure, està interessant la novel·la en aquest punt:- Acabaran Anne i Wentworth junts?
- I Walter i la Sra. Clay?- Podrà Anne ajudar a la Sra. Smith perquè recuperi aquests drets sobre unes propietats que li ajudarien a poder viure en millors condicions?

Cap. 22+ epíleg
* Quan Anne torna de veure a la Sra. Smith està alleugerida perquè s'han confirmat les seves sospites, però li sap greu que els seus familiars pateixin una decepció. Crec que es queda massa tranquil·la amb el tema, però clar, com allà mai ningú aixecava la veu, ni muntava en còlera, ni res (insultar sense perdre les maneres, jeje) doncs clar, tot correcte. Crec que Jane Austen fa desaparèixer a Elliot d'una forma molt ràpida, com volent acabar el llibre ràpidament.
* La reflexió que fan de la sensibilitat amorosa de les dones respecte als homes. Els homes s'obliden abans de les dones, o l'inrevés?
* La carta que el deixa escrita Wentworth a Anne està carregada d'emoció continguda, m'ha agradat molt. En canvi, quan es troben i ja es declaren amor etern queda molt pim-pam-pum, no sé, m'ha deixat indiferent.
* I no perquè es va canviar el final, algú ho sap? Alguna censura de l'època, o va ser un tema de la pròpia autora o de l'editorial?

Doncs res, s'ha acabat la lectura. Reitero que em van agradar més "Sentit i sensibilitat" i "orgull i prejudici", encara que almenys va agafar una mica d'emoció la trama. Li he donat un 3 sobre 5.Per als que hagueu escollit la lectura de l'abadia ja que ens llegim allà, per als que no, doncs us desitjo bones lectures fins que ens tornem a llegir.
Ha estat un plaer, com dic sempre, en termes lectors, el més fascinant de llegir és poder comentar les lectures.
Salutacions,Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegirem L'any de la plaga de Marc Pastor. T'apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::